Un article d’Erik Forsberg y Alba Saura-Clares
de La Plataforma Escènica

Descarrega’t la Relatoria de les Jornades Èxit 2024

El sistema de suport a la creació en arts escèniques de Catalunya assegura la professionalització? Ofereix les eines necessàries perquè les artistes desenvolupin els seus projectes en condicions dignes i de manera sostenible? Quins factors generen que no sigui efectiu? Davant quins problemes es troba el sistema actual? Què podem fer per a canviar-ho?

Aquestes preguntes sintetitzen les inquietuds que ens van portar a publicar, el novembre de 2024, l’informe Cap a la professionalització artística: tensions i reptes dels programes de suport a la creació de Catalunya, i que va ser a la vegada motor de les Jornades ÈXIT 2024 de la Nau Ivanow. Aquesta trobada suposa, en la seva realització periòdica, un espai de dinamització i reflexió conjunta a partir dels debats candents en el sector de les arts escèniques a Catalunya i en el seu diàleg amb altres contextos teatrals. És, també, un espai que busca constituir-se com una eina eficaç i compromesa de treball, on s’impliquin les diferents veus del sector i on s’aconsegueixin conclusions que impactin i generin canvis positius per a les arts escèniques. 

En la nostra recerca, cartografiem el sistema de suport a la creació de Catalunya i analitzem, al costat dels seus assoliments i empremta, les seves tensions, reptes i problemàtiques. A través d’una trentena d’entrevistes a agents culturals, administracions públiques i artistes, vam poder constatar que estàvem tractant una qüestió central i que es percebia, de forma generalitzada, la crisi del sistema actual i una necessitat de canvi. No obstant això, la dificultat resideix a trobar els motius i les respostes a aquesta crisi: quins són els seus problemes i els seus assoliments, a quin àmbit corresponen les seves mancances, com afecten els diferents col·lectius implicats i quines són les eines i la seva aplicació a curt, mitjà i llarg termini. Davant aquest context, es requereix treballar des d’un debat col·lectiu, traspassant els qüestionaments i propostes particulars cap a mesures conjuntes que generin un veritable impacte.

Durant les jornades ÈXIT es va asseverar la percepció general que el sistema actual de convocatòries de suport a la creació presenta una capacitat limitada per a incidir en la professionalització de les artistes. Aquesta qüestió suposa, en definitiva, la pregunta central d’aquestes jornades, amb la qual es van iniciar les dinàmiques de treball. Una pregunta que només pot generar dificultats de resposta davant un sector marcat per la precarietat: “Què defineix a una artista en arts escèniques com a professional?”. 

Tal com es va observar a ÈXIT, l’enfocament per a artistes i per a agents resultava complementari, però diferent, responent a la mateixa dificultat de la seva enunciació. Com assenyala en la relatoria textual Albert Reverendo, “per als artistes, la professionalitat s’associa principalment a la llibertat creativa i l’autodefinició, mentre que per a les agents està més vinculada a la capacitat de formar part d’un sistema estructural que faci sostenible la creació”. Així, s’ofereix una definició que sintetitza els punts més compartits en les reflexions generades en les ÈXIT: 

Aquesta definició és una invitació directa a treballar, a partir d’ella, en canvis significatius. La veritat és que el desenvolupament professional per part de les artistes no es troba garantit pel sistema actual de suport a la creació; fins i tot, genera dificultats poder definir què significa ser professional en el sector escènic. Es tracta d’un sistema que fomenta el «sobretreball» i la sobreexplotació, a través d’un mecanisme de convocatòries públiques desbordant, però insuficient en les seves aportacions per a la creació i producció. A la vegada, es tracta d’un sistema esgotat per la sobreproducció, ja que només concep les ajudes a partir de projectes concrets, el recorregut dels quals resulta limitat, sense aconseguir una òptima distribució.

Si bé podria semblar que existeix un interès per donar suport als processos d’experimentació, la realitat és que també aquests espais es veuen accelerats davant la producció. Les artistes es veuen aclaparades i cansades, frustrades davant les convocatòries, però també les agents. L’aportació econòmica és tan mínima a vegades per a les artistes, com en molts casos suposa un gran esforç per a les agents. Si no és assumible el nombre ingent de convocatòries a la qual una artista ha de presentar-se (buscant entre totes sumar el mínim temps d’assaig i remuneració propícia per al seu projecte), tampoc ho és el nombre ingent de sol·licituds diverses que arriba a cada agent en les seves convocatòries, especialment aquelles de major impacte. 

