Fa temps que amb una bona amiga parlem i discutim (en el bon sentit de la paraula) sobre la internacionalització i el treball en xarxa. Això, i que sovint algunes persones ens diuen que la Nau té molta presència internacional, m’ha portat a voler explicar què és per a nosaltres la internacionalització, i com ha transformat la Nau Ivanow.

Per a nosaltres, la Nau és un ecosistema viu i connectat, no només al seu àmbit més local o proper, sinó com a part d’una xarxa interconnectada que es retroalimenta i enforteix justament amb la seva connexió.

Així doncs, entenem la internacionalització com un treball en xarxa, no tan sols un projecte. És una forma de fer i de pensar la gestió d’un projecte que va molt més enllà de les seves parets i dels nostres projectes. És una manera de generar un coneixement compartit i dinàmic que ens fa créixer i aprendre constantment. De fet, per a nosaltres és molt diferent la internacionalització que la mobilitat internacional.

La internacionalització no és només un pont per transitar-lo en ambdós sentits i en el camp artístic. És una xarxa de connexions, pensaments,  familiaritat, aprenentatges i formes de cuidar-se que fa que, a la llarga, es generi com un “fil vermell” que connecta persones, projectes, institucions o pensament, basat en  la confiança, el respecte i l’empatia.

Ens agrada imaginar la internacionalització com una relació entre persones: primer la coneixes, a poc a poc vas fent amistat, després ja hi aprofundeixes i comences a conèixer més de l’altra, aprens coses noves, comparteixes les teves i, al cap d’un temps, comencen a passar coses i es creen projectes de futur conjunts que ens transformen.

La internacionalització no és anar a un altre país o context, deixar el teu missatge, fer una acció o bolo puntual i marxar cap a una altra ciutat. La internacionalització és arribar a un lloc on et sents convidada, on algú t’hi ha portat o t’hi ha acompanyat, arrelar-t’hi encara que sigui per poc temps, crear una petita xarxa i deixar i que et deixin una llavor que, no saps quan ni com, florirà i et farà canviar.

A la Nau, la internacionalització ens ha fet modificar projectes, canviar discursos, prendre decisions sobre com volem relacionar-nos amb altres projectes, inclús quin model de treball volem tenir nosaltres mateixes. Hem après noves formes i noves mirades per treballar la mediació, l’acompanyament i la gestió. També hem après quan liderar lluites o debats i quan escoltar i aprendre, sabent que, sovint, en alguns contextos ets el centre i en d’altres, has de deixar que altres liderin. Però en això consisteix, totes tenim lluites semblants, i compartint i escoltant-nos podem transformar les coses.

Perquè la internacionalització també és fer política. Fer política i generar-ne de noves per a les companyes que venen darrere i que a la llarga es podran beneficiar de la tasca i les hores invertides. Sovint, és una feina que no es veu o no es nota a curt termini.

Aquesta feina en xarxa internacional ens ha fet tenir una mirada del nostre projecte que va molt més enllà del nosaltres i de l’aquí.

Com diem des de l’inici, som part d’un ecosistema on totes estem connectades, i la internacionalització és just això, saber que no estem soles, que estem dins una xarxa, que treballem per un bé comú, que fem servir els recursos públics de què disposem per posar-los al servei de la resta, oferint i compartint el nostre coneixement.

I és en aquest sentit que a la Nau sempre hem pensat que la internacionalització era alguna cosa més que moure les nostres companyies (que, per cert, n’hem mogut més de 20 a més de 15 països ens els darrers anys, des de Xile fins a Taipei).

És la creació d’una xarxa de projectes i amistats arreu del món que ha fet possible que en aquests anys hàgim posat al servei del sector un munt de recursos i coneixements adquirits per poder, per exemple, organitzar una delegació de més de 30 professionals catalans a Xile, on van conèixer i descobrir de primera mà l’ecosistema del país. O organitzar una delegació de l’Ajuntament de Porto a Barcelona per conèixer el projecte Fàbriques de Creació.

