Amb la producció del seu primer espectacle amb la companyia – Swimming Pool, cia. laMare – la Mireia Giràldez tenia clar que volia crear-lo sota una mirada sostenible. Per començar, va buscar altres guies i recursos, però l’any 2021 n’hi havia ben poques i eren totes en anglès. Veient que hi havia molt poca documentació i recursos de com fer un espectacle sostenible al nostre país, va decidir fer una guia en català amb recursos locals. Mentre es duia a terme el procés de creació i exhibició de l’espectacle, va posar a prova les guies anglòfones i va veure quines mesures funcionaven i quines s’havien d’adaptar al nostre sistema cultural, va veure’n les dificultats i possibles solucions.

El resultat d’aquest treball és la guia de sostenibilitat per a produccions artístiques, enfocada per les companyies de teatre. Si bé és cert que actualment ja hi ha molts més recursos –com el Pla_C de l’ICEC-, aquesta és una guia senzilla que il·lustra les primeres accions per on començar a tenir en compte la sostenibilitat.

Aquí podeu descarregar-vos la guia de sostenibilitat per a produccions artístiques.

Per sort, molts dels artistes que intentem aplicar la sostenibilitat a la nostra professió ens hem passat anys abans fent-ho a casa. Un cop ja has descobert algunes botigues a granel i procures comprar productes de proximitat, portes la bossa de roba sempre a mà i la cantimplora d’aigua a la tote bag, el següent pas sol ser començar a rumiar com pots aplicar tot això al teu lloc de feina. De sobte, la sostenibilitat s’ha transformat en una manera d’entendre el teu dia a dia.

Ja tens la decisió feta, el teu pròxim espectacle serà sostenible! Amb la companyia fa temps que doneu voltes a aquell text que us agradaria fer. Surt la convocatòria que us interessa i ho dius als companys, aquesta és la vostra. Per presentar el projecte necessiteu fotos de l’espectacle, així que vinga, prepareu una sessió de fotos amb un vestuari aproximat i l’estètica que voldreu plasmar. Us hi presenteu i bingo!, heu aconseguit la residència.

Quina sort, té pressupost per pagar-vos dos mesos de creació i d’assaig, una setmana de residència tècnica, i estrenar-lo a la mateixa sala. Per on podeu començar a ser sostenibles? Tens algunes idees que t’agradaria comunicar a la companyia, però primer necessiteu acabar de formar tot l’equip. En aquest projecte necessitareu una dissenyadora de llums potent, ja que voleu jugar amb l’estètica lumínica. També teniu moltes ganes de treballar amb aquella escenògrafa que tant us agrada, va, potser us diu que sí! I finalment… aquest espectacle serà coral, així que necessiteu com a mínim dos intèrprets més. Toca organitzar un petit càsting abans d’entrar en residència. 

Ara sí, amb l’equip tancat ja podeu començar amb els assajos on pensareu com fer l’espectacle sostenible. Els primers dies us endinseu de ple en la creació, ben mirat, dos mesos d’assaig tampoc és tant. Mentrestant, l’encarregat de la distribució de l’espectacle comença a pensar en l’estrena: a qui s’ha de convidar perquè us programin la temporada que ve? El que és important ara és buscar funcions per poder-lo girar molt i rendibilitzar el projecte. Ben mirat, si no en traieu rèdit, l’espectacle no serà sostenible econòmicament, penses. I de cop, no sabeu com, ja teniu l’espectacle muntat i estrenat, sense haver pogut incorporar-hi cap mesura de sostenibilitat.

Aquesta és una de les principals dificultats que tenim com a companyies de teatre. Hi ha tan poques oportunitats de tirar endavant els projectes que quan en surt una, hi ha poc temps per parar i pensar ben bé com cada petita acció pot tenir en compte el medi ambient. Si es necessiten les fotos d’aquí dues setmanes, l’últim que falta és posar-te a buscar roba de segona mà que encaixi amb la proposta. Per mala sort, la sostenibilitat requereix temps i planificació.

