fbpx

Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

Companyies residents

Introducció

Acollim diverses companyies per dur a terme un seguit d’accions que en facilitin el seu creixement. L’objectiu és afavorir un treball sense pressió, flexible i amb el compromís d’oferir les eines necessàries per fer el pas cap a la professionalització.

Durant la residència, la companyia tindrà un acompanyament que li permetrà obrir portes als circuits internacionals. També podrà genera una relació directa amb els projectes de territori que desenvolupem i crear sinergies amb altres companyies i col·lectius, tant locals com d’arreu del món. Les companyies coincideixen entre elles, amb la qual cosa conviuen.

Volem treballar sense pressió, des de la flexibilitat en el procés, des del compromís amb les companyies per ajudar-les i proveir-les de les eines necessàries per fer un pas cap a la professionalització, i aconseguir, així, l’estabilitat necessària per dur a terme la seva feina.

Metodologia

Mitjançant la convocatòria pública de DespertaLab, les companyies seleccionades passaran a formar part de l’ecosistema Nau Ivanow i seran considerades companyies residents.

Dotació

  • Residència durant 3 o 4 anys a la Nau Ivanow.
  • Acompanyament i assessorament durant tota la residència.
  • Accés a totes les xarxes locals, nacionals i internacionals en les quals la Nau és present.
  • Comunicació i difusió dels projectes en procés.
  • Accés gratuït a totes les línies de formació organitzades per la Nau o en què col·labora.
  • Dotació econòmica, per poder assistir a fires, festivals i altres esdeveniments d’interès consensuat per les dues parts.
  • Espai d’assaig, de producció i d’exhibició.

Ça marche

Néstor Cuenca

Ça marche és una companyia d’arts escèniques que investiga al voltant del treball sobre el performer amateur, la recreació de mons escènics i la narració visual. En les seves peces s’entrecreuen la relació entre artesania i tècnica, els ready-mades o el pas de la infància a l’edat adulta. Han creat La trilogía del hijo (Ça va, Ta gueule, Silence) [2016-2019], La cueva duerme (Con esa roca encima) [amb Antes Collado, 2018], el web From Story to tale [2020] i la vídeoinstal·lació Los figurantes [2020].

Actualment treballen en el procés de creació de _Los figurantes_.

Monte Isla

Adrià Girona, Andrea Pellejero i Rut Girona s’agrupen el 2020 per crear Monte Isla. L’Adrià i l’Andrea, com a directors artístics, s’encarreguen de la creació de la peça i del contingut conceptual i artístic; la Rut és la responsable de producció i comunicació. A més, Monte Isla compta amb simpatitzants i col·laboradors que treballen com a satèl·lits de forma intermitent. La companyia aspira a generar una plataforma de trobada interdisciplinària i investigació artística al voltant de la creació teatral contemporània.

Monte Isla neix de la necessitat de professionalitzar una relació a tres com a creadors. Aquesta relació es basa en el treball a partir de l’experiència plàstica, el contacte amb els objectes i amb l’espai; un treball que es desenvolupa a la sala d’assaig i en la trobada amb la matèria. Quan ens submergim en un procés de creació no sabem què ens trobarem, i és a través de la vivència de la feina pràctica en els assajos que sorgeix la nostra inquietud artística i la necessitat d’expressar-la. Creiem que l’experiència que es viu en el procés de creació configura en gran manera el caràcter de la peça, així que ens sembla essencial entendre els temps de producció al marge dels establerts per la indústria cultural. Per això, preferim dir que ens dediquem a acompanyar la creació d’una peça i no a fer-la. Perquè creiem fermament que cal deixar que una creació artística neixi per ella mateixa.

A l’actualitat, Monte Isla treballa en la creació d’Allí donde no estamos.

La Santísisma Trinidad

L△ST (LaSantísimaTrinidad) és un estudi de creació escènica, una mena de laboratorium del fet escènic. Els nostres projectes tenen com a punt de partida una inquietud, una intuïció o una dèria… i la fe fa la resta.

L’estudi s’abandona a una clara voluntat poètica que es contraposa a un discurs polític de batalla, la barreja de realitat i ficció en escena, i la constant experimentació amb materials i codis no teatrals. La voluntat d’explorar en altres llenguatges (teatrals, artístics, musicals, cinematogràfics…) i formats respon, per una banda, a la recerca d’una evolució del llenguatge escènic i, per una altra, al convenciment que de vegades és necessari sacsejar i desinstal·lar al públic i a nosaltres mateixos de l’espai de complaença que ocupa quan seu en les seves butaques -ells- o quan fem el que sabem fer -nosaltres-. El seu primer projecte conjunt, TIRANAS BANDERAS II, guanya la beca DespertaLab 2020. 

