Durant les jornades EXIT – Experiències Internacionals, impulsades per la Nau Ivanow, una de les sessions-debat va consistir en respondre: Les residències de creació, són com haurien de ser? L’objectiu era establir un mapa i unes línies estratègiques per tal d’extreure una definició de residència.

En aquest post us presentem un resum del debat participatiu, celebrat a la Nau Ivanow el dia 28 de juny de 2017 sobre les residències d’artistes.

descarrega l’INFORME RESIDÈNCIES

La sessió es va plantejar com un espai de debat i treball sobre els models de residències d’artistes, tenint com a objectiu final la creació d’un mínim comú denominador sobre com hauria de ser una residència. La jornada va servir per establir, com a conclusió final, una definició consensuada i participada sobre allò que ha de ser una residència d’artistes. El format de la jornada, plantejat com un espai per a la reflexió, no va permetre entrar a l’especificitat i delimitació de cada element que conforma aquesta definició (no era aquest l’objectiu) però sí estableix un mapa conceptual i unes línies estratègiques que haurien d’orientar –i no perdre’s de vista– a l’hora de dissenyar models i implementar polítiques amb incidència en el sector.

Per tal que el debat fos més ric, la jornada va comptar amb un perfil d’assistents heterogeni: des d’artistes i responsables de companyies fins a gestors i gestores culturals i experts en recerca i cultura.

Definició consensuada

Una residència ha de ser un procés flexible que es desenvolupa en un espai i un temps de treball que ofereix les condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Per tant, un espai flexible que generi confiança i el diàleg per a poder tenir cura del procés del creador/a i poder recollir, compartir i patrimonialitzar el coneixement que es genera a l’interior de les pràctiques artístiques. Ha d’estar dotada d’una aportació econòmica que permeti treballar dignament al creador/a (recursos econòmics, amb honoraris per al procés de recerca) i d’un equip humà que acompanyi en tots els àmbits, sense ingerència en el procés creatiu. Ha de poder oferir i obrir espais de connexió i d’intercanvi que facilitin la continuïtat de les trajectòries artístiques i, per tant, ha de formar part d’una xarxa comunitària que inclogui l’artista, el centre de creació i l’entorn. La residència ha de ser accessible a través de diferents mecanismes de selecció, i ha d’estar basada en els temps de la creació (no de la producció).