fbpx

Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

La casa sin Bernarda

SINOPSI
Aquesta és la història sobre el tancament i l’opressió de cinc dones joves i sobre com cadascuna d’elles fa front a aquesta situació. Es tracta de cinc dones que s’enfronten a una guerra interna entre dues forces oposades que lluiten constantment: el seu costat instintiu reclama llibertat i el seu costat social troba subterfugis per poder habitar la norma. Totes reclamen la seva llibertat; quatre d’elles ho fan sense aixecar la veu i una, Adela, ho fa en una guerra cos a cos. Per ella no existeix cap subterfugi, només existeixen el seu instint i la força de la passió, que la fan impermeable a la norma. De fons, ressona l’abast dels llegats familiars i del parany forçosament explosiu que podem trobar en els règims opressors, fonamentalistes i patriarcals del món actual. La lluita d’aquestes dones per transformar la seva situació de tancament obre la possibilitat d’una existència plena de vida.

INFORMACIÓ
Idioma: castellà
Gènere: dramàtic
Durada: 1h 30min
Funcions:
Divendres 24 de setembre a les 18h i a les 20.30h
Dissabte 25 de setembre a les 18h i a les 20.30h
Diumenge 26 de setembre a les 18h i a les 20.30h

ENTRADES
Preu: 12€

FITXA ARTÍSTICA

AUTOR: Federico García Lorca
ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ: Paula Errando
DISSENY DE LLUMS: Lola Errando
ESCENOGRAFIA: Paula González
VESTUARI: Carmen Errando i Vera Moles
MOVIMENT: Ester Guntín
DIGGERMarina Herlop
EFECTES SONORS: Borja Ruiz
PRODUCCIÓ: ENTRANCE
ASSISTENT DE DIRECCIÓ: Clara Sans
ASSISTENT D’ESPAI: Marta Calderón
ASSISTENT DE PRODUCCIÓ: Sara Risco
TÈCNIC DE SO: Mireia Montane
INTÈRPRETS:
Angustias: Júlia Barceló
Magdalena: Judit Cortina
Amelia: Mariona Ibáñez
Martirio: Alba Sáez
Adela: Paula Jornet
FOTOS: Lola Errando i Kiku Piñol 
VÍDEOS: Celia Giraldo i Carmen Aumedes
DISSENY GRÀFIC: Pau Bonet
MANAGEMENT: Biel Martínez i Rebeca Sanchez
AGRAÏMENTS: Clara Aguilar, Miguel Ferré, Ramón Gurillo, Maria José Villalonga, Andrés Herrera, Joan Solé, Garru, Isabel Pizarro, Gerard Argemí, Didak Fernandez, Rosa Galbany, Neus Masferrer, Carles Besa, Enric Sans, Ana Cortés, Enric Auquer, El Flaco, La Muriel, Nau Ivanow

SOBRE LA COMPANYIA
La companyia ENTRANCE sorgeix de l’energia de tres dones joves, Paula Errando, Lola Errando i Mariona Ibáñez. Les seves trajectòries les porten per àmbits diferents (art dramàtic, humanitats, cinema, educació) i es tradueixen en formar-se, experimentar, reflexionar i seguir actuant per incidir en cultura de la ciutat. Al 2018 comparteixen l’experiència d”Una obra sense actors”, muntatge estrenat a la Sala Beckett al mateix any. El projecte es desenvolupa al laboratori de creació jove Els Malnascuts, amb l’objectiu d’investigar noves formes d’expressió a través de l’aparell teatral. El que es plantegen avui amb el projecte “La casa sin Bernarda” és redescobrir la vigència del text canviant el punt de vista i atenent a les veus més joves de la història: les filles de Bernarda. Volen endinsar-se en el sentit de l’obra per interrogar-se a elles mateixes i al públic.

INFORMACIÓ DE L’AUTORIA
“La casa sin Bernarda” és un espectacle que parteix de l’adaptació actual del clàssic de Lorca centrada, per primer cop, en les filles de Bernarda exclusivament. Es tracta d’una reescriptura de la peça. Paula Errando no afegeix text nou, però suprimeix quatre personatges; dos d’ells han estat eliminats sense deixar rastre (María Josefa i La Criada), i els altres dos (Bernarda i Poncia) han desaparegut com a personatges, no obstant això, la majoria de les seves rèpliques les han absorbit les filles. Tot i que es manté la poètica de Lorca, la versió resulta molt més irònica i contemporània. La reescriptura continua en la posada en escena. Es tracta d’una peça que parla de com ens comportem davant l’autoritat opressora, si optem per mantenir-nos fidels als nostres desitjos o la por fa que ens dobleguem. Errando utilitza l’obra de Lorca per parlar de les seves pròpies preocupacions sobre el comportament humà, i particularment el femení. En escena, les actrius no interpreten, sinó que encarnen a les germanes Alba. Parlen, al cap i a la fi, d’elles mateixes, i ho fan des de la veritat.