També que un col·lectiu de sales de proximitat firmi acords amb alguns dels festivals més importants de Llatinoamèrica. Que altres centres de creació del nostre país o de l’Estat firmin acords de col·laboració per moure els seus artistes arreu, o entrin a xarxes internacionals. Que moltes companyies o artistes tinguin un llistat de centres, teatres o festivals on fer residències i presentacions. Que Barcelona i les Fàbriques de Creació siguin conegudes i reconegudes a altres ciutats o països mitjançant acords, visites o intercanvis polítics i artístics.

Però una part important també és oferir, tant a companyies locals com a altres centres o professionals del sector, que puguin venir a la Nau a preguntar-nos per un contacte o mantenir una conversa per conèixer aquell festival, centre, xarxa o projecte internacional que els interessa. I us ben assegurem que no són poques les consultories que fem sobre aquests temes!

En els darrers anys també hem liderat la creació d’una xarxa d’espais de residència a Llatinoamèrica o una a l’Estat , que agrupa en total més de 30 projectes.

I dins la idea de generar polítiques de futur, ens ha portat a ser potser l’únic espai de creació a l’Estat que és present a la comissió consultiva d’ Iberescena, que vetlla i treballa per la revisió i propostes de noves línies d’ajuda a nivell internacional.

I és que la internacionalització és això, un ventall de possibilitats i mirades que podríem seguir anomenant. Potser som més valorades, reconegudes i conegudes fora que a casa nostra?

Encara tenim la sensació que en aquests gairebé 15 anys d’internacionalització i treball en xarxa ens queda molt per aprendre i compartir. Però si d’una cosa estem segures és que avui en dia la Nau és la Nau gràcies a tota la gent que hi ha transitat i a tota la gent que ens ha deixat transitar per casa seva, local, nacional i internacional, transformant-nos, i transformant-se. Perquè sí, la internacionalització transforma.

Per posar un exemple, fa una mica més d’un any, des de la Nau vam enviar la companyia resident Pornotopia a TeatroPuerto, a La Serena (Xile). Anaven a fer-hi una residència, però el que va passar allà va transformar l’espai que les va acollir i també, part de l’ecosistema creatiu de la ciutat. Gràcies a la xarxa que es va crear durant la seva estada i la metodologia que van fer servir, van donar impuls a part del col.lectiu trans de la ciutat xilena per poder ocupar l’espai que, fins aquell moment, no el sentien com a seu i trobaven que no podien desenvolupar-hi la seva creativitat. Arran d’aquella trobada i de tot el treball fet pel centre, Pornotopia i les persones participants als laboratoris, tant el centre Teatro Puerto com ellis treballen ara en un munt de projectes conjunts. Així, han fet seu un espai que abans no ho era.

Però també n’és un exemple el fet que aquelles veïnes de la Sagrera que fa 10 anys van conèixer i es van apropar a un col·lectiu mexicà durant la seva estada de 4 setmanes a la Nau, encara en recordin l’experiència i sovint ens preguntin si en tenim notícies. Fins i tot, vam arribar a organitzar un viatge a Festival d’Almagro amb tots els veïns i veïnes per veure la seva darrera peça.

La internacionalització i el treball en xarxa no és un contacte esporàdic per un projecte o una acció puntual. La internacionalització és una trucada d’aquella persona que fa mesos que no veus, un correu electrònic per tenir notícia d’aquell projecte que et van explicar quan vas anar a aquell lloc, un missatge per saber quan obres una convocatòria, un cafè aprofitant que passes per Barcelona i vens a veure com està la Nau…

La internacionalització és una xarxa de persones connectades en un mateix pensament a partir del qual, qui sap si en algun moment hi haurà un detonant que activi aquell pont i sense saber quina forma tindrà, es generarà alguna cosa. O potser no, només faràs una reunió i us posareu al dia, compartint pensaments, projectes i neguits.

Des de la Nau, entenem la internacionalització en tots els seus àmbits: l’artístic, de gestió, relacional i polític.

Només espero que la meva amiga ara tingui també més preguntes que respostes, ja que igual que l’acompanyament, la internacionalització, és una forma de pensar i de fer, no només una acció.

Article escrit per David Marin, director de la Nau Ivanow