La Nau Ivanow torna a obrir portes: primera residència internacional després del confinament

Les portes de la Nau Ivanow han tornat a obrir després d’uns mesos incerts i difícils per a la cultura. A poc a poc, tornem a recuperar el ritme, els projectes i també les residències artístiques.

A mitjans d’agost, van arribar Chiara Boscaro i Marco Di Stefano de la companyia La Confraternita del Chianti de Milà, per realitzar una residència al nostre espai. Tots dos van estudiar Escriptura Teatral a l’Escola d’Art Dramàtic de Milà Paolo Grassi. Des del passat mes de juliol viatgen amb el seu fill Samuele de 2 anys per diferents ciutats europees desenvolupant el seu projecte Cities, finançat pel MIBACT – Ministero per i beni e le attività culturali e per il turismo. Convocatòria Boarding pass plus. Aquest estudi sobre ciutats europees, va portar a Chiara i Marco a realitzar una residència de dues setmanes a la Ufa Fabrik de Berlín, posteriorment van arribar a la Nau Ivanow i acabaran a la Dramma Italiano e Comunità degli Italiani di Fiume de la ciutat de Rijeka (Croàcia). Hem tingut l’oportunitat de xerrar i reflexionar amb ells sobre el moment que vivim i quina és la seva experiència després d’un mes de viatge i desenvolupament de el projecte.

Com va començar Cities?

Abans de l’arribada de la pandèmia per Covid-19, la idea que teníem era descobrir una mica més algunes ciutats que ja havíem visitat, parlar amb diferents artistes i investigar si hi ha una mateixa idea de les ciutats a Europa. Amb el coronavirus, la idea de les ciutats ha canviat molt, la gent que es va quedar confinada a la ciutat ho va passar realment malament. Així que vam decidir canviar l’enfocament del projecte per parlar amb persones que coneixen millor que nosaltres la ciutat i confrontar així la seva idea d’aquella ciutat.

A cada residència ens acompanya un artista d’Itàlia per descobrir la ciutat amb nosaltres i desenvolupar la seva pròpia idea. A Berlín va ser una pintora, Marta Montin, a Barcelona una actriu, Susanna Miotto, i a Rijeka serà un videoartista, Antonio Giansanti. Portem amb nosaltres el llibre Le Città Invisibili (Les Ciutats Invisibles) d’Italo Calvino que és una inspiració molt forta.

Quin és l’objectiu de el projecte?

Nosaltres treballem sobre el que és la vida i el que vivim. Creiem que per a l’art, viure i no produir de vegades és millor. Perquè si sempre estàs produint no estàs vivint. Moltes vegades veus a artistes que parlen sobre teatre però no coneixen el món. El que intentem nosaltres és primer conèixer el món i pensar en el que volem dir. Treballem sobre el que no coneixem, utilitzem el teatre i l’escriptura teatral per conèixer el món. No volem dir veritats sinó plantejar preguntes al públic i als artistes.

Després de la vostra residència a la Nau Ivanow, com seguirà el projecte?

Anirem a Rijeka dues setmanes més i ja tornarem a Milà. Allà volem reunir totes les persones del projecte per realitzar un taller amb artistes locals i fer una perfomance o una exposició. El projecte seguirà l’any que, amb la voluntat de fer un format que ens permeti dur-lo a diferents ciutats i finalment convertir-lo en una producció teatral.

Com està sent la vostra experiència a la Nau Ivanow?

Està sent increïble, és com estar a casa. Et dóna la possibilitat de treballar molt. També és molt interessant estar a Barcelona en aquest moment en el qual no hi ha turistes, encara que és estrany veure la ciutat amb les mesures de distància pel virus.

Com feu el contacte amb els artistes?

A cada ciutat demanem als nostres amics que ens posin en contacte amb artistes de la ciutat. Estem treballant sobre les xarxes que tenim a cada ciutat, això és molt interessant ja que estem descobrint que tenim una xarxa bastant forta d’artistes. El parlar amb ells ens permet conèixer la situació de cada lloc en el qual estem. Tant aquí a Barcelona com a Itàlia, la situació és molt precària, sobretot per la falta d’ajudes a la cultura per part de les institucions.

Com creieu que els espais de creació poden ajudar a les arts escèniques en un moment com l’actual?

En aquests moments creiem que és molt important per als artistes tenir una casa on crear. Ara no té sentit fer produccions, però per contra creiem que té molt sentit estudiar, crear, treballar i compartir idees per veure si surt alguna cosa que valgui la pena de ser produït. Per als artistes és essencial tenir un lloc on poder realitzar aquest procés.

Abans del confinament, nosaltres ja teníem moltes ganes d’aturar-nos i estudiar sense pressa de produir. Llavors, quan es va parar tot, vam pensar que era un bon moment per desenvolupar el projecte Cities. Si hi ha alguna cosa bona en aquesta pandèmia, és que ara coneixem la possibilitat d’aturar, i que si ho fem amb cap no passa res i és una cosa molt positiva.

Comparteix