fbpx

Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

DespertaLab 2020 – BITCH de Fundación Mis Bragas

La Fundación Mis Bragas, una de les companyies seleccionades per la Beca DespertaLab 2020 presenta la seva obra BITCH.
El Cicle de creació escènica DespertaLab, impulsat per la Nau Ivanow i la Sala Atrium, té l’objectiu de donar suport a la creació teatral més recent, contribuint a l’entrada de les joves companyies a les xarxes professionals.

BITCH

És normal que la regla faci mal? Se t’acut algun altre procés fisiològic que transcorri amb dolor? Si els homes menstruessin el calendari i la vida laboral s’adaptarien al seu cicle? Per què als anuncis de compreses la sang és blava?

Un concert físic en què desgranar els relats d’un cos. Un cos que sagna, que pateix, que col·lapsa, que canta, que demana. Acompanyades de les anomenades bruixes, que van ser torturades i cremades a la foguera, vam intentar entendre això de “ser dona”. Recollim les restes d’altres dones i els seus relats, com en un cinema on projectar-nos en un temps que ha girat els seus eixos i s’ha transformat en vertical. Amuntegant tot en un sol punt que és aquest instant en què ens trobem. Tu i jo.

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets: Albert Martí, Andrea Marinel-lo, Gaia Bautista
Direcció: Sílvia Ferrando
Dramatúrgia: Sílvia Ferrando, Andrea Marinel-lo, Gaia Bautista
Moviment: Gaia Bautista
Disseny d’espai, vestuari i il·luminació: Alejandra Lorenzo, Patricia Albizu
Vídeo: Lucía Olalla, Gaia Bautista
Espai Sonor: Albert Martí, Andrea Marinel-lo, Javier Marinel-lo
Tècnic de so: Carlos Calvo
Tècnic d’il·luminació: Jordi Llorenç
Producció: Laura Viñals
Disseny gràfic: Mireia Sabadell, Nora Colomer
Una creació de Fundación Mis Bragas

FUNCIONS

Del 17 al 21 de març
Del 24 al 28 de març
(de dimecres a divendres a les 20h, dissabte i diumenge a les 18h)

INFORMACIÓ

Idioma: català, castellà, anglès
Durada aproximada: 80 minuts

Preu de l’entrada: 12€

FUNDACIÓN MIS BRAGAS

Fundación Mis Bragas és una aliança entre dues dones que fan des dels seus cossos. Des de la intimitat dels seus cossos imaginen que al centre del discurs, amb el qual s’ha d’assemblar-se per encaixar en aquesta societat, no hi ha el paradigmàtic home blanc heterosexual sinó elles mateixes. Imaginen que no són “l’Altre”. Desitgen atendre l’eloqüència d’aquests cossos, compromeses amb ells en un sincer exercici d’ocupació. D’ocupació de l’espai des d’aquests cossos i no uns altres. Sobre l’experiència d’aquests, i no d’altres, construeixen els discursos. Des d’una experiència cíclica i sagnant. Des d’allà, i no des d’un altre lloc, articulen els seus relats.