Projecte guanyador de la Beca Desperta 2013
Cia. de Teatre Estable de la Casa Real
Dramatúrgia i direcció: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez
Repartiment: Felipe Amaya, Marc Oliva, Jordi Rubio, Olga Bernardo, Sara Sansuan, Anna Tamayo i Laura Vila
Escenografia i vestuari: Ángela Ribera
Coreografia: Marta Filella
‘Si no vols patir explosió cranial, has de cantar o ser a prop d’una persona que canti.’ El 10 d’agost de 2012, un accident a la Base Naval d’Investigació de Papua Nova Guinea va provocar la transmissió massiva d’una ona, fins aleshores desconeguda, que fa explotar els caps humans: l’Ona OCELLOT (Ona Expansiva Contínua de Longitud Liminal Obliqua Transcontinental). Els efectes immediats d’aquesta catàstrofe van ser la mort per explosió cranial d’una tercera part de la població humana, la implosió sobtada de qualsevol tecnologia posterior al 1997 i la desaparició, sense cap explicació plausible, dels escarabats i les xirimoies. Només hi ha una vibració capaç de neutralitzar aquesta ona mortal: la que produeix la veu humana quan canta en directe. Ras i curt: des que l’Ona OCELLOT és a l’aire, o cantes o t’esclata el cap.
El 17 de setembre de 2023, a l’extraradi del Districte Sud de la Confederació Indoeuropea de Supervivents, el dia es lleva núvol. És un dia de merda, però el Kinder, la Suit, Mini-Jack, la Teken i el WiFi s’ajudaran, s’enamoraran, es faran riure i riuran els uns dels altres. Un dia més, sobreviuran. I a més a més, viuran, que d’això és del que es tracta.
Salvador S. Sánchez (Jerez de la Frontera, 1985)
És dramaturg, director escènic i guionista audiovisual. És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i està finalitzant els estudis superiors de Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha dirigit les obres Love & Marriage (2010), Petits Excessos (2011) i Una cullereta d’arsènic (2012), presentades a les tres últimes edicions del Festival TEM de Manacor. Amb Denise Duncan ha escrit i dirigit la tragicomèdia musical Dios lleva medias negras, estrenada a la Sala Scanner de l’Institut del Teatre (2011). La seva peça breu Fòbia forma part de l’espectacle Més enllà de la foscor (Quatre maneres d’apagar el llum), dirigit per Joan Arquè i presentat a la Sala Beckett de Barcelona al febrer del 2012.
Com a membre de la Companyia de Teatre Estable de la Casa Real ha escrit i dirigit Georg y Sarah o La mort de Mersault (2010) i El Gran Despropòsit.
Raquel Loscos López (Barcelona, 1983)
És actriu, directora i dramaturga. Està titulada en art dramàtic pel Col·legi del Teatre de Barcelona i llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es forma com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona amb Victoria Spunzberg i Enric Nolla, i completa la seva formació actoral al taller estudi de Manuel Lillo.
És autora de les obres Interior con goteras, Huidas de camas, Ámen i, amb Manuel Lilllo, Nunca volverás a Marienbad; i de les seccions de ràdio Ràdio-Teatre, Resistència Analògica, Manual d’Antinajuda, La venjança de la Radionovel·la i Amateurs Professionals del magazine de tarda Extraradi, de Comradio.
El Gran Despropòsit és la seva tercera obra que dirigeix i el seu cinquè projecte amb la Companyia de Teatre Estable de la Casa Real.
Cia. de Teatre Estable de la Casa Real
La Companyia de Teatre Estable de la Casa Real neix a Barcelona el 2009, com a punt de trobada entre persones de diferents disciplines de les arts escèniques que comparteixen la mateixa manera d’entendre la creació teatral. Des de llavors han dut a terme els espectacles següents:
Georg i Sarah o la mort de Mersault, escrita i dirigida per Salvador S. Sanchez i estrenada com a Pràctica Escènica a l’Institut del Teatre (2010);
Huidas de camas (amb Rocío Manzano), peça breu escrita i dirigida per Raquel Loscos i estrenada a la Sala Fredonia de Barcelona (2011); Interior con goteras, escrita per Raquel Loscos i estrenada com a Treball Lliure a l’Institut del Teatre (2012).
El 2012 es constitueixen com a associació cultural per articular de forma més unitària i coordinada el projecte comú. El Gran Despropòsit és la primera vegada que tots els integrants de la companyia participen en el mateix projecte.
“La Companyia de Teatre Estable de la Casa Real té motius molt bons per dir-se Companyia de Teatre Estable de la Casa Real.
Es diu “Companyia” perquè volem fer pinya, deixar espai a la investigació, provar diferents rols dins la producció teatral, i, sobretot, treballar junts, en equip, en companyia. Es diu “De Teatre” perquè volem expressar-nos, i volem fer-ho mitjançant les arts escèniques, enteses en el sentit més ampli possible: com tot allò que pot succeir damunt de l’escenari.
Es diu “Estable” perquè és una aposta ferma.
I es diu “De La Casa Real” perquè tot va començar a la Casa Real, que no és el Palau de la Sarsuela, sinó el pis al número dotze de la plaça Reial de Barcelona on vivien els fundadors de la companyia Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, i on va començar a gestar-se el projecte de fer el teatre que volíem veure. Un teatre on el cos té el mateix pes que la paraula, on no fa falta recórrer a allò quotidià per explicar la vida quotidiana. Un teatre on la profunditat no està barallada amb la diversió, on es té en compte la imatge i l’espai, on, en definitiva, es fan servir tots els recursos escènics, que són molts, amb dos únics objectius: que l’espectador s’ho passi bé durant l’espectacle i que se’n vagi a casa amb alguna cosa, una idea, una imatge, una sensació… Alguna cosa que no hi era abans, alguna cosa nova. El propòsit és fer Teatre Real, del que no necessita estar vinculat a la realitat per explicar el món. Fer Teatre Real amb el que tenim: molta entrega i tot el compromís. Aquest és el teatre que volem fer… i el que esperem estar fent!”
[facebook.com/ciacasareal]
[elgrandesproposito.tumblr.com]
[sobreactuar.wordpress.com]
[Ressenya: Artezblai, 01.02.13]
Durada: 85 minuts
Entrada: 12€/Amics de la Nau: 50% + 1 consumició gratuïta
Venda d’entrades: Telentrada i 1h abans a taquilla
