Arquitecte, fotògraf, model, cantant: tots ben situats i de bon veure. Ho coneixen tot, ho han provat tot. Una generació amb objectiu complert, res no els falta per a la felicitat. L’home té una dona més jove, la dona un home més jove, gent de quaranta anys que encara sap conservar un aire seductor, prefereixen renunciar a tenir fills.

Tanmateix, estan insatisfets i estressats: realització personal i professional, canvi de parella, una nova feina cada cinc anys, tècniques de respiració, culte al cos… un programa dur. El cos i l’ànima estan marcats per la pressió social. La por de cremar-se és contrarestada amb convivència. Darrere hi ha un maliciós anhel d’esfondrament.

Van a la natura, fan una costellada al bosc, s’adormen i causen un incendi de grans proporcions que canviarà la seva vida sobtadament. Per a persones habituades a la vida social comença una nova era: l’horror esdevé una part del futur. Res no podrà continuar sent igual que abans. Però falta la motivació per a començar de zero. Com viure? Què fer amb els altres? Per què són aquí?

Com es representa?

Aquesta història de crueltat contemporània és narrada per la guardonada autora berlinesa Anja Hilling a través d’un observador que plana –vigilant?– sobre l’acció. Descriu els detalls de la costellada i les flamarades infernals que costen la vida a alguns, a altres només parts del cos, però a tots el context. La posada en escena de Christina Schmutz i Frithwin Wagner-Lippok contempla la narració a partir d’una distància neutra i lleugera. Juga amb la dinàmica d’un show sensacionalista, engendra les seves pròpies il·lusions, participa en l’abús mediàtic de felicitat i idil·li, horror i mort i involucra l’espectador en una lluita entre realitat i ficció, consum i interpretació. Observar i actuar.

Agraïments: Antic Teatre de Barcelona, Theaterkapelle i  Dokhau, ambdós de Berlín, pel seu amable suport.