Tha Tzpar (l’espera), de Hui Basa

Amb l’Escola de l’Espectador de la Sagrera vam seguir tot el procés de creació de l’obra THA TZPAR (l’espera). Des de la calendarització i les primeres lectures, fins als assajos realitzats a la Central del Circ, la Fàbrica de Creació pels professionals del circ. Aquest procés ens va portar fins a FiraTàrrega, on Hui Basa, la companyia resident a la Nau Ivanow, va estrenar l’obra. En aquesta crònica hi trobareu l’experiència d’una de les nostres espectadores, des d’un punt de vista personal i amb una proximitat única, fruit d’aquest contacte tant directe amb l’obra.

Del 6 al 9 de setembre del 2018 vam tenir l’oportunitat de poder gaudir d’una nova edició FiraTàrrega, la número 38 per ser més exactes.

Per a mi era el primer cop que anava a Tàrrega, també a la Fira. Un petit grup de l’Escola de l’Espectador de la Nau Ivanow vam decidir fer un intensiu el dissabte. Teníem il·lusió i ganes per veure l’espectacle que havíem estat seguint des de feia uns quants mesos: THA TZPAR (l’espera), de la companyia Hui Basa.

Només arribar allà, vam podeu veure un show a la plaça del Carme d’un simpàtic clown, anomenat El pequeño Narwan. Després vam dinar i sort, perquè minuts més tard ens va caure un fort aiguat i vam haver de refugiar-nos on vam poder. Un cop passats per aigua, vam seguir visitant la Fira. Espectacles de circ, alguns cantants i representacions de carrer.

Més tard, un representant de la Nau Ivanow ens va introduir a La Llotja. Aquest espai és el punt de trobada de les companyies professionals, on es debat, s’intercanvien idees i els programadors veuen fragments d’obres nacionals i internacionals. En resum, és com un petit mercat on amb stands i flyers, petits vídeos i objectes claus de les representacions, els programadors d’arts escèniques poden fer-se una idea de com treballa cada companyi i també agafar els contactes per possibles contractacions. Però el que més esperavem veure era THA TZPAR.

L’espera ha acabat

Desitjàvem veure el resultat final d’aquesta obra, de la qual coneixíem el pressupost i fins i tot la producció. L’últim cop que havíem vist el procés va ser a la Central del Circ, on ens van ensenyar una part de l’assaig amb algun exercici d’interacció amb el públic. Així que poder veure a la Lali Àlvarez (dramaturgia i direcció) i a l’Aina Juanet (producció) abans de començar la posada en escena ens va omplir d’alegria.

Un cop a la cua, tot va començar a ser intriga, misteri i satisfacció en veure cada detall i cada actor. Vam entrar en un lloc que et feia creure que no estaves a Tàrrega, sinó dins d’un espai únic, diferent. L’obra ens va transmestre moltes idees i emocions i ens va passar l’estona sense adonar-nos del temps. Finalment, després de donar l’enhorabona per la fein,a vam poder gaudir d’algun espectacle més de carrer i cap a casa, amb una aroma de Tàrrega al cos que havíem capturat de cada un dels seus racons.

Mari Carmen
Escola de l’Espectador de la Sagrera