En el marc de l’Espai Esbossos, lloc de trobada i reflexió organitzat per la Nau Ivanow, el Laboratorio de Artes Vivas y Ciudadanía de Canarias presenta el dia 24 de març a les 18.30h la publicació escrita Artistas en crianza.  

Per tal de posar una mica de context al voltant de la temàtica que es tractarà en la presentació, hem encarregat un article als seus autors: Beatriz Bello i Alfredo Ramos. Us convidem a llegir-lo a continuació i també a venir a la presentació.

Com obrir les institucions culturals a les cures en la pràctica de l’artista independent.
Un article de Beatriz Bello y Alfredo Ramos, LAV Canarias

Artistas en crianza va començar amb una conversa entusiasta i un desig: parlar i ordenar un tema que ens travessava a nivell personal i professional a les persones que fem i habitem el projecte del LAV C -Laboratorio de Artes Vivas y Ciudadanía de Canarias, un projecte que obre espais i temps saludables per a la pràctica de les arts vives dins de la creació.

Artistes en criança (AeC) és, avui, un programa estable de pensament, creació i acció sobre la relació cura/creació que, sense pretendre transformar, a gran escala les polítiques culturals, ha modificat profundament les maneres de fer del propi LAV C. Això suposa, a més posar el focus, nosaltres mateixes i de forma anticipada, en les necessitats de la pràctica artística en relació amb la pràctica criança i les cures.

Tot això ho fem des d’una entitat independent i nòmada, localitzada a una regió ultraperifèrica que se sosté amb l’esforç titànic que suposa mantenir un projecte artístic fora de l’àmbit públic. Des d’aquest espai, tremendament fràgil i potser salvatgement curós, volem fer una aportació, un gest d’atenció cap a la maternitat en el context de la creació i l’escena independent. AeC no és un pla ni una política pública, però estableix una mirada i pensa en altres maneres de fer. És una manera de posar atenció a la cura dels cossos dependents des dels cossos que fan les arts vives.

Amb la publicació del nostre Cuadernillo de ideas y entrevistas en torno a la práctica artística y el ejercicio de maternar, volíem que les converses que s’estaven fent a l’interior del projecte també desbordessin cap a fora.

Durant aquest temps de projecte, quatre anys, hem après que la major part de les mesures que podrien millorar i canviar significativament la pràctica artística i les cures no requereix grans inversions econòmiques, però sí una voluntat i una intenció.

Tot i que és impossible sintetitzar els debats i idees que hem anat recollint durant aquests anys i que apareixen a la recopilació de la publicació del projecte, ens agradaria destacar alguns dels més repetits i senzillament aplicables per institucions.

1. La planificació prèvia del treball per a residències artístiques es realitzarà en cooperació amb els i les artistes residents amb l’objectiu de: a) planificar el treball dels i les artistes amb l’antelació i la flexibilitat necessària per atendre les necessitats del temps de cura i del temps de recerca artística; b) permetre que les residències s’adaptin a les necessitats (períodes partits, teletreball,…) o; c) garantir la disponibilitat d’instal·lacions i recursos per poder assumir les necessitats de la criança.

2. Oferir possibilitats de trasllats i allotjament de la persona que rep cures amb la mateixa facilitat amb què s’inclouen altres necessitats de producció en el treball amb companyies.

3. La convocatòria de la residència, així com les invitacions a participar de les trobades, no tindran en compte límits d’edat ni podran valorar experiències laborals ininterrompudes amb l’objectiu de generar pràctiques més inclusives per a aquelles artistes les carreres de les quals s’hagin vist interrompudes o alterades per les necessitats de criança i/o cura.

4. Durant els períodes de residència, tots els esdeveniments que es realitzin (especialment les obertures de processos) tindran els horaris i el desenvolupament adaptats per garantir espais i temps de cura per a les persones cuidades per les artistes. També per al públic participant (per exemple, amb tallers i espais específics per a nenes i nens, així com amb especial atenció a les persones amb diversitat funcional). Aquest tipus de mesures fomentaran el tracte igualitari i no discriminatori no només pels i les artistes participants, també per al públic assistent, permetent diversificar el públic que tindrà accés als esdeveniments programats.

5. Oferir borses de suport econòmic a les artistes maternants per fer servir en les despeses de cures que els implica les estades de treball en residències.

6. Incloure en bases de convocatòries al·lusions específiques a programes de residències o altres activitats per a artistes que exerceixin com a cuidadores principals amb l’objectiu de visibilitzar i anomenar les necessitats concretes que han de cobrir.

Totes aquestes mesures, i d’altres que no apareixen en aquesta breu recopilació, han estat proposades per artistes i professionals en l’exercici actiu de la cura. Totes han estat dones tot i que el programa no aplica cap filtre per gènere. A totes gràcies per obrir aquest debat tan necessari com perillosament exclòs dels programes i polítiques culturals d’aquest país.

Sobre l’autoria