L’Observatori creatiu sorgeix de la voluntat que tenim des de la Nau Ivanow de visibilitzar els processos de creació que es desenvolupen a la Nau i obrir-los perquè tothom en pugui ser partícip. Ja fa anys que des de la Nau treballem per obrir les portes de casa nostra a tothom qui vulgui saber-ne més a través de diferents projectes com han estat l’Escola de l’Espectador presencialment o el Projecte Bitácora en línia. El 2022, vam redissenyar l’estratègia per fer visible els processos creatius, segmentant-ho al tipus de públic, d’interès i d’accessibilitat.

L’Observatori creatiu està format doncs, per 3 projectes que responen a l’objectiu de mostrar què passa dins les sales d’assaig de la Nau.

L’Observatori en Viu neix agafant el relleu de l’Escola de l’Espectador, que des de l’any 2016 aplega al veïnat de la Sagrera que vulgui fer un seguiment de prop dels processos creatius que es duen a terme a la Nau Ivanow.

L’Observatori en Viu convida a totes les persones, vinguin d’on vinguin, a viure assajos en directe, conèixer com es creen els projectes teatrals de les companyies de la Nau Ivanow, de la mà del seu equip en trobades mensuals.

Ens trobem un dimecres de cada mes a la Nau Ivanow a les 18h (sempre amb previ avís per correu electrònic)*

Es prega confirmació d’assistència a: itziar@nauivanow.com

*Les dates poden variar en funció del calendari intern i de les necessitats de les companyies. Si vols saber més del projecte o que t’informem de totes les novetats, escriu-nos a itziar@nauivanow.com o truca’ns al 93 340 74 68

L’ Observatori Pro es dirigeix a les persones gestores i programadores d’arts en viu, per tal que puguin conèixer què estan treballant les companyies que realitzen una residència a la Nau.

Creiem que la gran quantitat de producció cultural que hi ha a Barcelona, fa difícil per als professionals conèixer els projectes que s’estan creant. És per això, que des de la Nau, volem oferir un espai de trobada i coneixença de les companyies que treballen en espais de creació com és casa nostra, per tal de donar a conèixer els processos creatius abans que arribin als teatres i espais d’exhibició. Una oportunitat per parlar amb calma i per descobrir fora de les presses i el ritme frenètic al que sovint ens veiem abocades.  Convidem a totes les professionals a venir a la Nau sempre que ho desitgin.

Si vols formar part de la nostra base de dades, escriu-nos a: aina@nauivanow.com

Observatori Bitácora sorgeix de la voluntat que tenim des de la Nau Ivanow de visibilitzar els processos creatius de les nostres companyies residents i obrir-los perquè tothom en pugui ser partícip. Més enllà de mostrar assajos, volem endinsar públic, professionals i tothom que ho vulgui en els processos de creació que es desenvolupen dins la Nau, tot oferint-los la possibilitat de conversar amb les companyies i formar part d’aquest treball i investigació teatral, a través de plataformes digitals, abans que arribi als circuits d’exhibició.

Des del 2016, aquests objectius els acomplíem amb l’Escola de l’Espectador@, de forma presencial. Durant el 2020, any de la virtualitat, el desig de poder mantenir l’activitat de l’escola ens va dur a posar en marxa, amb la complicitat de les companyies residents Projecte Ingenu i Hermanas Picohueso, una nova etapa d’aquest projecte a través de les pantalles i convertir-lo en internacional: el Proyecto Bitácora.

Comencem el 2022 amb un nou Proyecto Bitácora amb LACRIMOSA de la companyia resident Fundación Agrupación Colectiva (FAC). En les properes setmanes, anirem fent seguiment del procés de creació que desenvolupa la companyia a la Nau Ivanow a través d’entrevistes i assajos retransmesos en directe, conduïts per Adriana Fuertes. Us convidem a seguir-ho i participar-hi amb les vostres preguntes i comentaris durant els directes.

LACRIMOSA

Aquesta peça és la primera part d´un díptic dedicat al fracàs. Per parlar de fracàs hem de definir o investigar sobre el concepte d’èxit i per parlar de l’èxit hem de parlar, inevitablement, de capitalisme. Amb l’utilitarisme arrelat als cossos, hi ha una generació atrapada entre dos temps. Els anomenats millennials van néixer bressolats en promeses de progrés i abundància que aviat es van veure truncades per una greu crisi econòmica que va convertir aquesta generació, segons diversos estudis, en la generació del FRACÀS.

Els que van venir abans aconseguiran encara acomodar-se, els que vénen darrere ja van néixer a la intempèrie de la post-crisi, van néixer com els Punks de els 70 en un “no-future” que els ha deixat anar per reinventar el món a la seva manera, agafar sense preguntar o bé, cremar-ho tot i punt. Però mentrestant, la nostra generació es troba en una paràlisi constant, en uns limbes entre el que se’ns va prometre i la revolució absoluta. Aquesta peça parla d’aquesta paràlisi pandèmica i els múltiples intents per sortir-ne i assolir, algun dia, una cosa semblant al que ens van deixar somiar de petites.

Així doncs, aquesta obra sorgirà del res més absolut, el buit d’una generació i es realitzarà exactament amb això: RES. Parlarem de precarietat sense maquillatges ni adorns. Evidenciant la precarietat en la forma d aquesta peça que pretén retratar l ansietat d’una generació limbe, una ansietat que es veu més alimentada quan ets artista. Quan la idea de ser artista, i artista d’èxit sobretot, traça uns senders molt llunyans als nostres camins. Fins i tot molt llunyans a les nostres possibilitats de redireccionar aquest camí. Vet aquí què és l’èxit? Ho vull? Ho necessito? Potser si poguéssim redefinir aquests horitzons del que és l’èxit o la glòria, la sensació constant i inextirpable de fracàs passaria a la història més ràpid que un calfred. Desapareixeria.

