Hem començat el tercer trimestre amb La Infanta Terrible y su séquito real, del Col·lectiu La Santa, la història de l’expulsió d’una família reial.

“Cal representar els clàssics? Aquesta és una pregunta que ens fem sovint. Com a mínim jo. Si la resposta és afirmativa, generalment ve seguida d’un reguitzell de noves preguntes: I com s’han de representar? Hem de ser fidels al text? Hem de ser fidels a l’època on se situa l’acció? Encara parla d’avui o hem d’actualitzar elements de l’obra per apropar-la més al públic? Hem d’intentar reproduir l’esperit del clàssic en la seva totalitat o hi hem de buscar més l’essència? Jo no en tinc la resposta. O potser sí. En tot cas, me la guardo per a mi. Perquè, com ja és cosa sabuda, qualsevol pregunta, fins i tot la més simple, és molt més interessant que qualsevol resposta.

A la Nau, aquests propers mesos ens trobarem amb el clàssic dels clàssics. Sí, sí, ho heu endevinat. Shakespeare. Primer amb un espectacle dels seus coneguts sonets, dirigit per Cacu Prat i amb música de Lluís Cartes, i després amb una nova versió de la no menys coneguda peça La Tempesta que porta per títol Si jo fos rei d’aquesta illa. Un espectacle que va ser finalista a la Beca Desperta i que el jurat va valorar molt favorablement, sobretot per l’equip d’actors que hi apareix.

Les altres propostes teatrals que formen la programació d’aquest últim trimestre de la temporada són de creació col·lectiva o de nova autoria. En molts casos són d’autors novells. I això és sempre una bona notícia.”  Llàtzer García, coordinador artístic de la Nau Ivanow.