La setmana passada vam viatjar fins a Hammerfest, una de les ciutats Noruegues situades més al nord del país, en el context del projecte Moving Identities, finançat per Europa Creativa. El motiu del viatge ha sigut una reunió amb les entitats sòcies del projecte per dur a terme la deliberació final de la primera convocatòria pública que vam obrir el passat mes d’abril de 2023.
Aquesta convocatòria va rebre, només a Barcelona, quasi 70 propostes, 15 de les quals van passar a la fase final i van ser valorades per un jurat extern composat per Manoly Rubio, dissenyadora d’il·luminació i Víctor Bobadilla, coordinador artístic de la Central del Circ de Barcelona.
Durant la trobada a Hammerfest, s’ha fet la deliberació final a partir de les propostes més ben valorades pels Jurats de cada ciutat. Per fer-ho s’ha utilitzat un sistema de puntuació que valorava, entre d’altres coses, la proposta artística i estètica, l’adequació de la temàtica del projecte (la identitat europea avui en dia), la diversitat artística i personal i el potencial d’internalització i desenvolupament professional de la companyia. Les propostes seleccionades es donaran a conèixer a principis de juny.
Aquesta trobada ens ha servit també per reflexionar al voltant de la inclusió i la diversitat en les arts escèniques en general i en el marc de les convocatòries públiques en concret, de la mà del soci assessor Himherandit, expert en inclusió i representació de col·lectius LGBTIQ+ de la ciutat d’Aarhus, Dinamarca.
Finalment, també ens ha permès reflexionar sobre els matisos i variables de la sostenibilitat mediambiental, ja que Moving Identites és un projecte que proposa l’slow travel o el viatjar conscient en el si de la seva proposta, facilitant els trasllats en tren sempre que sigui possible. Però no deixar de banda ciutats en indrets poc (o gens) accessibles també forma part de la inclusió. I així ha estat en el cas de DAVVI, espai d’arts escèniques, espai de residències a la ciutat de Hammerfest (sense connexions amb tren i difícil i llarguíssim accés per carretera) el qual hem pogut visitar i conèixer de ben a prop, tot i haver d’agafar tres avions per fer-ho.
Tornem molt contentes d’aquesta trobada i amb la il·lusió de començar a treballar ja amb les artistes seleccionades per aquest projecte de residències de 3 anys de durada.
