TIRANAS BANDERAS II parla des de l’admiració absoluta de com les banderes aconsegueixen amb aparent facilitat tot allò que el creador de teatre no arriba a assolir mai, utilitzant els mateixos recursos dels que disposem en les arts escèniques: explica com les banderes són la llavor d’una ficció que perdura per sempre en l’imaginari popular; parla de com les banderes apel·len a un sentiment que romandrà per sempre en el cor (el cor?) dels seus; i mostra com, quan intenten sublimar la complexitat d’un país o d’una ideologia en tres colors mal combinats, se’n surten. Ens flipa aquest carisma i el domini de la gestió del capital emocional del seu públic. I li voldríem rendir homenatge.
Passa, però, que ens dona també la sensació que la bandera conviu a l’univers del Cristo en la Cruz, l’aura incorruptible de l’esquerra i la pometa del Mac, i que representa sense matisos un símbol dels poders que se n’aprofiten d’aquesta necessitat tan nostre de pertànyer a un grup, de tenir un lloc on tornar quan tot va malament, per treure rèdit de qualsevol tipus. I a alguns ja els hi està bé i viuen feliços en la seva disciplència. I això no mola tant, i ens cabreja una mica, o molt, però sobretot ens cabreja el fet indiscutible que la bandera és, per definició, lletja. Lletja en la seva concepció, en el seu disseny i en la seva realització. Lletja com feta a disgust, com pegar-a-un-padre, com els vestits del Macson.
I això és el que ens puteja més; que ja que poses a quatre potes a una multitud i la sodomitzes mentre li fas empassar doblada una història sense cap ni peus, almenys proporciona-li a aquest cuento un embolcall bonic. Que no costa res. Que estem a l’era del packaging. Encara que sàpigues que funcionarà de qualsevol de les maneres, encara que ningú no reclami. No costa res posar carinyo a les coses-ideologies-brainwashings. Falta carinyo en les banderes. I per aquí no passem. I d’això vaTIRANAS BANDERAS II, de com la falta de carinyo no s’hauria de deixar passar mai.
FITXA ARTÍSTICA
Una peça de L△ST
A escena: Gaia Bautista, Ignasi Guasch i Alberto Román.
Assessorament artístic: Santiago Sierra
Audiovisuals: Marina Siero
Una producció de la Nau Ivanow i L△ST
Agraïments: Jordi Fondevila, Eugenio Merino, Hermanas Picohueso, Jordi Rabascall, David, Fernando, Aina i Laia.
Peça guanyadora de la Beca DespertaLab 2020.
Amb el suport de l’Institut Ramon Llull i el Ministerio de Cultura y Deportes.
FUNCIONS
Dijous 25/02, divendres 26/02 i dissabte 27/02 de febrer a les 20h, diumenge 28/02 a les 18h
Dijous 4/03, divendres 5/03 i dissabte 6/03 a les 20h, diumenge 7/03 a les 18h
INFORMACIÓ
Idioma de l’espectacle en castellà
Durada aproximada de 50 minuts
Preu de l’entrada: 12€
LΔST
LΔST és un estudi de creació escènica. Els seus projectes transiten entre la instal·lació, la performance i el teatre de text. Concebut com a espai d’experimentació i de generació de sinergies amb professionals de diferents àmbits i disciplines, centra el seu interès en els processos relacionals i en la concepció del públic com a agent actiu en el desenvolupament de la dramatúrgia dels espectacles.