Gira el món i torna a la Nau! Un dels nostres principals objectius és transmetre a les companyies la necessitat d’internacionalitzar el seu projecte. A través d’organismes com l’Institut Ramon Llul, l’Institut Català d’Empreses Culturals o el Creative Lenses, entre d’altres, cerquem els millors circuits, conferències, trobades o tallers per a fer aquest salt internacional. El 2017 vam destinar recursos perquè les companyies residents fosin presents a Portugal i Atenes. I aquest 2018 ha començat amb el viatge de Hui Basa a Nova York per participar en diverses trobades internacionals.
Del 15 al 17 de gener, l’Institut Ramon Llull va organitzar unes trobades a Nova York en què quatre artistes catalanes van tenir l’oportunitat de conèixer part del context teatral novaiorkès i de presentar els seus projectes davant de programadors nord-americans, i compartir-los, també, amb agents culturals del país. Aquesta trobada va ser compartida amb artistes suïssos, ja que la trobada es va organitzar en col·laboració amb Pro-Helvetia.
El col·lectiu Hui Basa, resident a la Nau Ivanow, hi vam ser presents amb la nostra directora artística, Lali Álvarez. Hi anàvem acompanyades d’Ariadna Peya de Les Impuxibles, Xesca Salvà de Projecte Cases, Clàudia Cedó d’Escenaris Especials i Anna Giribet de FiraTàrrega.
Els speed-meetings sempre marquen una certa pressió, en 10 minuts has d’explicar el que vols dir, i això no és simple, però t’encoratja a sintetitzar. La nostra missió era explicar quines són les línies de treball del col·lectiu i quins espectacles estem cuinant.
Vam parlar de Privilegi, el documental teatral que preparem sobre el concepte de privilegi per ser estrenat l’estiu de 2019 i que té com a línia argumental principal la situació laboral de les treballadores de les càrniques d’Osona (per a més informació podeu seguir #CàrniesEnLluita). Aquest projecte es troba en fase d’investigació, ja hem fet la primera part de la recerca a la Nau Ivanow i amb el suport de les Beques de Recerca en l’àmbit de les arts escèniques de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
I els hi vam explicar de Tha Tzpar (L’espera), l’espectacle de carrer que estrenarem el setembre a FiraTàrrega, dins el programa de Suport a la Creació, i que parla de com gestionem la por, individualment i col·lectivament.
També, és clar, els vam parlar dels treballs anteriors que els membres del col·lectiu hem compartit en el marc d’altres companyies: Ragazzo i Barcelona (contra la paret). Tots dos han passat per la Nau Ivanow: Ragazzo en la seva estrena el juny del 2015; Barcelona (contra la paret) en la seva reestrena el novembre de 2017 i en la versió adaptada a diversitat sensorial dins el Festival Simbiòtic el desembre de 2017. La Nau Ivanow, casa nostra.
Va ser un plaer compartir la nostra feina amb els alumnes de l’HB Studio, una de les escoles de teatre més antigues de Nova York, fundada el 1945 per Herbert Berghof. Vam conèixer la feina de StoreFront Gallery, un espai d’art, performance i arquitectura, un espai insòlit que es dedica, sobretot, a oferir llum a noves expressions artístiques. Vam visitar el Public Theatre, una amalgama de sis escenaris, de la mà de Mark Russell, el director de l’Under the Radar Festival, que des de 2005 omple els hiverns de Nova York de propostes arriscades. I vam moure’ns fins a Flushing, al cor del barri xinès de Queens, on vam poder conèixer la feina que fan a Flushing Town Hall, un curiós edifici construït el 1862 per ser un jutjat i que actualment allotja música jazz, teatre i projectes de comunitat.
Aquests dies hem entès una mica que la cultura americana i la cultura europea, la realitat del sector i les realitats artístiques, són molt diferents. Però que a uns ens interessen els de les altres i viceversa. Projectes amb teatrals de petit format i arrel política o social com els nostres els semblen exòtics en un món de musicals, com exòtiqus ens semblen a nosaltres les realitats de producció, molt diferents de les que estem acostumats a lluitar aquí. I ara ens toca traçar ponts, perquè l’Atlàntic es faci petit i puguem portar a les seves costes la nostra feina, viva, en escena. I això, els artistes, no ho podem fer sols, per això, ocasions com aquesta, són indispensables.