Què és Trashèdies? Podem dir que és una exposició. Una exposició teatralitzada sobre la vida, l’obra i la mort d’un dibuixant únic de principi del segle XX: Jermaine Blackwell (per a molts “el precursor de la novel·la gràfica moderna”), on es barregen la bogeria i la por al fracàs d’un home i la seva generació. Són històries trencades, buides, breus, eternes… Testimonis incomprensibles, retalls de textos, retalls d’entrevistes, retalls de retalls… Són objectes, olors, sons, cops…
J. K. Blackwell va ser, i és potser encara, la veu més brillant en temps de crisi. Ordenar la seva desesperació, convertir el seu caos en alguna cosa concreta, ha estat una feina apassionant. I és un plaer presentar-vos la nostra tasca. Benvinguts a Trashèdies.

Espectacle guanyador de l’accèssit Beca Desperta 2014 [+]

Els CarmenSunyé
Direcció: Guillem Albà
Traducció i adaptació del text: Marc Angelet
Textos originals i dibuixos: Jermaine Blackwell
Recerca i investigació gràfica de l’obra de J. Blackwell: Adrià Bernabeu
Intèrprets: Jaume Madaula, David Anguera, Xuel Díaz, Mònica Portillo i Carla Sala
Disseny de l’espai escènic i escenografia: Laura Clos (Closca)
Banda sonora: David Anguera i Guillem Albà
Disseny il·luminació, de so i tècnics cia.: Oriol Ibàñez i Ignasi Solé
Disseny de vestuari: Mar Guixé
Productora executiva: Ariadna Castedo
Ajudant de producció en pràctiques i muntatge vídeo: Òscar Villar (EMAV)
Realitzador en pràctiques: Rubén M. Carrasco (EMAV)
Disseny de cartell: Josep Madaula, Albert Madaula i Mar Guixé
Veu en off: Pere Arquillué
Construcció: Cia. Els CarmenSunyé/ Albert Albà/ Ignasi Solé i Oriol Ibáñez

“Sóc dibuixant de vinyetes. Estic mort. Trashèdies és la història de la meva vida. No calia, però en fi, aquests nois s’han entestat a explicar-vos-la!”. Trashèdies és un viatge sorprenent a través de la vida desdibuixada d’un dibuixant, el relat de com un home pot crear tot un univers en un requadre.

El terme trash apareix escrit per primera vegada l’any 1902 al Registre Mercantil de Kansas. Trash era el nom d’una empresa de recollida de residus de la petita localitat de New’s Hamptons, als afores de Wichita. L’empresa, de poc més de 10 treballadors en el moment del registre, va créixer fins a esdevenir la quarta empresa més important del sector de la Costa Oest. És arran d’aquest augment que en algunes ciutats el mot trash comença a relacionar-se amb les deixalles i els residus, fins al punt que en l’argot de diverses zones de l’estat de Kansas ja defineix els detritus generats per l’activitat humana. El 1965 el terme entra a l’Oxford English Dictionary (OED), amb la definició següent:

1.North American waste material; refuse.
2.North American a person or people regarded as being of very low social standing.

Aquesta paraula sorgida del slang de la Costa Oest arriba a tenir una entrada a l’OED per la segona accepció del terme: “persona o grup de persones d’un estrat social baix”, que té com a origen les tires còmiques del dibuixant Jermaine Blackwell, anomenades Trashedies i escrites al voltant de 1935.

Jermaine Blackwell
Nascut l’any 1902 (casualment com l’empresa de residus), adopta el terme Trash per definir els habitants dels suburbis de la Wichita de la postdepressió. Trashedies és una novel·la gràfica fragmentada, crua, colpidora i, per molts crítics, precursora de la novel·la gràfica americana moderna. Allan Moore va afirmar que “Trash és la primera pota de l’escriptori on treballo. Sense Trash, jo no podria escriure el que escric, i per tant no podria ser qui sóc. Afirmo, doncs, que sóc una mica Trash“. És, doncs, la metàfora creada per J.Blackwell i l’èxit de les seves vinyetes, que porta a la oficialització del terme.

