La companyia Las Sistahs ha culminat el seu recorregut dins del programa europeu Moving Identities, un projecte d’investigació escènica que les ha portat per diversos països i que ha conclòs amb la seva darrera residència a Hellerau (Alemanya), el passat mes d’abril. 

^{Las Sistahs durant la seva residència a Hellerau (Alemanya)
© Stephan-Floss}

El trajecte de Las Sistahs va començar a Barcelona, a la Nau Ivanow, i va continuar a Davvi – Centre for Performing Arts (Hammerfest, Noruega), abans de tancar a Alemanya. Cada residència ha estat, expliquen, una etapa de transformació: “Com que érem molt conscients que estàvem en un procés de creació, érem com esponges. L’atmosfera de cada espai, així com el nostre vincle i les persones amb qui ens hem anat cruant, modificava el que estàvem fent”, afirmen. 

Sutura, la peça que s’ha anat gestant al llarg de les sis setmanes de residència, partia de tres nocions clau: el plaer, l’estranyesa i el dolor en el cos de la dona negra. La investigació ha combinat referents històrics —com els experiments mèdics sense anestèsia de J. Marion Sims sobre dones negres esclavitzades— amb experiències contemporànies. Amb això, han volgut denunciar les violències sistemàtiques, però també celebrar la sexualitat i la creativitat des de l’afecte i la tendresa compartida.

^{Las Sistahs a Hammerfest (Noruega)}

“Generar un espai que ajunti cinc dones negres per crear és un acte revolucionari”, diu Denisse, membre del col·lectiu. El procés ha estat una aposta per la desjerarquització i el reconeixement de les intel·ligències múltiples del grup: “Entrar a sala amb un text tancat no és el mateix que treballar en des del procés i donar-nos espai a totes per aportar, des del joc i la llibertat”.

La vivència també ha estat profundament humana. “Va començar sent una presa de contacte, però ha acabat sent conviure amb la família”, expliquen. Ara, el col·lectiu es troba en el punt d’inflexió del “què ve després?”. Amb molt material acumulat i la voluntat de donar continuïtat a Sutura, reclamen suports per poder produir l’obra i compartir-la amb el públic. “Tenim ganes de produir-ho, que no mori aquí. Hem gestat una cosa molt potent a Moving Identities”.

^{Las Sistahs en un Observatori en Viu, durant la seva residència a la Nau Ivanow (Barcelona)
© Pirueta Photo}