A finals de juliol del 2018 l’Escola de l’Espectador de la Sagrera va fer el seu viatge més llarg fins a la data. Carretera i manta vam anar fins a Almagro, prop de Ciudad Real, on es celebrava el Festival de Teatro Clásico de Almagro, certamen amb més de 40 anys de trajectòria. L’objectiu era tornar a veure l’obra Juana Inés, paráfrasis de sí misma de Teatro Nómada i Teatro Estudio TEES, guanyadors del primer Cicle Internacional DespertaLab el 2017. I així va ser, vam gaudir un cop més de l’emoció d’aquesta peça mexicana. També va servir per descobrir, l’endemà de la funció, aquesta població on el teatre clàssic espanyol segueix viu com en ple segle XVII. Sota aquestes línies trobareu la crònica que la Genie, de l’Escola de l’Espectador, va fer d’aquesta experiència.

En Un home se’n va, Vicenç Villatoro afirma que el viatge cap algun indret suposa no només traslladar-se per l’espai sinó també a través del temps. L’anada de l’Escola de l’Espectador de la Sagrera cap a la Manxa conté potser un matís diferent del llibre, però de fet hi guarda un bocí de veritat. Recórrer sis-cents noranta-cinc quilòmetres (Barcelona-Almagro) és sense cap dubte un viatge temporal, encara que H.G. Wells hi discreparia.

Almagro, denominada així pels àrabs en referència a l’argila vermellosa de la zona, es troba situada a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa envoltada de planúria i paisatge d’horitzó infinit; carrers empedrats, palaus, portals de cases “hidalgas”, l’emblemàtica plaça major porxada evoquen al visitant una època potser somiada, potser visionada en els nostres llibres d’història a l’escola.

L’èxit de les primeres Jornadas de Teatro Clásico Español convocades a Almagro a l’any 1978 va animar a crear el Festival de Teatro Clásico. Des de llavors s’han afegit diversos espais escènics d’Almagro com ara l’Hospital de San Juan, el Patio de Fúcares, el Teatro Municipal o el Silo, reduint així el número de representacions al Corral de la Comedia.

De Sala Atrium al Festival de Almagro

Davant d’aquesta pinzellada descrita més amunt sobre el lloc i les circumstàncies teatrals d’Almagro, seria fàcil entendre per què l’Escola de l’Espectador es trasllada al municipi manxec. Un bon motiu per fer gairebé una jornada de trajecte, però no el més considerable. La companyia de Teatro Nómada i Teatro Estudio TEES de Guadalajara (Mèxic) va ser resident l’any 2017 a la Nau Ivanow quan va guanyar la beca DespertaLab que es concedeix a joves companyies de creació escènica tant en l’àmbit nacional com internacional. A la Nau, l’Escola de l’Espectador hi va poder experimentar un viatge —perquè de viatges sempre va la cosa— com a testimoni de la concepció i transformació d’una obra profunda Juana Inés: paráfrasis de sí misma dedicada a la poeta i intel·lectual mexicana, una desconcertant monja anomenda de gairell a les classes de literatura, que des del segle XVII ens arriba fins avui els poderosos versos:

“Hombres necios que acusáis
a la mujer sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis”.

La companyia de Jalisco està formada per joves actors que donen un valor afegit al seu interès per una complicada poesia i la projecció del passat als nostres dies del problema endèmic del masclisme. Doble lliçó que es mereix un lloc en qualsevol festival com el d’Almagro.

L’obra es va estrenar a la Sala Atrium de Barcelona just un any abans; ha estat en cartell per diferents teatres mexicans, i ara tornava amb l’experiència d’un any recorregut —com no, l’espai i el temps de nou— amb alguns canvis que inevitablement estimula la posada en escena dia rere dia al llarg de les funcions on Karla Constantini, María Balam, Jose Jaime Argote i Darío Rocas reciten les paraules de Juana Inés dalt de l’escenari.

Menció especial del jurat

Vam saber de nou a Barcelona que l’obra no va guanyar però sí aconseguí una menció especial del jurat. Ens confessem incondicionals de la companyia Nómada i Estudio i la seva obra; serà una opinió esbiaixada però cal dir que l’espai on van actuar, el Silo, no va facilitar gaire la posada en escena: alguns insectes molestos, un nen de poca edat en el públic (espectacle no indicat per a menors) parlava i reia sense la intervenció dels pares i unes quantes equivocacions tècniques en la il·luminació va restar força. Una força, val a dir, descomunal en què els quatre actors i el director, Fernando Sakanassi, han abocat en aquest viatge de l’espai Guadalajara-Barcelona-Almagro i del temps dedicat a donar rellevància a la figura de Juana i a totes les dones que sempre seran ignorades igual que la profetessa Cassandra.

És curiós que en acabar aquest article m’adono d’un detall potser tan evident com simple: durant casi quaranta-vuit hores hem estat nòmades.

 

Genie Günzberg Moll
Escola de l’Espectador de la Sagrera