Fundación Mis Bragas

Fundación Mis Bragas és una aliança que fem dues dones. Des de la intimitat dels seus cossos imaginem que al centre del discurs, amb el qual s’ha d’estar alineat per encaixar en aquesta societat, no hi ha el paradigmàtic home blanc heterosexual, sinó nosaltres mateixes. Ens imaginem que no som “l’Altre”. Desitgem estar atentes a l’eloqüència d’aquests cossos, compromeses amb ells en un sincer exercici d’ocupació; d’ocupació de l’espai des d’aquests cossos i no d’uns altres.

Sobre l’experiència d’aquests cossos, i no d’uns altres, construïm els discursos, des d’una experiència cíclica i sagnant. Des d’allà, i no des d’un altre lloc, articulem els nostres relats i imaginem per un moment que l’alteritat no som nosaltres, que no som la versió femenina de l’home, la versió mancada o castrada de la humanitat. Acollim aquesta experiència legitimant-la i ocupant l’espai escènic i el món des de l’úter, perquè és amb úter que l’habitem, el percebem i ens deixem travessar per ell.
Volem fer del món un lloc menys aliè, habitant el nostre cos, cantant-lo, ballant-lo. Ocupant-lo com a espai de resistència, de rosa, de vestits de flors, de pits a l’aire, de calces i de brilli brilli.

Les ‘Bragas’ som Andrea Marinel-lo i Gaia Bautista i estem felices que el nostre primer projecte com a companyia, Bitch, formi part del cicle DespertaLab20.

VVAA

VVAA és un col·lectiu artístic format fa dos anys per diversos amics de diferents disciplines artístiques. Va sorgir de necessitats com la d’unificar sota el mateix sostre els projectes generats, compartir energia i recorregut i donar ruta a projectes futurs; però també per posar un títol a l’acte de crear, aprendre i créixer conjuntament.
Busquem generar contingut artístic a través de l’experimentació pel que fa a format, concepte, espai, temps, llum, so…

El funcionament de VVAA no és el d’una companyia de teatre convencional. La producció artística no es limita exclusivament al format teatral convencional. Els seus membres –en són uns 20– també produeixen música, pel·lícules, videoclips i algun algoritme. Cada projecte és creat per un equip de membres de VVAA diferent, amb rols que varien d’un projecte a un altre.
VVAA no segueix una metodologia concreta, per a cada projecte es genera una metodologia específica i adaptada a les necessitats. Tot i així, es poden remarcar algunes característiques pròpies del col·lectiu que s’han anat definint al llarg de la nostra trajectòria, com per exemple:

Busquem i treballem amb referents i col·laboradors que provinguin de disciplines de fora de l’àmbit teatral convencional.
Creem narratives a través dels elements tècnics com ara espai, música i vestuari, juxtaposades a la narrativa interpretativa (no només l’acompanyen, sinó que també tenen una narrativa pròpia).
Seguim un procés de creació col·lectiva i no jeràrquica.
Ens interessa intentar redefinir l’experiència teatral, experimentant amb altres tipus de llenguatge, jugant amb els límits de la ficció.
Estructurem el procés de creació a través de reunions / assajos en què es treballen diversos conceptes i es proven diferents propostes de contingut o de forma.

Hermanas Picohueso

Hermanas Picohueso som na Lluki, en Diego, na Gal·la i totes les persones que sempre ens ajuden. Estem disseminades pel Mediterrani.

Treballem juntes perquè ens entenem i ens agrada posar en comú els nostres punts de vista. Sumem persones als nostres processos de creació perquè creiem que el món és ple de ments amb idees brillants. Les nostres influències són escèniques,  literàries, cinematogràfiques, fotogràfiques, YouTube, les històries de les nostres àvies i experiències pròpies.

Treballem en altres projectes perquè tenim hiperactivitat i dispersió. Això fa que mai ens cansem de les nostres trobades i arribem amb el cap ple d’idees que volem compartir.

Ens agrada el risc i mai posem límits a les nostres possibilitats. Apuntem alt i no sempre hi arribem. Som amants de la tecnologia, provem i incorporem tot allò que pugui servir-nos per experimentar amb noves maneres d’explicar les coses. Sense cap tipus de filtre previ.

Altres característiques que ens identifiquen:

  1. Patim una síndrome de Diògenes col·lectiva i individual que ens permet comptar sempre amb tot tipus de materials i artefactes que també reutilitzem. Creiem que na Marie Kondo no es dedica al teatre.
  2. El nostre cervell és totalment nocturn. Les nou del matí per a nosaltres és la matinada.
  3. Som uns “modernos” i mai no ho admetrem.

Companyia Pelipolaca

La Companyia Pelipolaca neix l’any 2016 amb Néstor Reina, estilista de moda, i Irene Vicente, directora i dramaturga. Presenten el seu primer espectacle, Autònoma, en el qual es tracta el tema de la precarització en les arts escèniques i l’escena emergent, sota el paraigua de Can Felipa, estrenat allà i presentat després a l’Antic Teatre.

