Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

Melodrama

MELODRAMA (1a fase)

BarcelonaBerlínBuenosaires

2006-2007

 

Dimecres, 17 de gener. 20 h

Assaig obert

(Espai Dansa,

Ptge. Bofarull 7)

 

Foto: Sonia Bosma

                                                                                 

UN PROJECTE DE MARTA GALÁN / SANTIAGO MARAVILLA

produït per Marta Galán / Santiago Maravilla amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura-I.N.A.E.M i La Porta.

                                                                                                               

 

Pinta el grito, no el dolor.

Francis Bacon

Quan era petita llegia contes d’Andersen i Wilde, flipava amb les pel·lícules d’amors impossibles i assistia puntualment a la cita amb Marco, Heidi i Candy Candy. Si et fas gran enmig d’aquest univers melodramàtic tens tots els punts per ser una sensiblera d’afectació compulsiva. Una més al llistat d’addictes al melodrama i a les seves variants. Melodrama neix d’una atracció irrefrenable cap al melodrama però, al mateix temps, d’un impuls autocrític, també irrefrenable. És un espectacle cru, autoparòdic (encara que romàntic, una vegada més), carregat de ràbia, d’ironia, d’una bellesa rara, violenta. Sempre m’ha semblat molt més bell un part que un paisatge, un crit que una nota afinada.

 

Melodrama (1ª fase) és una performance híbrida on el text, la imatge, la música i l’acció avancen rítmicament de la mà d’un sol performer i cantant (Santiago Maravilla).

Melodrama (1ª fase) vol ser el marc perfecte per posar en evidència, per mitjà de la radicalitat estètica del hardcore, la performance, la paraula al·lucinada, els gestos melodramàtics i les cançons d’amor-des-amor, la validesa exagerada que adquireix (a determinats contexts) el dolor sentimental hipertrofiat i autoreflexiu. Melodrama vol treure de polleguera, sense concessions, l’extensa llista de motius melodramàtics que ens configuren i que estan a l’ordre del dia a tots els contexts socials, a tots els àmbits (mediàtics, polítics, educatius, familiars…)

Agraïm especialment el recolzament rebut per part de l’espai de creació La Nau Ivanow (Barcelona) i del festival PNRM (Olot, Girona).

 

Fitxa artística i tècnica

Creació Marta Galán i Santiago Maravilla

amb Santiago Maravilla

Cançons d’amor-des-amor Maravilla & Hofmann

Arranjaments i execució al piano Jan Hofmann

Composició i execució hard-core  Juanito DeModa & Santiago Maravilla

Disseny de so Juan B. Torres

Edició de vídeo Sonia Bosma

Espai lumínic Ana Rovira

Espai escènic, disseny audiovisual, text i direcció Marta Galán

 

 

Marta Galán / Santiago Maravilla

El 1998 Marta Galán promou la creació de la cia LaVuelta (1998-2002) i proposa un llenguatge escènic de fort contingut emocional capaç de reflexionar sobre l’actualitat sociopolítica a partir d’allò que és personal i quotidià (Lu blanc de lu groc (1999), Desvinculos 2000, K.O.S-hacerse el muerto-, 2001, Estamos un poco perplejos, 2002 i la col·laboració al documental  De nens, de Joaquim Jordà). A partir del 2002 continua amb els seus lineaments estètics però inaugura el que denomina  “teatre documental” (permeable al bagatge biogràfic i estètic de les persones amb les quals treballa, no necessàriament actors) i aposta per una estructura mínima de producció i creació en col·laboració amb Santiago Maravilla, cantant i performer que inicia la seva carrera el 1986 amb el grup de hardcore Aperio Crus i que, des de 1994, porta a terme diferents projectes artístics deutors de la cultura trash, l’estètica pop art, el punk i la cançó romàntica. Les darreres creacions de la parella Galán /Maravilla són: Lola(2003) Transilvania 187, in memoriam (Mercat de les Flors, 2004) Machos (Escena Abierta, 2005) El Perro (Mercat de les Flors, 2005) i Melodrama (2006). Les seves creacions han estat reconegudes pel públic i la crítica a diversos festivals i teatres d’Espanya, França, Itàlia i Suïssa. Els seus plantejaments escènics, híbrids, radicals i heterodoxos, posen en qüestió els paradigmes escènics de representació i proposen un espai artístic que incita a una reflexió sobre el món contemporani, sobre com viure i sobreviure dins d’aquest nou context sociopolític i humà.