Per ser feliç has de ser TOT això. Molt bé, què passa si decideixo no ser RES? Què passa si decideixo ser NINGÚ al RES?

L’obra s’estrena el dimecres dia 9 de març a la Sala Atrium de Barcelona i es podrà veure fins al 27 de març de 2022.

Lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que planteja una situació molt concreta com a punt de partida: en escena, nenes i nens ens explicaran [al públic assistent] contes ininterrompudament i jugaran amb tot allò que aquests ens proposen.
Aquest projecte de la companyia Ça marche es qüestiona per què necessitem explicar-nos històries i què ha succeït perquè aquells relats que tenen un valor afegit s’hagin perdut o distorsionat en el camí.

La companyia, seleccionada per la Beca DespertaLab 2021, es troba realitzant una residència de 5 setmanes a la Nau Ivanow. Del 3 al 6 de juny farà mostra d’aquest procés a la Sala Atrium.

L’Adriana Fuertes els anirà fent seguiment del procés de creació amb entrevistes a diferents membres de la companyia i amb la retransmissió d’assajos en directe.

P-ACTE idiota és un gran esdeveniment en una plaça. L’espectacle és l’aparició de la Comunitat Idiota; és el ressorgir d’una religió oculta; és l’ànima de Laodice la gran reina egípcia, símbol major de la religió mil·lenària, parlant a través de la mà, interpel·lant un públic alienat, preguntant allò que preferim deixar en el racó més profund del nostre cervell; és l’esquerda de la nostra vida que no volem mirar però que sabem que és allà i anirà creixent.

A través del mapatge, l’horror vacui audiovisual i les càmeres en directe que enregistren tot allò que passa en el fet escènic, la intenció és omplir l’espai públic, amb la creença absoluta que per ser fidels al contingut que proposem necessitem un espai d’exhibició democràtic, al qual tothom pugui tenir accés i on poder tenir més oportunitats d’aconseguir adeptes a la Comunitat Idiota.

La nostra investigació parteix de les preguntes següents: què passa amb les comunitats que viuen conscientment fora de la llei i les convencions socials, encara que sigui per una curta però alegre existència? és ciència-ficció? són utopies pirates? Totes les persones d’aquest planeta estem condemnades a no experimentar, ni per un segon, la llibertat en la seva màxima plenitud? el projecte europeu vol difuminar tota diversitat cultural i individual, i excloure tots els col·lectius que no s’identifiquin i integrin en aquesta amalgama d’ànimes sense personalitat? com crear una normativa des de zero en què les lleis es regeixin per altres forces no institucionals? quin sentit té molestar-se a lluitar en contra d’un poder que ha perdut tota mena de significat i s’ha convertit en mera simulació?

Intentem trobar respostes a les diferents maneres de generar vincles entre participants, al llegat que perllongui la durada de l’obra i creï una comunitat, per intentar provocar reaccions de canvi i compromís cap a nosaltres mateixes com a espectadores, indaguem sobre la narrativa del fet religiós, allò ritualístic. Volem aprofundir en les connexions entre el teatre i els actes de fe.

La companyia resident a la Nau Ivanow Projecte Ingenu, conjuntament amb un grup d’actors, actrius, ballarins i ballarines xilenes, proposa un viatge per la història compartida entre Catalunya i Xile: des de la celebració de les seves derrotes (11 de setembre) a les nombroses onades migratòries o exilis entre l’un i l’altre, el passat dictatorial recent, les tortures i les protestes de la tardor, tant a la plaça d’Urquinaona de Barcelona com a la Plaza Italia (nom popular de la plaça Bolquedano) de Santiago de Xile.

La palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa dos anys Projecte Ingenu viatja a Santiago de Xile en un intercanvi artístic a l’Espacio Checoeslovaquia es troba en plena vaga de consum de palta: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassumible als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Al mateix temps, aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com expliquen els llibres d’història, senzillament havia canviat de forma.

La ruta de la palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; de les cançons de Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; de l’assassinat de Salvador Allende al de Salvador Puig Antich; de la plaça d’Urquinaona a Plaza Italia; des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.

L’Escola de l’Espectador de la Sagrera va sorgir el 2016 com un espai on es trencava la barrera entre companyia i públic amb l’objectiu de mostrar la feina del procés creatiu. Amb aquest projecte es volia donar a conèixer tota la feina que creadors i tècnics realitzen per transformar una idea en una obra. Els espectadors acompanyaven les companyies des del primer moment per sentir el teatre de més a prop. Trencàvem la gran barrera entre creació i públic amb l’objectiu de viure el teatre més enllà de la representació final, d’una manera més familiar.

El 2020, un any en què la presencialitat ha estat un fet puntual i gairebé aïllat, un dels projectes que volíem seguir oferint a la comunitat que envolta la Nau Ivanow era l’Escola de l’Espectador. En aquesta situació de virtualitat que ha provocat la covid-19, sabíem la dificultat que suposaria poder mantenir l’Escola i no deixar el veïnat de la Sagrera sense la possibilitat de continuar vivint els assajos i els processos de creació que es duen a terme dins la Nau.

És per això que amb gran complicitat de les companyies residents Projecte Ingenu i Hermanas Picohueso, que van fer de conillets d’índies, vam posar en marxa una nova etapa d’aquest projecte. Li donàvem un plus i el convertíem en un espai on gent de tot el món -públic, amants de les arts escèniques, professionals de la cultura, institucions- pogués entrar i, a través de les seves pantalles, veure com treballa i crea una companyia. Així va néixer el Proyecto Bitácora.

Activitats amb l’Escola de l’Espectador@