L’any 1997 va néixer el meu fill.
La Nau Ivanow va obrir les seves portes l’any 1997.
Amb el Xavier Basiana, sovint en fem broma. 20 anys i els nostres «fills» ja s’han emancipat! L’un ha marxat a viure a Madrid i va trobant el seu camí, cada dia més madur i afirmant la seva personalitat; l’altra ha anat canviant la seva forma jurídica, i ara la Nau Ivanow és una Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada per la Fundació Sagrera. Qui ens ho havia de dir, oi, Xavier?
He vist créixer de ben a prop aquests dos «personatges»!
Nau Ivanow (dreta) i Espai 30 (esquerra)
Durant aquests anys he estat usuària de la Nau: assajos, funcions, cursos, lectures, trobades, etc. Fins i tot, hi vam celebrar els 12 anys del meu fill amb una classe de body percussionper als seus amics i amigues, i vam acabar amb un espectacle per als pares i les mares.
Tot el temps que hem treballat a la Nau hem estat movent telons i focus, a vegades passant fred o molta calor, però sempre ens hem sentit acollits amb complicitat.
La Nau ha donat cabuda a joves projectes, i també a assajos de grans espectacles. Molt sovint, s’hi duen a terme totes aquelles feines lluny del públic que no acostumen a sortir a les fotos i que són difícils de reflectir fidelment en xifres, unes xifres que no poden fer arribar les emocions, les esperances o les il·lusions que alimenten la creació i que són imprescindibles per construir un espectacle. En aquest espai, com als laboratoris clínics, els artistes troben allò necessari que demanen aquestes feines amagades darrere les bambolines: la intimitat, el suport i l’intercanvi amb altres punts de vista. Així, de mica en mica, s’ha anat modulant aquesta fàbrica per fer possible la creació.
L’Art, i molt especialment les arts escèniques, necessiten espais per poder treballar amb llibertat: provar, repetir, equivocar-se i tornar-hi l’endemà. I en aquest espai existeixen aquestes oportunitats. Ho puc assegurar des de l’experiència viscuda tots aquests anys que he vist créixer i reformular-se la Nau Ivanow.
I, des de fa un temps, els camins es creuen i ara sóc la presidenta de la Fundació Sagrera. Aquest altre punt de vista m’ha permès veure i també participar en l’altra cara de la Nau Ivanow. He anat descobrint el seu funcionament de gestió del dia a dia i la seva relació amb l’entorn: el barri de la Sagrera. I també he pogut observar el treball de formiguetes de l’equip que cada dia atén, escolta, rumia i dona la millor resposta per demà.
Em sento molt orgullosa de tots dos: del Martí i de la Nau Ivanow!
Per molts anys!
Ester Nadal
Presidenta de la Fundació Sagrera