La Beca Desperta 2011 convocada per la Nau Ivanow i A Portada ha estat atorgada al projecte (Des)hàbitat, de la companyia La Nevera, per ser una proposta de qualitat, innovadora i arriscada. El primer premi de la Beca Desperta 2011 correspon a sis setmanes d’assaig als espais facilitats per la Nau Ivanow, dues setmanes d’exhibició a la mateixa Nau i un espai per a la construcció d’escenografia, així com el suport de l’agència de comunicació A Portada per a la comunicació del projecte. La decisió del jurat va ser molt complicada per la quantitat i gran qualitat dels projectes presentats. Així, doncs, el jurat també ha decidit atorgar un accèssit pel seu bon text a l’obra Escritos desde el Fuego, que es traduirà en una setmana d’assaig i quatre dies d’exhibició a la Nau Ivanow. Els dos projectes finalistes són Addicció a les botes posades, d’Aleix Aguillà, i Descartable, de Daniel J. Meyer.
El jurat de la Beca Desperta 2011 està format per Abel Coll, actor i director de teatre; Lola Davó, productora; Helena Tornero, directora i dramaturga; Carles Manrique, productor i director de l’empresa Velvet Produccions; Llàtzer Garcia, director i dramaturg, i Santi Fondevila, periodista i crític d’arts escèniques.
En total s’hi han presentat 27 projectes teatrals, tot i que alguns inclouen també altres disciplines com ara la música i la dansa. Entre els projectes presentats hi ha adaptacions de textos clàssics i nova dramatúrgia. Cal remarcar també que, tot i que la majoria de projectes són catalans, n’hi ha dos que arriben des de l’Argentina i els projectes d’aquí aglutinen un equip de persones de diversos països d’Amèrica Llatina, italians o alemanys, entre d’altres.
(Des)hàbitat és un espectacle inspirat en el relat de Julio Cortázar La casa tomada i pretén ser una reflexió sobre les empremtes de la memòria que queden marcades en els indrets que van ser habitats, en els objectes que van ser utilitzats i que ara són vestigi de la vida que llavors va existir. (Des)hàbitat és una història de fantasmes, dels fantasmes del record que es neguen a ser oblidats i que viuen a les ruïnes que han quedat. Aquests fantasmes només esperen una mirada que faci de testimoni de la seva història; una mirada que estigui disposada a llegir els signes d’un escenari aparentment inert, com un forense que fa una autòpsia, i, així, escoltar les històries dels antics habitants cridades en silenci.