País sense Paraules parla de la impossibilitat de comunicar tant el dolor com la felicitat, de la recerca desesperada d’una imatge que expressi allò que hem vist i que hem sentit. És també una mirada sobre tot el que pot deixar sense paraules una persona, una societat o un país sencer. Dea Loher descriu la impotència d’una artista per expressar, a través del seu art, el que ha vist en un país en guerra.
Un monòleg sobre els límits del llenguatge, els de frontera, els de comunicació i els límits de tot el que es mostra, el que es diu i el que es fa. La protagonista de País sense paraules qüestiona el fet creatiu en un acte de resistència.
Ara bé, PSP no és només un monòleg, sinó que la companyia proposa tota una experiència abans, durant i després d’anar al teatre.
Et conviden -mitjançant un enllaç- a jugar en línia durant uns dies previs a la representació. Pots formar part de la peça, establir un vincle amb l’obra, amb la protagonista i amb els altres participants -que també vindran a veure l’obra- i, sobretot, pots passar-t’ho molt bé. Per a la posada en escena recolliran alguns dels teus passos dins del joc. Només has d’escriure un correu a psp@obskene.org i t’enviaran l’enllaç convidant-te a jugar!
Cia. Obskené
Text: Dea Loher
Traducció: Kàtia Pago
Direcció: Judith Pujol
Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart
Intèrpret: Ilona Muñoz Rizzo
Escenografia: Adrià Pinar
Il·luminació: Dani Sánchez
Vestuari: Giulia Grumi (Singermornigs vestuari)
Mitjans interactius: Anna Carreras i Chema Blanco (Etc Inventions)
Disseny gràfic: Laia Gutiérrez
Suport al disseny gràfic: Dídac Sotovaldés
Espai sonor: Aurélie Raoût (Lilou)
Assessorament tecnològic: Cristina Cordero
Assessorament pedagògic: Neus Ballesteros Ventura
Guió del joc: Anna Maria Ricart, Anna Carreras, Cristina Cordero i Judith Pujol
Producció: Ilona Muñoz Rizzo i Judith Pujol
Dossiers didàctics: Neus Ballesteros Ventura i Ilona Muñoz Rizzo
Amb imatges de Maria Beitia [www.mariabeitia.com] i Alba Sotorra [www.albasotorra.com]
Dea Loher (Baviera, 1964)
Estudia filologia alemanya i filosofia a Munic. Viu a Brasil durant una llarga temporada i en tornar s’instal·la a Berlín, on va treballar a la ràdio alhora que estudia dramatúrgia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Actualment viu a Berlín i treballa com a autora independent. Ha rebut més d’una desena de premis per la seva feina.
Cia. Obskené
Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir ‘fora’ (ob) ‘d’escena’ (scè).
La companyia Obskené va ser fundada per Constanza Aguirre, Ricard Soler i Judith Pujol. Neix a mitjan l’any 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. Ha realitzat diversos muntatges entre els quals destaquen els espectacles de carrer: Trossos (espectacle resident a Fira Tàrrega 2012); Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, d’Anna Maria Ricart (Premi Festival d’Almagro); Redaliz, de Pedro Lipcovitch; Este no es un lugar adecuado para morir, d’Albert Boronat i Hamlet és mort. No hi ha força de gravetat, d’Ewald Palmetshofer. El setembre de 2013 presenta l’Accent Obskené a la Sala Beckett.
Un projecte d’Obskené [www.obskene.org] i Etc Inventions [www.etcinventions.com]
Amb el suport de Generalitat de Catalunya i Nau Ivanow
© Paula Maestro
Durada: 55 minuts
Espectacle en català
Entrada: 12€ /Amics de la Nau: 50%
Venda d’entrades: 1h abans a taquilla
