fbpx

Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

La mobilitat de la cultura després de la COVID. Article de Toni González

Tot i ser la COVID-19 un fre per a la mobilitat de la cultura, a mig i llarg termini serà un incentiu. Precisament, aquests mesos d’inactivitat han provocat canvis d’hàbits i models crucials per a un major desenvolupament de la cultura a escala global.

Parlar de mobilitat internacional de la cultura, d’artistes o productes i serveis culturals no seria significatiu en el context de globalització que hem estat vivint en les últimes dècades. La mobilitat i internacionalització tenien lloc abans de la pandèmia i seguiran després. Si ens referim als models o paradigmes que defineixen els processos d’internacionalització de la cultura, no es percep un abans i un després de la pandèmia. El que sí s’aprecia és, sens dubte, una pausa i al mateix temps el desenvolupament i enfortiment de noves i antigues eines que faciliten els processos de mobilitat.

Tard o d’hora el flux de creativitat i de coneixement a escala mundial, així com dels productes i projectes basats en ells, es restablirà i seguirà el seu camí imparable. Un planeta més connectat culturalment és una tendència paral·lela a la imparable globalització de l’economia o de la feina.

Si en l’article anterior, “Els Sectors Culturals a l’Era Post-COVID”, em referia al que hem après durant la pandèmia per transformar els models de negoci dels sectors culturals, en aquest analitzaré la situació de la mobilitat i internacionalització de la cultura després del COVID i les eines desenvolupades en aquest temps per ampliar-la.


DEL LOCAL A L’​​INTERNACIONAL. PROCESSANT LA IDENTITAT
Aquests temps de confinaments ens ha concentrat en els espais més propers. Ens ha donat més temps de fixar la mirada en el local. Valorar les pròpies identitats i, en molts casos, reprocessar els seus valors socials, econòmics i, evidentment, culturals i artístics.

Un dels factors competitius dels projectes culturals a escala internacional consisteix a projectar artísticament la pròpia identitat. D’aquesta manera, productes i serveis culturals amb fortes arrels locals, però amb clara projecció global, permetran a empreses culturals ampliar les seves oportunitats en els circuits exteriors.

Els circuits i mercats internacionals demanen propostes culturals diferents de les que ells mateixos poden produir. D’una banda, i en primer lloc, les que responen a processos experimentals i únics. D’altra banda, les que responen a identitats culturals clarament definides i desenvolupades, encara que tamisades pel filtre d’una cultura global comuna planetària. Una peça de dansa contemporània o de repertori musical ha de seguir uns criteris de tipus tècnic recognoscibles per les audiències de teatres, auditoris i festivals de tot el món, però, a més, ha de presentar aquests trets que la fa única i diferent, basada en la seva pròpia cultura d’origen. La pandèmia ens ha ensenyat a valorar el propi, ara haurem d’aprendre a transformar-ho en universal.

Durant la pandèmia les reunions en línia de xarxes internacionals s’han multiplicat.
Foto: Meeting Península Ibèrica (Espanya / Portugal) de membres d’IETM. Maig 2020.

L’AUGE DE LES TECNOLOGIES DIGITALS
Un altre procés imparable a escala global és la digitalització. Fa dècades que s’està desenvolupant a un ritme similar i paral·lel al de la globalització, però durant la pandèmia hem après a utilitzar les eines digitals per comunicar-nos més i millor. Els processos de treball col·laboratiu els hem millorat utilitzant eines en línia que dia a dia hem anat descobrint i afinant. El treball des de casa ha estat possible gràcies al fet que hem tingut els recursos que necessitem en el núvol i accessibles per a tots els socis o col·laboradors del projecte allà on es trobin.

A més de la digitalització, la cultura ha viscut el procés de virtualització de continguts que anteriorment només es concebien per a ser presentats en viu. No només en la música o les arts escèniques, sinó també en museus, exposicions, etc., no ha quedat més remei de seguir creant i presentar els treballs de manera virtual i per streaming. Sense renunciar a la creació per ser presentada en viu, molts artistes o estructures culturals han après que els seus treballs a més poden ser difosos per canals virtuals i que aquesta diversificació de la presentació de continguts els pot obrir noves oportunitats que anteriorment a la COVID s’intuïen però no es consideraven com a pròpies. Les actituds en molts casos han canviat, i considerar l’aposta virtual ja representa un model per ser explorat.

Fins i tot s’han donat casos d’un ús més gran de les oportunitats que ofereix la tecnologia digital en el camp creatiu. L’ús de la realitat virtual, augmentada i mixta per aconseguir experiències immersives o interactives, fins i tot en streaming, ja comencen a ser una nova realitat en el camp cultural. Així, en la creació i difusió dels treballs artístics i culturals, l’aprenentatge accelerat en temps de pandèmia ens permet veure camins nous que van més enllà dels nostres entorns locals i ens projecten a tothom sense tenir en comptes les fronteres.


LA LLIURE CIRCULACIÓ DELS RECURSOS INTEL·LECTUALS I CREATIUS
Gran part de la internacionalització de les indústries creatives basen els seus models de negoci en la creació i producció en un lloc concret i, posteriorment, difondre per la resta de món. Aquest és el cas de les arts en viu i el seu principal model de negoci de creació, producció i gira. Aquest fet no treu que en els últims anys s’hagin desenvolupat experiències creatives realitzades per artistes o equips artístics deslocalitzats dels seus llocs d’origen. Igualment en la fase de producció. Les creacions i producció en una o diverses residències artístiques internacionals ve a ser el punt de partida previ a la COVID.

Gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la comunicació, durant la pandèmia hem après a posar en valor els nostres coneixements, talents i habilitats a través de les xarxes digitals. A més, hem pres consciència que els talents i les habilitats dels treballadors de la cultura abasten un ventall ampli de possibilitats que poden encaixar amb les necessitats d’altres creadors o productors en altres llocs del planeta. La comunicació, les eines interactives i els programaris en línia col·laboratius ens permeten posar les nostres capacitats professionals diverses en mans dels qui les necessitin sense haver-nos de moure de casa o del lloc on ens trobem.

L’ús de la tecnologia digital en el desenvolupament de multiprojectes artístics, sota el paraigua d’un relat artístic propi, permet a empreses, artistes o estructures oferents de múltiples capacitats, arribar a més clients i al mateix temps. Per exemple, una companyia d’arts en viu que ha desenvolupat la seva capacitat de difondre creacions per streaming durant la pandèmia pot ampliar la seva producció a peces audiovisuals per a plataformes virtuals. Pot llogar el seu know how tècnic a altres companyies. Si ha invertit en equip tècnic, ho pot llogar perquè altres propostes artístiques puguin difondre. En definitiva, les possibilitats que s’obrin a l’haver experimentat nous models de crear i produir a partir de les tecnologies digitals i de la comunicació virtual internacional durant la pandèmia, són àmplies i dignes de explorar-les.


LA CREACIÓ I PRODUCCIÓ COL·LABORATIVA
Els projectes culturals en col·laboració internacional han estat des dels seus inicis el principal requeriment del programa d’ajudes de la Comissió Europea “Europa Creativa”. Aquest fet ha afavorit notablement l’establiment de xarxes de treball entre operadors i estructures culturals a Europa. El treball col·laboratiu en el disseny i l’execució de projectes culturals a escala internacional era ja una realitat a Europa abans de la pandèmia, encara que, això sí, d’escàs impacte en la generalitat dels projectes artístics i culturals.

Els projectes col·laboratius internacionals necessiten una sèrie de recursos i competències que sovint no tenen les organitzacions culturals. El domini d’idiomes, el coneixement de les realitats culturals, socials, polítiques i econòmiques d’altres països, l’existència d’una xarxa prèvia de contactes internacionals de confiança, el coneixement de les eines digitals de comunicació i de gestió de la feina en comú, són les principals competències. El finançament, el personal capacitat, les infraestructures tècniques o el programari adequat serien alguns recursos necessaris per a projectes col·laboratius internacionals.

La pandèmia ens ha ensenyat a utilitzar noves eines, millorar les capacitats i ampliar les xarxes de contactes més enllà dels més propers. Els confinaments ens han obligat a obrir més sovint les finestres dels ordinadors i mirar el que fan els altres sense importar les distàncies. Les reunions obertes per Zoom ens han donat a conèixer gent nova amb les nostres mateixes passions i preocupacions. Les cases tancades i les finestres obertes ens han motivat a mirar més a l’exterior i albirar, amb enyorança, un món que, tot i que inabastable en la seva totalitat, se’ns ha fet més accessible. En aquest punt, trobar els socis que millor encaixin en els nostres projectes i despertar-nos la necessitat de treballar col·laborativament amb ells és ja un camí més curt i ràpid de transitar.


NOUS CONEIXEMENTS I MILLORA D’HABILITATS
Per poder aprofitar en tota la seva amplitud les oportunitats per a la mobilitat de la cultura que s’obren en l’era post-COVID cal seguir aprenent. La formació en noves habilitats i l’ampliació de les ja existents és un requeriment essencial per als nous horitzons que es presenten.

Afortunadament, la pandèmia ens ha fet veure les enormes possibilitats de la formació en línia. Qui no ha fet un taller, un curs, seminari o assistit a jornades professionals. La formació en línia és deslocalitzada i hem pogut assistir a classes realitzades en qualsevol lloc del món on s’imparteixen continguts específics dirigits a cobrir llacunes concretes de la nostra formació. La facilitat amb què es poden adquirir nous coneixements que reforcen les habilitats viatja ara per les xarxes a la velocitat de la llum. I el que és més interessant, en som conscients i hem adquirit l’hàbit d’integrar-ho a la nostra activitat professional.

Per a la mobilitat artística i la internacionalització es requereixen uns coneixements i habilitats que no cal ignorar. Des d’un coneixement fluid d’idiomes, especialment l’anglès, passant per habilitats en comunicació oral i escrita, dominar els nous recursos digitals per a la gestió col·laborativa de projectes i acabant per un coneixement dels programes de finançament dels projectes internacionals. A més, la millora del coneixement dels circuits i mercats culturals pot realitzar-se participant en les trobades en línia de les fires i les trobades de les xarxes culturals de qualsevol lloc del món.


UN MÓN NOU A L’ABAST
Després de tants mesos sense poder viatjar a altres països s’han acumulat desitjos de sortir, conèixer i intercanviar experiències de manera col·lectiva. Ara ja no només ens connectem, sinó que hem après a compartir coneixement més obertament, a treballar col·lectivament, a dominar les tècniques i si tenim mancances per seguir endavant, buscar formes d’aprenentatge en línia. El camí ja està traçat, hem après a navegar-hi; ara, en aquest món nou que s’està obrint, toca aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix.

Article de Toni González, publicat el 12 d’abril de 2021