“We are involved in a life that passes understanding and our highest business is our daily life.” (John Cage)
Què se n’ha fet de les avantguardes del segle XX, de Dadà, del Living Theater, de Woodstock, de Paris/68, de Pina Bausch i de John Cage, de Guerrilla Girls i d’Ana Mendieta? Quina petja han deixat Allen Ginsberg, Jean Dubuffet, Gianni Rodari, Marcel Duchamp a la cultura contemporània?
Els pessimistes pensen que tot ha volat. Que d’aquell missatge que invitava tota la ciutadania a l’alegria de crear, en queden només alguns residus en forma de festivals de mapping, regals de disseny, coreografies que semblen desfilades de moda i performances gastronòmiques per animar les festes, hivern i estiu.
Però no, no és així. Naturalment, segueix havent-hi bon teatre, bona música, bona escultura, bona literatura, però hi ha més. Al costat d’aquests “productes culturals” han pres força projectes centrats en altres aspectes de la creació artística, precisament tots aquells que es despleguen abans, al costat o independentment del resultat i del producte: la idea, el somni, la producció, l’assaig, la manufactura, la mediació, l’acompanyament, l’educació, el qüestionament i la discussió sobre la creació. En una paraula, el viure de l’art, que ha deixat de ser subsidiari.
El procés ha pres en aquests comportaments el màxim protagonisme. Es reconeixen els processos que deixen marca molt profunda en les persones. I per desplegar-los, els seus actors i actrius es reuneixen en espais que afavoreixen el debat i l’experimentació i on tots aprenen de tots algunes coses que ningú sabia que calia aprendre perquè ningú no sabia que existien: vet aquí el poder de la recerca.
Per descobrir els espais de creació i producció on es cuinen totes aquestes meravelles inconcluses i imperfectes no serveixen les guies turístiques ni les agendes amb publicitat. En canvi, es pot dir que són llocs ben pròxims. De vegades són en un departament petit de grans entitats museístiques, o fan part de programes d’auditoris i teatres. O al contrari, s’amaguen rere una persiana metàl·lica a qualsevol garatge de barri. O en una granja d’un poblet remot. O són nòmades.
La interdisciplinarietat és una de les seves millors eines; el compromís polític amb l’entorn, un valor implícit.
Allà on siguin, aquests espais tenen alguna cosa solar per la manera com aconsegueixen orbitar i ser òrbita de projectes equivalents. I també tenen alguna cosa de forat negre per la seva sorprenent força gravitatòria centrípeta, malgrat la seva mida, tan petita.
La Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya, Xarxaprod, reuneix alguns d’aquests espais a Catalunya –potser els més resilients i els més entusiastes– i si ha fet una feina continuada els darrers deu anys és precisament per aquest saber ballar els uns en l’òrbita dels altres.
És una plataforma horitzontal, amalgamada a còpia de posar totes les diferències a favor. A la xarxa hi ha espais rurals i urbans, petits i grans, institucionals i independents. Espais que tenen residències per a creadors i espais amb programes de residència. Espais que fan formació, espais que creen nous públics i noves oportunitats de complicitat amb l’entorn i la societat. Llocs on es comparteix coneixement i tecnologia, on s’assaja, es busca, es discuteix i es pensa en comú.
Les nostres similituds ens han permès defensar els nostres interessos quan hi ha hagut qüestions que ens afectaven a tots. Les nostres diferències, en canvi, ens donen un gran potencial complementari.
Després d’aquests deu anys de creació i consolidació, estem a punt per un moment de creixement: hem elaborat un mapa de centres de producció i creació a Catalunya i volem ser tan inclusius com sigui possible. El nostre desig per als temps que venen és incorporar nous membres i compartir idees, experiències i mitjançant el treball en xarxa en l’àmbit internacional.
Del llegat immens de les arts dels homes, els projectes que integren Xarxaprod hem escollit desplegar els processos. Som hereus dels moviments que al segle XX ens van obrir els ulls al valor del comportament, l’acció, la pregunta i la recerca. A les nostres cabanes i cuines estem compromesos amb el coneixement i la nostra pràctica habitual és la vida que passa.
Clara Garí
Directora Nau Côclea
Presidenta de Xarxaprod