Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

Reflexions col·lectives cap a la professionalització del sector de les arts en viu

El passat dimecres 18 de juny, professionals de les arts escèniques ens vam reunir a la Nau Ivanow per presentar la relatoria de les Jornades Èxit 2024, de la mà de La Plataforma Escènica. L’objectiu de la trobada era compartir i debatre les conclusions d’aquestes Jornades, amb la voluntat de recuperar els materials i els debats generats, i traçar compromisos reals i contextualitzats cap a la dignificació i professionalització del sector.

La discussió partia de l’informe «Cap a la professionalització artística: tensions i reptes dels programes de suport a la creació de Catalunya«, presentat el novembre de 2024 per La Plataforma Escènica, i de les aportacions sorgides a les Jornades Èxit. En aquest marc, es va posar sobre la taula una qüestió fonamental: què defineix una artista com a professional?

Una pregunta aparentment senzilla, però profundament reveladora dins d’un sector on la precarietat sovint impedeix establir criteris clars de professionalització. Malgrat això, es va arribar a un consens compartit: la definició ha de ser flexible i inclusiva, no excloent. Es pot ser artista sense complir tots els requisits establerts, però reconèixer-ne alguns aporta seguretat i reconeixement professional.

La proposta és que aquesta definició esdevingui un horitzó compartit, especialment per a les institucions i administracions, orientant els seus programes de suport i polítiques culturals cap a aquesta idea de professionalització.

La trobada va continuar amb un espai propositiu, on es van compartir sis mesures concretes sorgides del debat col·lectiu, concebudes com a punts de partida per impulsar canvis estructurals en el sector:

  • Allargar i reavaluar els acompanyaments a processos artístics. 
  • Impulsar residències i suports en xarxa entre diferents agents, per tal de d’optimitzar recursos, més enllà del finançament econòmic. 
  • Unificar el sistema de convocatòries, per tal de simplificar i reduir, tant per artistes com per agents, trobant punts en comú i considerant les particularitats de cada una. També es va posar sobre de la taula la necessitat d’adaptar-les i fer-les més accessibles. 
  • Abordar reptes interseccionals i integrar la presència d’identitats no hegemòniques, comunitats dissidents i infrarepresentades, a tots els nivells, també en espais de poder i decisió. 
  • Acompanyar des de l’àmbit artístic i tambe de gestió, a partir d’un diàleg constant, d’una escolta més àmplia i vetllant pel llarg termini.
  • Garantir una bona regulació del marc legal i contractual i vetllar per l’adequat coneixement per part de les artistes, per tal d’impactar positivament en la seva professionalització i a l’hora de garantir els seus drets laborals. 

Es va posar de manifest també la importància de les productores i gestores culturals com a figures clau per traduir necessitats creatives en condicions laborals dignes, així com el potencial de les mentories a mida com a fórmula d’acompanyament proper i especialitzat.

Vam deixar també preguntes obertes, que poden donar peu a futurs debats; 

  • Quines accions concretes poden dur a terme les institucions per recolzar les artistes a llarg termini?
  • Estem tocant sostre pel que fa als models actuals de suport a la creació?
  • Com podem avaluar l’impacte real d’un acompanyament sostingut en els projectes?

També es va plantejar la necessitat que cada agent del sector se centri en la seva especialitat: que un festival treballi l’exhibició i la projecció exterior, i un centre de creació, la recerca i el desenvolupament artístic; i com aquesta complementarietat modular podria afavorir un acompanyament integral i coherent al llarg de totes les fases del procés creatiu.

La crítica al model actual, excessivament enfocat en la producció i l’estrena, va obrir la porta a reivindicar espais per a la investigació i l’exhibició, equilibrant l’ecosistema cultural i vetllant per la promoció de circuits d’exhibició ben estructurats; donar espai a que peces que puguin sortir de processos d’investigació artística i garantir un recorregut en l’ecosistema de la distribució.

Finalment, des de La Nau es va expressar el compromís de recollir totes aquestes reflexions i incorporar-les al projecte, amb voluntat de continuar teixint complicitats i promovent un canvi estructural des del diàleg i la pràctica compartida.