Caravana de Centaurides és un projecte format per un grup de persones amb trajectòries diferents que coincideixen en espais d’activisme i art no hegemònic des de les dissidències corporals i de gènere. El col·lectiu va ser seleccionat aquest any per Moving Identities, un programa de tres anys de residències internacionals del qual la Nau Ivanow forma part com a entitat sòcia. Parlem amb elles per conèixer una mica més qui son i en què consisteix la seva investigació artística.

Qui sou Caravana de Centàurides?
Som una escriptora, dos performers, uni DJ que també és pianista i un rapsode. Formem part d’una gran xarxa afectiva i política que ens ha fet convergir espais d’activisme i art no hegemònic des de les dissidències corporals i de gènere.

Què us va portar a presentar-vos a la convocatòria de Moving Identities?
La voluntat de poder-nos trobar per crear de manera no precària, les ganes de compartir, fer xarxa amb altres artistes i l’esperança que potser podíem optar a la residència en tant que era una convocatòria que apel·lava a la diversitat.

Què és el que us interessa investigar a les residències que desenvolupareu?
Ens interessa investigar sobre les complicitats que sorgeixen als espais liminals, específicament les aliances crip-cuir, a través del diàleg entre el teatre físic, la música, la paraula i la telepatia. Entre altres coses volem investigar amb els productes de suport i ajuts tècnics pensats per a la diversitat funcional, obrir significats que transcendeixin la lògica medicalitzant i experimentar des del trencament, l’espera i el plaer.

Segons hem llegit, l’artivisme en els vostres projectes és una eina de transformació i resposta davant les violències. Com desenvolupeu aquesta metodologia?
No sabem si ho anomenaríem metodologia, però bàsicament és ser conscients que tot el que fem tant en la preparació com en escena, o en allò que comptem, no és aleatori, no són temes a l’atzar, i té molt a veure amb nosaltres i amb tota la discriminació existent en les arts escèniques, i al cap ia la fi en la cultura en matèria de diversitat funcional i identitats queer.
Quan les teves realitats són tan invisibles, el simple fet d’estar es converteix en un acte polític, i en aquest cas l’art ens serveix com a plataforma.

Què és el que més us motiva o il·lusiona de formar part del projecte Moving Indentities?
D’alguna manera no ho hem triat, però ens motiva i il·lusiona pensar, que tot el que estem construint en matèria d’accessibilitat dins de la residència, i als diferents espais on desenvoluparem la nostra feina quedarà per al futur, per a altres artistes amb diversitat funcional .
També ens resulta molt interessant explorar els diferents mètodes i coneixements dels integrants d’aquest grup, ja que és la primera vegada que ens ajuntem i veiem molt de potencial en la nostra identitat, experiència i coneixements.