L’àmplia resposta d’assistents als dos dies de les jornades ÈXIT, amb més de cent persones inscrites, evidenciava aquesta percepció generalitzada d’un context en crisi al qual cal donar resposta col·lectivament. En la relatoria gràfica de la trobada, desenvolupada per Verónica Navas, es percep aquesta amplitud de veus partícips que volen treballar en conjunt. D’aquí ve que la gràfica mostri traços inacabats, retalls de moments, idees que van anar brollant i que han de continuar empenyent-se i concretant-se, però que han iniciat el seu recorregut. Al seu torn, la lletra real de les participants en les taules de treball ens permet trobar idees clau que ressonen com a reptes del sistema de suport a la creació actual: “valorar” i “avaluar” des de la “corresponsabilitat”; “disminució d’exigències”, “cobrir necessitats vs. acompanyar”; “vinculació artista + entitat + estat”; “investigació i revolta»; «distribució»; «mediació amb sentit per l’artista i per la comunitat”; “falta de política cultural”, “professionalització”, etc.

Els collages, així com les fotografies realitzades per Tristán Pérez Martín, permeten visualitzar la varietat d’accions de la trobada: diverses dinàmiques i estratègies de treball que van conduir de la reflexió detallada -individual i en grup- a la xerrada distesa com a mecanisme per a deixar brollar idees innovadores, rupturistes amb les estructures existents. Al seu torn, es va buscar constituir un espai horitzontal on administracions, agents culturals i artistes compartissin les mateixes oportunitats per al debat.

Què queda, llavors, després de les ÈXIT? Moltes preguntes, és cert, però també conclusions determinants, necessitats tangibles, primeres propostes de canvi i reclams indefugibles:

1_Generar programes d’acompanyament de major durada;

2_Reavaluar les necessitats de les artistes en els programes per a acompanyar la seva professionalització;

3_Impulsar xarxes i programes de residències entre agents implicats de diferents tipologies, reduint així la càrrega de convocatòries;

4_Unificar criteris i propiciar un sistema de convocatòries conjunt;

5_Plantejar mesures davant els reptes interseccionals que passi per l’avaluació prèvia de les convocatòries o la participació activa de veus de comunitats infrarepresentades en els grups de selecció;

6_Avaluar el marc legal en el qual les artistes participen en els programes de suport a la creació, amb accions com la contractació directa o la flexibilitat davant les seves formes i necessitats, vetllant per una renovació de l’Estatut de l’Artista per a la millora dels drets laborals…

Són aquestes algunes de les primeres idees que van prenent determinació conjunta i que comparteixen un objectiu: promoure un nou paradigma que asseguri la sostenibilitat del sector i s’enfronti a la precarietat. Les accions de canvi només resultaran pegats puntuals si no s’estableixen en conjunt, com a sector, analitzant el seu sentit i funcionalitat. 

Així, el gran repte que queda per davant resulta evident: Som capaços de començar a treballar, com a sector, amb totes les parts implicades, per a avaluar, construir, fer dialogar les necessitats i propiciar un altre sistema? Perquè la veritat és que no podem continuar mantenint un sistema que secunda tant com precaritza a la creació; es precisa, de manera imminent, pensar estratègies de canvi on el focus se situï en la professionalització artística.

* El dimecres 18 de juny de 2025, a les 12:30h, presentem les conclusions de les Jornades ÈXIT 2024 a la Nau Ivanow, de la mà de La Plataforma Escènica. Podeu trobar tota la informació sobre com participar aquí.

Sobre les autores

Erik Forsberg (creador escènic i productor) i Alba Saura-Clares (dramaturga, productora i investigadora teatral), formen part de La Plataforma Escènica, un col·lectiu de gestió cultural especialitzat en acompanyament artístic, activació de públics, mediació territorial i recerca en arts escèniques. Entre els seus projectes, han desenvolupat l’informe «Cap a la professionalització artística: informe sobre les tensions i reptes dels programes de suport a la creació en arts escèniques a Catalunya» i organitzen anualment des de 2023 el festival participat per gent jove Xalar a l’Alt Maestrat.