El dilluns 12 de maig ens vam trobar a la Nau, en el marc de l’Espai Esbossos, per reflexionar col·lectivament sobre la sostenibilitat en les produccions artístiques. Es tracta d’un debat complex, amb moltes cares, però que considerem imprescindible per pensar i projectar noves fórmules des del sector cultural i artístic.

La sessió es va iniciar amb la presentació de la “Guia de sostenibilitat per a produccions artístiques”, de la mà de la seva creadora, Mireia Giráldez, que ens va servir de punt de partida per obrir un diàleg ric sobre diversos temes: l’equilibri entre sostenibilitat i eco-sostenibilitat, la responsabilitat compartida en aquest àmbit, i els límits (i les tensions) entre la llibertat creativa i el compromís ecosocial. També vam qüestionar si la precarietat pot ser una excusa per no avançar cap a pràctiques més sostenibles i com trobar un equilibri entre la mobilitat artística i la consciència mediambiental.

Una de les primeres reflexions, plantejada per la Mireia Giraldez, va ser la mirada limitada que sovint tenim sobre la sostenibilitat. De vegades, ens manca creativitat per abordar aquests reptes de manera innovadora, i això ens condiciona a repetir patrons poc transformadors.

També vam posar sobre la taula el fet que, quan parlem de sostenibilitat, ens estem referint a un concepte ampli i transversal que ens interpel·la a molts nivells. Totes, des de la nostra parcel·la, podem fer petits passos, però cal reconèixer que no podem assumir-ho tot individualment. La clau és prendre consciència de la gran varietat d’opcions i escenaris des dels quals es pot treballar la sostenibilitat.

La conversa va girar també entorn de la sostenibilitat dels equips humans i la importància de les cures. Sovint, per preservar el benestar de les persones, hem de deixar en segon terme qüestions que, per principis, considerem essencials, com la sostenibilitat ambiental. Reconèixer aquestes contradiccions forma part del camí, però és important no deixar-se arrossegar per la inèrcia.

Altres temes tractats van ser la productivitat dins l’àmbit artístic i com la precarietat pot empènyer cap a una evident lògica mercantilitzadora i capitalista de la cultura. Això afecta directament la sostenibilitat, ja que dificulta la possibilitat de reutilitzar o “amortitzar” els recursos emprats en les produccions.

Es va obrir també el debat sobre si les artistes poden tenir un paper actiu en la sensibilització social. Poden les propostes creatives ajudar a connectar el públic amb la problemàtica de la sostenibilitat i fomentar una corresponsabilització col·lectiva?

Polítiques culturals i sostenibilitat

En aquest sentit, es va plantejar la necessitat d’implicar les persones creadores en les decisions polítiques que afecten el sector cultural. Donar veu i vot al «cervell artístic» en els espais de decisió pot aportar una mirada transversal i innovadora, clau per afrontar la crisi climàtica i reduir la petjada ecològica des d’una perspectiva cultural.

Es va subratllar la importància de generar xarxes i compartir coneixement, així com de crear espais col·lectius de reflexió que contribueixin a fer créixer una cultura més sostenible. Les institucions tenen un paper fonamental a l’hora d’impulsar aquests espais i facilitar recursos compartits. Taules de treball com la de l’ICEC (Pla C*) ja incorporen artistes en el seu funcionament i en la manera com projecten la sostenibilitat en el món cultural.

Actualment, les institucions demanen a les companyies artístiques que compleixin amb indicadors i criteris d’eco-sostenibilitat. Però, com es fa un seguiment real d’aquests criteris? Qui decideix què és —o no és— prou sostenible?

Des de la taula de debat, es va fer una crida a les grans institucions, que són les que disposen de més recursos, perquè participin activament en aquests debats, assumeixin responsabilitats i comparteixin tant les accions que ja estan duent a terme com els recursos de què disposen. Alhora, es demana als teatres i equipaments culturals que es responsabilitzin del que passa dins les seves parets, que alleugereixin la pressió sobre les artistes i prenguin mesures concretes en matèria de sostenibilitat.

Aquesta va ser una primera trobada per compartir inquietuds, demandes, esperances i bones idees en relació amb la sostenibilitat en les produccions artístiques. És evident que en continuarem parlant i que encara queda molt camí per recórrer, però considerem urgent i necessari que el sector continuï repensant com treballa aquest tema, d’una manera creativa i comunitària, per tal de garantir que puguem continuar exercint la nostra feina amb respecte pel planeta i el medi ambient.