fbpx

Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

La Confraternita del Chianti

Entrevista a la companyia

Les portes de la Nau Ivanow han tornat a obrir al juny de 2020 després d’uns mesos incerts i difícils per a la cultura a causa de les restriccions imposades des del març per controlar la pandèmia de covid-19. A poc a poc, tornem a recuperar el ritme, els projectes i també les residències artístiques.

A mitjan agost, van arribar de Milà Chiara Boscaro i Marco Di Stefano, de la companyia La Confraternita del Chianti, per realitzar una residència al nostre espai. Tots dos van estudiar escriptura teatral a l’escola d’art dramàtic Paolo Grassi, a Milà. Des del passat mes de juliol, viatgen amb el seu fill Samuele, de dos anys, per diferents ciutats europees desenvolupant el seu projecte CITIES, finançat pel MIBACT (Ministeri de Béns i Activitats Culturals i de Turisme), convocatòria Boarding pass plus. Aquest estudi sobre ciutats europees va portar Chiara i Marco a fer una residència de dues setmanes a l’ufaFabrik de Berlín, després van arribar a la Nau Ivanow i acabaran a la Dramma Italiano e Comunità degli Italiani de la ciutat de Rijeka (Croàcia). Hem tingut l’oportunitat de parlar i reflexionar amb ells sobre el moment que estem vivint i quina és la seva experiència després d’un mes de viatge i desenvolupament del projecte.

Com va començar CITIES?

Abans de l’arribada de la pandèmia per covid-19, la idea que teníem era descobrir una mica més algunes ciutats que ja havíem visitat, parlar amb diferents artistes i investigar si hi ha una mateixa idea de les ciutats a Europa. Amb el coronavirus, el concepte de ciutat ha canviat molt, la gent que es va quedar confinada a la ciutat ho va passar realment malament. Així que vam decidir canviar l’enfocament del projecte per parlar amb persones que coneixen millor que nosaltres la ciutat i confrontar així la seva idea d’aquella ciutat.

A cada residència ens acompanya un artista d’Itàlia per descobrir la ciutat amb nosaltres i desenvolupar la seva pròpia idea. A Berlín va ser una pintora, Marta Montin; a Barcelona una actriu, Susanna Miotto, i a Rijeka serà un videoartista, Antonio Giansanti. Portem amb nosaltres el llibre Le città invisibili (Les ciutats invisibles) d’Italo Calvino, una inspiració molt forta.

Quin és l’objectiu del projecte?

Nosaltres treballem sobre què és la vida i el que vivim. Creiem que per a l’art, de vegades és millor viure i no produir, perquè si sempre estàs produint no estàs vivint, i et trobes amb artistes que parlen sobre teatre però no coneixen el món. Primer intentem conèixer el món, pensar què volem dir i treballar sobre el que no coneixem utilitzant el teatre i l’escriptura teatral per conèixer el món. No volem dir veritats, sinó plantejar preguntes al públic i als artistes.

Després de la vostra residència a la Nau Ivanow, com seguirà el projecte?

Anirem a Rijeka dues setmanes més i tornarem a Milà. Allà volem reunir totes les persones del projecte per realitzar un taller amb artistes locals i fer una perfomance o una exposició. El projecte seguirà l’any vinent, amb la voluntat de donar-li un format que ens permeti dur-lo a diferents ciutats i finalment convertir-lo en una producció teatral.

Com està sent la vostra experiència a la Nau Ivanow?

Està sent increïble, és com estar a casa, i això possibilita el treballar molt. També és interessant ser a Barcelona en aquest moment en què no hi ha turistes, tot i que també és estrany veure la ciutat en aquestes condicions.

Com feu el contacte amb els artistes?

A cada ciutat demanem als nostres amics que ens posin en contacte amb artistes de la ciutat. Estem treballant amb les xarxes que tenim a cada ciutat i estem descobrint que tenim una xarxa forta d’artistes; les conserves amb ells ens permeten conèixer la situació de cada lloc on estem. Tant a Barcelona com a Itàlia la situació és molt precària, sobretot per la falta d’ajudes a la cultura per part de les institucions.

Com creieu que els espais de creació poden ajudar les arts escèniques en un moment com l’actual?

En aquests moments creiem que és molt important per als artistes tenir una casa on crear. Creiem que ara no té sentit fer produccions, té molt més sentit estudiar, crear, treballar i compartir idees per veure si surt alguna cosa que valgui la pena de ser produïda. Per als artistes és essencial tenir un lloc on poder dur a terme aquest procés.

Abans del confinament, nosaltres ja teníem moltes ganes d’aturar-nos i estudiar sense pressa de produir. Llavors, quan es va parar tot, vam pensar que era un bon moment per desenvolupar el projecte CITIES. Si hi ha alguna cosa bona en aquesta pandèmia és que ara sabem que si ens aturarem de forma raonada no passa res, és molt positiu.