Si feu l’exercici de pensar totes les persones que intervenen en una creació escènica ben segur que no les encerteu totes. Entrevistem a Laura Clos Caturla “Closca”, il·luminadora i escenògrafa, a la Seca Espai Brossa. Just abans d’entrar a l’espai apareix un espectacular cartell, obra del fotògraf David Ruano, l’obra promet emocionar-nos. Projecte Ingenu, companyia resident a la Nau Ivanow, porta en escena VAIG SER PRÒSPER O RECORDANT LA TEMPEST, una creació original inspirada en “La Tempesta” de William Shakespeare. La Laura ens rep al bar del teatre, acabant de tancar amb el Marc Chornet les últimes despeses.

Quina és la teva feina després de l’estrena?
Relaxar-me i gaudir de la feina feta. Un cop arriba l’estrena, més o menys, s’acaba la nostra feina. Per tant, el que faig és gaudir-ho.

I com ha estat aquest camí fins arribar-hi?
Hem estat treballant molts mesos i l’últim mes ha estat molt intens. Vam anar a Alcover a fer una residència; després, el Marc Chornet i jo vam anar a Londres per un projecte europeu en què participa la companyia. Vam anar a Girona a fer la preestrena de l’espectacle, entremig a la Nau Ivanow i al final cap a la Seca Espai Brossa a estrenar. Ha estat un mes intens i dens, treballant 10 hores al dia perquè tot sortís bé.

En aquests dos anys, treballant amb Projecte Ingenu i a la Nau, com ha evolucionant la teva feina?
A la Nau Ivanow vas creant unes dinàmiques de treball amb l’equip i amb el Marc. Quan vam començar fèiem volar més coloms. Ara que ja sabem com pensa el Marc, quins recursos tenim, on anem, quants diners ens gastarem, anem molt més directe a la idea. Ara em noto amb més confiança en mi mateixa i en l’equip.

Han sorgit dificultats a l’hora de muntar l’obra?
Pel que fa a l’espai ha sigut força senzill; quan ho vam tenir clar, ho vam portar a construir i no hem tingut problemes tècnics. En realitat, l’espai escènic de les columnes és senzill. Pel que fa a la construcció, sí que treballem amb pressupostos molt ajustats i t’enamores de certes idees i certs referents. Hem hagut  de ser conscients dels diners que teníem i, per exemple, comprar una butaca que s’assembli al referent o la idea que teníem.

Pel que fa a la il·luminació, que és l’aspecte més tècnic, sí que s’ha de fer en un teatre, perquè a la Nau no era del tot possible. Però fins que no ho proves i que el director ho veu i que tu ho veus… Potser aquí és on hi havia més dificultats.

El fet que en aquesta obra el text no és primordial, fa que la teva feina es valori més?
Potser indirectament sí i no n’era conscient. De fet, a Yerma el Marc estava molt més a sobre de l’espai. Però en aquesta obra ha estat crear des de zero, no hi havia un text on aferrar-se, així que tot era molt més adaptable. Crec que un cop estrenat i el públic no sent text, veu espai. Potser sí que agafo més importància!

Creus que s’aconsegueix una atmosfera única, el públic gaudeix de l’espai que has construït?
Crec que sí, és bastant immersiu, el públic hi entra força. Però és una opinió personal, ho hauríem de preguntar als espectadors!