Una altra dificultat que tenim des de les arts escèniques és que la creació d’un espectacle es du a terme gràcies a molts organismes: la companyia, els artistes, les fàbriques de creació, les sales d’exhibició, els centres cívics i les institucions, entre d’altres. Hi ha tants organismes implicats que es fa difícil la traçabilitat de tot allò que el fa o no sostenible.

L’electricitat depèn de les sales de creació i exhibició, -quan són privades- i, quan són públiques, de l’administració. La inversió econòmica, en la majoria dels casos, no és segura fins després d’exhibir el muntatge. I, en cas de rebre subvenció, no arriba parcialment fins al següent any. De manera que no pots garantir si pots permetre gastar-te tants diners en botigues locals, sovint més cares. El vestuari, la il·luminació i l’escenografia depenen dels membres de l’equip que en molts casos varien de projecte en projecte. De manera que demana un temps -sovint inexistent- assegurar-se que treballen sota aquesta mirada sostenible.

Aquesta guia, doncs, intenta aportar una mica de llum a l’assumpte. Hi ha moltes coses que, com a companyia d’arts escèniques, podem fer per ser sostenibles. Per poder-les dur a terme, però cal principalment trencar mites i perdre la por de preguntar.

Un dels mites més arrelat és que ser sostenible és més car. Però això no és cert. Fins i tot les accions que a priori pensem que encareixen la producció, sota la mirada sostenible, la poden abaratir. Posem per cas que vols evitar comprar a multinacionals. Sembla que ara hauràs d’adquirir aquella piscina inflable que volies provar a l’assaig, però com que has vist que a la botiga local costa tres vegades més que comprada a Amazon, decideixes no fer-ho. Total, és només per provar-ho a l’assaig –et dius. Així que ho demanes als amics i pam! La teva millor amiga diu que en té una de quan era petita abandonada a les golfes, i que de fet ja li va bé desempallegar-se’n. Durant les primeres setmanes d’assaig la proves i veus que finalment la piscina inflable no era tan bona idea. No la fas servir i la tornes a la teva amiga o –amb el seu permís- la vens de segona mà. Sembla un exemple poc creïble? Doncs és ben real. Amb el simple propòsit de comprar a botigues locals en comptes de multinacionals has evitat gastar en una piscina inflable que no haguessis acabat utilitzant. I quan trenques aquest mite comences a ser creatiu i trobes solucions que redueixen el pressupost.

L’altre canvi que hi ha d’haver és perdre la por de preguntar. Cal que cada organisme – companyia, espai de residència, teatre i institucions- vegi què depèn d’ell. I, en el cas que no en depengui, s’ha de comunicar a qui correspongui. Tot allò que estigui a les mans dels altres ho hem de fer saber, comunicar-los quines necessitats tenim i treballar conjuntament per solucionar-ho.

Inicialment, pot fer cert pudor demanar a l’espai d’exhibició quina energia tenen contractada. Però si trenquem el gel i els ho preguntem, no només sabrem si el nostre espectacle ha utilitzat energia de fonts renovables o no, sinó que, a més, potser farà que l’espai es plantegi contractar energies renovables. Un altre exemple, pot ser preguntar a l’espai de residència si tenen sistema d’aigua potavle sense embotellar. En cas afirmatiu, podrem informar a l’equip que porti la seva cantimplora o got, i en cas negatiu podrem buscar una solució que podran implementar a partir d’aleshores.

Tot i que és una tasca lenta i que depèn de molta gent, aplicar la sostenibilitat en les arts escèniques s’assembla molt a fer-ho a casa. Un cop trenques els mites i les pors –qui no recorda el primer cop que va portar un taper al mercat!-, veus que tot és més fàcil del que sembla. Així doncs, el que proposa aquesta guia són punts de partida, petites accions que fan que comencem a moure l’engranatge de la sostenibilitat dins el nostre sector.

Biografia Mireia Giràldez Torras