La carrera de Blackwell, plena d’alts i baixos, es veu truncada per la seva sobtada desaparició el 1939. Res se’n va saber de les causes, en gran mesura per l’hermetisme que la família va demostrar en tot el procés d’investigació. El 1994 les propietats de la família Blackwell van sortir a subhasta pública i l’Associació d’editors de còmics de Kansas (ACEK) i l’Associació per la Conservació del Llegat Literari Nord-Americà (CALA) van comprar la casa per fer-hi un museu en honor de Blackwell. En obrir la porta del que havia estat el despatx de Blackwell el van trobar tal com ell el va deixar, amb esbossos, escrits i material divers del que havia de ser la seva darrera creació gràfica Trashedies. El que apareix entre centenars de folis, dibuixos i objectes mostra una figura angoixada per l’èxit de la seva tira còmica El poble de Trashèdia, per la por al fracàs i pel sentiment de culpa per un èxit que pretenia ser “un crit de ràbia per a despertar la societat contra la burgesia benestant” i que l’havia convertit a ell i a la seva família en uns burgesos benestants, així com la por a patir algun tipus de demència heretada de la seva família.
L’ACEK i la CALA van decidir organitzar una exposició itinerant amb tot el material trobat al despatx; la construcció del museu continua en procés.

Els CarmenSunyé
Trashèdies és l’obra fundacional de la companyia, amb la qual pretenen instal·lar les seves línies teatrals i iniciar la recerca del nostre territori escènic. Sempre amb aquest objectiu, han establert un procés de treball que consideren molt edificant: no construir la peça a partir d’un text, sinó compondre-la sobre l’escenari treballant conjuntament actors, escenògrafa, tècnics, director i dramaturg. Treballaran junts a la sala d’assaig i el dramaturg, a partir d’això, anirà escrivint el text, plasmant el treball fet, reelaborant-lo, evolucionant-lo, millorant-lo i proposant noves formes per a l’escena.

Abans del període d’assajos hi ha hagut un treball col·lectiu de recerca: de referents, de poètiques, de recursos teatrals, de llenguatges, de temes sobre els que es vol parlar, etc.; s’ha concretat de què és vol parlar i com se’n vol parlar, i s’han començat a traçar les línies de la forma i el contingut.

El seu espectacle no estarà acotat dins de l’etiqueta de teatre de text, o teatre musical, o gestual: no conceben aquesta categorització, sinó que aposten per una teatralitat on el cos, la veu, la paraula, l’acció, l’espai sonor i l’espai visual siguin eines utilitzades amb la màxima llibertat per expressar aquest petit tros de vida.

Agraïments: Nuri Vilanova (per assessorar-nos des dels EUA), Arantxa Gandiaga (per l’arrencada), Raquel Ferri (per l’ajuda constant), Maria Dias (per les meravelloses fotos, sempre), Marc Vergés (per les hores davant de l’ordinador), Adrià Sala i Elisabet Prat (pel seu suport incondicional, el seu carinyo i el seu camió), Associació d’editors de còmics de Kansas i l’Associació per la Conservació del Llegat Literari Nord Americà (per assessorar-nos sobre la vida de Blackwell i el material cedit), Joan Madaula-Montatges Santiga- i Francesc Medina -Acabats del Bagès- (per l’altruisme amb els ferros, les fustes i les teles), Manu Vidal i Salva Ferrer (per la seva saviesa “còmica”), Montse Prat (pels tants i bons consells), Blai Rodríguez (per les masterclass), Ramon Simó (per escoltar-nos i animar-nos), l’escola EMAV, la Nau Ivanow per la seva confiança en el nostre primer projecte i, molt especialment, a la Cia. L’Estaquirot de Vilanova, per deixar-nos el seu taller, ensenyar-nos a estimar la fusta i el martell, i ajudar-nos en la construcció, sense ells no hauria estat possible. Gràcies a tothom!!

Horaris:
De dimecres a divendres: 20.30h i 21.30h
Dissabte: 19.30h i 20.30h
Diumenge: 18h i 19h

Durada: 60 minuts
Espectacle en català
Entrada: 12€ /Amics de la Nau: 50%
Venda d’entrades: 1h abans a taquilla