La setmana passada, des de la Nau Ivanow, vam formar part de la trobada dels espais de residència que formem part del projecte Moving Identities, finançat per Europa Creativa. La trobada va ser a Hellerau, el majestuós espai de residències alemany a Dresden.
Aquesta trobada s’emmarca a l’equador del projecte europeu triennal i tenia l’objectiu de revisar el passat i futur del projecte i com aquest influeix i travessa les institucions que el lideren i les artistes que hi participen.
També va suposar una oportunitat per aprofundir en temes com la gestió dels projectes, la sostenibilitat i el codi de conducta que volem per garantir al respecte a totes les persones implicades.
Per fer-ho, el primer dia vam dur a terme “The FIELD workshop” basat en un joc de cartes dissenyat i acompanyat per Pauline Payen, artista francesa resident a Hellerau que ens va guiar cap a una reflexió interna sobre com treballem i quines prioritats tenim en els centres culturals i amb la nostra relació amb les artistes.
A la tarda, vam reflexionar sobre la sostenibilitat ecològica, econòmica i personal dels projectes culturals de la mà de l’entitat assessora de Moving Identities “Sustainable Culture Now”. Vam parlar de la importància de treballar aspectes sostenibles des de l’art, i com la perspectiva artística és clau per fer front a temes tan cabdals com l’ecosostenibilitat, especialment en les esferes públiques i en les polítiques.
També ens va servir per recollir recursos, com el Theatre Green Book, les diverses pràctiques i estudis de Julie’s Bicycle centrades en la justícia climàtica; i reflexionar sobre les pràctiques ecològiques decolonials. De fet, alguns referents com aquests han servit també a Mireia Giràldez, de la companyia La Mare, a crear la Guia de Sostenibilitat per a Produccions Artístiques, que ben aviat us compartirem en primícia a la Nau Ivanow.
El segon dia vam fer un taller per repensar un possible “codi de conducta”, i va estar liderat per Nora Amin, artista i ballarina egípcia, que ens va proposar aprofundir en aquest concepte, la seva necessitat i implementació. A través d’exercicis de teatre de l’oprimit, la sessió es va centrar en reflexionar sobre el com i el perquè de la necessitat d’un document així, sobre quines nomenclatures son les més adequades i de quina manera es pot treballar en els diversos espais.
Vam parlar de generar i mantenir espais segurs, de la importància de no donar res per suposat, de la diversitat cultural i de referents, d’expectatives i frustracions. De com, des de les institucions culturals, tenim la responsabilitat d’informar-nos, educar-nos i d’escoltar altres mirades per tal de no excloure res del que la globalitat del sector necessita.
Algunes de les conclusions a les que vam arribar van ser:
Amb tot això, vam fer un darrer exercici de projecció, imaginant futurs possibles, ja que com reflexionava Nora Amin: “la imaginació és el primer pas cap a la realitat. Si ni tant sols ho podem imaginar, mai ho farem possible”.