En l’espectacle següent, Unheimlich, Irene Vicente dirigeix ​​quatre actrius: Gal·la Sabaté, Rut Girona, Núria Corominas i Belén Bouso. Rep el suport d’Escena Poblenou (Embrions), la beca Kinetics del Centre Cívic Parc Sandaru i la beca DespertaLab de la Nau Ivanow i Sala Atrium. S’ha representat a Vic, Festival TNT, Sala Atrium, Casa Elizalde i Antic Teatre. És en aquest moment quan Gal·la Sabaté s’incorpora com a membre de l’equip directiu i gestor de la companyia.

Actualment, preparen Ellas Comen, un espectacle de creació col·lectiva amb Irene Vicente, Carmen Salinas (dramaturga), Gal·la Sabaté (actriu) i Carlota Grau (performer) amb el suport de la Nau Ivanow i el Festival Internacional TeatroPuerto (Xile).

Los Escultores del Aire

La missió d’ Els Escultoros del Aire és compartir la seva pròpia forma d’entendre l’art a través dels seus espectacles i tallers, amb el desig d’emocionar i fer vibrar el cor de les persones a través del llenguatge universal de el moviment. El seu treball es basa en el mestissatge de diferents arts escèniques. Les seves obres han estat representades i premiades a Espanya, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Alemanya, Macedònia, el Marroc, Itàlia, Andorra, Colòmbia, Polònia, Suècia, Puerto Rico i Costa Rica.
Cada cos té històries per explicar, Els Escultors de l’Aire proposa un espai de trobada i intercanvi que viu i respira entre l’intèrpret i l’espectador. Els valors base de la companyia són: professionalitat, constància i identitat.

El seu projecte artístic i pedagògic ha aconseguit un reconeixement internacional públic i privat que avala el seu caminar amb passos precisos gràcies als seus integrants altament qualificats.
Els Escultors de l’Aire és un col·lectiu que ramifica seves activitats en creació d’espectacles, tallers de formació i generador d’esdeveniments especials.
També s’obre camí en el món online a través dels seus tallers de formació, tendint ponts internacionals on les fronteres físiques dificulten un contacte real amb la nostra comunitat.
Mai Rojas i Raffaella Crapio (directors artístics de Los Escultors de l’Aire), són generadors infatigables de productes amb un valor i una visió definida que identifiquen la companyia.
Treballant en equip amb els seus socis Esteve Siles i Carolina Blanco, posen en marxa una estratègia clara, segura i ferma amb l’objectiu de ser un punt de referència no només per la seva vàlua i originalitat sinó pel seu innovador projecte d’emprenedoria empresarial.

FAC

Fundación Agrupación Colectiva crea peces originals basades en la creació col·lectiva a partir de les singularitats/ habilitats/ personalitat/ ignorància/ de cada membre del grup. En els seus projectes, exploren des de la contemporaneitat de les arts vives, com l’estructura social i política i el “fucking capitalism”. Va ser la companyia guanyadora del primer cicle internacional DespertaLab. Amb la peça My low cost revolution a la Sala Atrium va ser nominada als Premis de la Crítica. Han fet col·laboracions i coproduccions amb el Festival Temporada Alta, Escena Abierta de Burgos, Fira Tàrrega, Sala Hiroshima o Festival TNT.

Projecte Ingenu

Projecte Ingenu naixia el 2013 a la Nau Ivanow com un grup d’entrenament i d’investigació actoral regular que havia detectat la necessitat d’impedir que fos només el “mercat” qui governés les seves carreres artístiques. Ara ha esdevingut un grup d’investigació pràctica sobre el fet teatral, amb la voluntat de compaginar el treball professional amb l’evolució personal i la investigació permanent d’un model possible d’intèrpret contemporani. És un grup de treball i recerca sobre el fet actoral i la teatralitat.

Apliquen la filosofia del moviment Slow en els seus muntatges: l’escena es despulla i l’intèrpret esdevé el centre de la peça. El teatre és la relació entre l’intèrpret i el públic, mà a mà, en cada paraula o en cada respiració. A poc a poc van necessitar materialitzar en espectacles les seves dinàmiques de treball intentant no perdre l’essència que els havia mogut inicialment i que s’estenia més enllà del concepte “espectacle”. Així doncs, van iniciar la producció slow d’espectacles mantenint-se al marge del temps estàndard de producció.

El dia a dia de Projecte Ingenu s’ha anat diversificant en tres grans àmbits o línies de treball: entrenament i recerca (Escena Germinal), espectacles i teatre fora del teatre.

Han exhibit els espectacles Top GirlsRomeu i JulietaYerma i Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta, totes amb molt èxit de crítica i públic.

Gràcies al programa de residències internacionals de la Nau Ivanow, des de mitjan maig duen a terme una residència a Espacio Checoslovaquia, de Santiago de Xile, que els permetrà treballar durant un mes amb un col·lectiu xilè en la creació d’una peça que “respiri” de les dues cultures. La peça resultant se presentará en el Festival de Artes Cielos del Infinito de 2018, gràcies als acords de col·laboració dels dos centres amb el Festival.

Històric