Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

Pelipolaca a Xile

Table Of Contents

Residència internacional de la Companyia Pelipolaca

Al gener de 2020 la Companyia Pelipolaca, resident a la Nau Ivanow, va viatjar fins a la ciutat de La Serena (Xile) per fer-hi una residència de creació amb els nostres amics de TeatroPuerto. Durant un mes van preparar Ellas comen, una obra centrada en la gastronomia local i les relacions al voltant d’una taula i que es presentarà al Festival Internacional TeatroPuerto.

El projecte està dirigit per Irene Vicente, amb Carmen Salinas (dramaturga), Gal·la Sabaté (actriu) i Carlota Grau (ballarina).

Des de la Casona de La Serena us podem dir que de moment està sent tot molt gratificant. L’equip humà de TeatroPuerto és envejable, ens ha tractat de meravella des del primer dia, ens han resolt tots els problemes que ens han sorgit, sempre amb amabilitat i generositat. És cert que és la primera residència que fan i que estan descobrint les necessitats a temps real amb nosaltres, però més que un problema per a nosaltres és un avantatge, ja que estan molt atents i pendents de tot el que necessitem o volem. Cap de les quatre que hem viatjat coneixia Xile i la sorpresa ha estat molt agradable. La Serena ens ha rebut amb els braços oberts, tothom és molt generós, no hem tingut cap problema d’adaptació i tot ha estat molt fàcil. A través del programa de mediació que realitzen a TeatroPuerto, estem preparant dos workshops que ens permetran conèixer gent que no està vinculada amb el teatre, gent del barri d’Almagro. Creiem que és una oportunitat única que ens aporta un gran creixement professional però sobretot personal. Suposem que ja hi esteu treballant, però us animem a que aquestes mobilitats internacionals s’incrementin i més d’una companyia pugui gaudir-les. Companyia Pelipolaca

Sobre la companyia

La Companyia Pelipolaca neix el 2016 amb Néstor Reina i Irene Vicente, estilista de moda i directora i dramaturga. Presenten el seu primer espectacle, Autònoma, en el qual es tracta la precarietat en les arts escèniques i l’escena emergent, amb l’ajut de Can Felipa, estrenat allà i presentat després a l’Antic Teatre.

Companyia Pelipolaca a Xile

En l’espectacle següent, Unheimlich, Irene Vicente dirigeix ​​quatre actrius: Gal·la Sabaté, Rut Girona, Núria Corominas i Belén Bouso. Rep el suport d’Escena Poblenou (Embrions), la beca Kinetics del Centre Cívic Parc Sandaru i la beca DespertaLab de la Nau Ivanow i Sala Atrium. S’ha representat a Vic, Festival TNT, Sala Atrium, Casa Elizalde i Antic Teatre. És en aquest moment quan Gal·la Sabaté s’incorpora com a membre de l’equip directiu i gestor de la companyia.

Actualment preparen Ellas comen, un espectacle de creació col·lectiva amb Irene Vicente, Carmen Salinas (dramaturga), Gal·la Sabaté (actriu) i Carlota Grau (performer), amb el suport de la Nau Ivanow i el Festival Internacional TeatroPuerto (Xile).

Crònica del primer mes

Les Pelipolaca & Les Desvestides són una de les companyies guanyadores del 5è Cicle de creació escènica DespertaLab. Aquest cicle conjunt entre la Nau Ivanow i Sala Atrium posa a l’abast de les joves companyies l’espai i les condicions adients per contribuir a la seva professionalització. I tot això, amb l’acompanyament i assessorament necessaris per fer aquest pas.
Vam donar la benvinguda a la companyia a principis d’abril. La seva obra prové d’un procés llarg, que començava en una fase embrionària a la Farinera del Clot a principis de 2018, que aterrava per primer cop al festival d’arts escèniques contemporànies Escena Poblenou el 2018 i que creixia dins la convocatòria del Parc Sandaru anomenada Kinètic. Un procés dilatat que amb el Cicle DespertaLab arriba a la seva maduresa.

El punt de partida és la revisió del nostre comportament com a espectadors davant els cossos exhibits en els museus. A partir de quatre intèrprets, Unheimlich vol questionar-se on queda l’ètica i la intimitat d’aquestes representacions i què fa que l’art transcendeixi el que no es permet en la nostra quotidianitat.

Durant el seu procés van anar unint les peces a l’espai d’assaig, i van generar escenes a partir d’algunes pintures conegudes. L’espai es va anar omplint amb proves de vestuari, amb escenografia i amb unes malles de color carn que simulen la nuesa dels cossos, però respectant la intimitat i jugant amb aquest element distant i estrany.

Les últimes setmanes han servit a la companyia per anar tancant una dramaturgia molt coreografiada. També per provar llums i so, i veure com interactua tot plegat dins la funció. Una obra que deixa imatges molt potents i que té un rerefons molt clar sobre qui protagonitza l’art. Una història de l’art que caldria llegir de forma crítica.

Unheimlich es va poder veure a la Sala Atrium de Barcelona del 22 de maig al 9 de juny de 2019.