El col·lectiu xilè Palillos finalitza la seva residència de gestió cultural a la Nau Ivanow

El Colectivo Palillos, format per Carlos A. Ibacache i Mauricio Antonio Ortiz, gestors culturals de la comuna d’Ovalle (Xile), va arribar a Barcelona el març del 2020 per a realitzar una residència de gestió cultural. El seu objectiu era l’intercanvi i aixecament de metodologies de gestió cultural per a les arts escèniques, com a procés creatiu de nous projectes. El confinament va fer que en comptes de les dues setmanes que havia de durar la residència fossin tres mesos, en els quals van poder dur a terme la seva investigació de forma diferent.

Com ha estat el treball i la investigació duta a terme durant la residència de gestió cultural que heu realitzat a la Nau Ivanow?

Va ser un procés bastant lliure per als que acostumem a treballar en els temps de la gestió cultural, en la immediatesa del dia a dia. Per a nosaltres va ser una experiència nova el fet d’haver disposat de temps i espai per dedicar-nos no només a indagar en experiències de gestió cultural a Barcelona, ​​sinó que per reflexionar, debatre de manera interna i amb altres agents, en constant qüestionament per idear noves metodologies de treball en aquests temps d’incertesa. Va ser un procés enriquidor i ple de desafiaments.

Heu pogut realitzar tota la feina que us vau plantejar inicialment?

És una cosa estranya, perquè en rigor no, no vam poder realitzar tota la feina que ens plantegem en un inici ja que el confinament va venir a suprimir certes accions, de contacte físic principalment, com les trobades presencials amb diverses i diversos agents que es relacionen amb la Nau Ivanow i les visites a altres espais i projectes culturals. No obstant això, el canvi de metodologia que va respondre a l’emergència sanitària, va venir a ser una gran aportació a el projecte, el qual en un inici contemplava accions durant només dues setmanes (procés ben acotat) que després es van estendre a gairebé tres mesos. Aquesta disponibilitat de temps va permetre enriquir el procés de treball, aprofundir molt més en les activitats programades, que si bé van haver de passar a ser virtuals, no van perdre el focus que ens havíem proposat inicialment.

Fins quin punt us ha modificat els plans el confinament?

Fins al punt de canviar la metodologia que ens havíem proposat inicialment. Si bé els objectius van seguir sent els mateixos que ens plantegem en un inici, el poder tenir més temps per al desenvolupament de la residència ens va permetre incorporar el component participatiu, per la qual cosa no només es va generar l’intercanvi entre el col·lectiu i els/les agents culturals de Barcelona sinó que es va propiciar la trobada també amb agents de Xile. Això ens va portar a discutir i reflexionar en conjunt enfront de les problemàtiques existents tant en el context xilè com espanyol.

Com ha estat l’experiència de viure-ho a Barcelona?

Al principi amb molta incertesa i preocupació davant del que podia passar a Xile amb les nostres famílies i amigues. Mai ens sentim preocupats per nosaltres, a canvi, no vam poder haver viscut un millor confinament que aquest, vam ser molt privilegiats d’haver estat a la Nau Ivanow durant tot aquest temps, tot i haver estat sols.

El projecte que heu estat realitzant tindrà continuïtat a Xile?

Sí, aquest projecte és el primer pas d’un procés de més llarg termini. No sabem com es comportarà perquè haurà d’adaptar-se constantment a les exigències del context per a la seva pertinència, però el següent pas és la posada en marxa d’un pilot de l’estratègia de treball que proposem, el que no sabem, en vista de la situació a Xile (COVID-19), quines seran les condicions i escenaris per fer-ho.

Podríeu dir quina ha estat la part més positiva i la més negativa de passar el confinament a Barcelona?

La part positiva és haver estat a la Nau Ivanow i haver conegut molta gent “molt guai”. El negatiu, haver estat tancats sense poder viure Barcelona, ​​no haver conegut la realitat de la ciutat i la seva gestió cultural, no poder interactuar personalment amb alguns de la / us agents contactats així com no haver observat les dinàmiques (presencials) que es desenvolupen en els espais culturals estudiats. Un altre dels aspectes negatius és haver estat lluny de casa a temps així.

Us ha quedat alguna cosa pendent de fer aquí?

Sí, fer aquest projecte en un context on es permeti viure l’experiència física, presencial, no tan sols des del món virtual. Va faltar conèixer, veure i viure la gestió cultural en el camp escènic, viure l’experiència. Creiem que Barcelona és una ciutat que sempre deixarà coses pendents per la riquesa cultural que posseeix, però clarament el pendent té relació amb poder observar de manera presencial les dinàmiques de gestió que es desenvolupen a l’interior tant de la Nau Ivanow com d’altres espais culturals.

Quins plans teniu un cop torneu a Xile?

En principi, cada un, concentrar-nos per algunes setmanes en assumptes pendents (estudis) i re instal·lar-nos, a més de començar a analitzar el panorama per al sector, que està bastant difícil a tot arreu. En concret, el segon semestre volem difondre aquest procés cap a més persones, a més de treballar en la recerca de finançament per executar el dissenyat ja l’any 2021 i esperem posar en marxa la nostra “fase zero” que consisteix en el desenvolupament d’un cadastre .

Recomanaríeu realitzar una residència de gestió cultural a la Nau Ivanow?

És clar que sí, absolutament, la Nau Ivanow és un gran espai, posseeix múltiples eines que es tornen essencials per al desenvolupament de projectes escènics i de gestió cultural. Compta amb un equip multidisciplinari que va guiant tot el procés, el que permet que aquest mateix es vagi enriquint a mesura que es va formulant, a més són persones molt compromeses, amb nosaltres han estat molt amables i preocupades en tot moment. Creiem que espais com la Nau Ivanow haurien d’haver a tot arreu i ens anem somiant amb que el dia de demà a les nostres contrades, hi hagi projectes així.

Comparteix