Acomiadem la companyia xilena Teatro del Terror després d’un mes en residència a La Nau Ivanow

La companyia xilena Teatro del terror ha estat un mes en residència a La Nau Ivanow realitzant un procés d’investigació al voltant del seu llenguatge escènic i teatral basat en el terror. La residència va finalitzar el passat divendres 28 de febrer amb una mostra del seu treball final La Espera i un col·loqui amb els espectadors en el qual van explicar el seu procés creatiu.

Parlem del pas de la companyia per la Nau Ivanow i dels seus plans de futur amb el seu director Javier Ibarra.  

Com va començar el contacte amb la Nau Ivanow?

Durant els anys 2016 – 2017 vaig estar realitzant un Màster en Estudis Teatrals a Barcelona. Durant aquest període vaig descobrir la Nau Ivanow al veure un atractiu monòleg d’Angélica Lidell. Després d’aquesta experiència vaig investigar més sobre la feina que realitzaven com a espai i em va semblar molt interessant. Amb el temps, com a companyia sentíem la necessitat d’aturar la nostra producció, per concentrar-nos en el sentit estètic del que estàvem fent. En aquest sentit, vaig veure a la Nau com a un lloc idoni per investigar com a grup.

Què us va portar a treballar el concepte de la terror o “lo ominoso”?

El terror ha estat l’estil amb el qual hem abordat les nostres posades en escena. A cada creació ens fem la pregunta: què és el terror al teatre ?. La resposta no és fàcil, ja que hem de conviure amb altres disciplines artístiques més desenvolupades al voltant de l’estil com ho són el cinema i la literatura. Si bé les dues són referents per a nosaltres, sentim que limiten el nostre camp creatiu ja que el teatre té les seves pròpies regles. En aquest sentit, busquem aixecar aquest estil sota aspectes essencials de teatre. “Lo ominoso” ha estat un concepte que ens ha ajudat a pensar i construir elements que resulten més efectius a l’hora de posar en escena una obra. És un material concret que ens ajuda a repensar el terror i la seva vinculació amb el sinistre i/o inquietant.

Com ha estat la vostra experiència com a residents a la Nau?

Totalment beneficiosa. A la Nau hem pogut conviure durant un mes, on a més de treballar al voltant dels nostres temes d’investigació, hem pogut retrobar-nos com a grup humà en un espai basat en el diàleg, la confiança i el respecte. Aspectes fonamentals en l’espai comunitari de teatre. La Nau compta amb tota una infraestructura i administració ideal per a la creació escènica.

Què heu treballat durant aquest procés de creació?

Hem realitzat diversos exercicis a partir de conceptes que es desprenen de “lo ominoso” de Freud, com ara: animisme, màgia i encantament, repetició involuntària, retorn a un mateix lloc, complex de castració, les actituds enfront de la mort, l’omnipotència de la pensada. A més, hem aixecat a la pràctica discussions en relació a les nostres pors, així com els temes que ens remouen en l’actualitat. I finalment, hem repensat els dispositius escènics ajustant la nostra feina als temps actuals.

Com han anat els Entrenaments actorals? Heu pogut establir contacte amb altres companyies?

Hem compartit amb diferents persones. Sentim que va ser una bona experiència, on intentem transmetre i compartir els nostres interessos i visions sobre el teatre. La sinergia s’ha donat més individual que col·lectiva. Seria interessant que l’entrenament pogués tenir més continuïtat (dues o tres sessions) amb un mateix grup de treball, de tal manera que es pugui desenvolupar amb més temps una metodologia més profunda. Si bé l’Entrenament genera vincles, el contacte amb companyies no l’hem tingut. Segurament això ho proposarem cara al futur.

Quins plans teniu ara?

Ara tornem a Xile a treballar el que s’ha fet aquí a la Nau. Pretenem continuar el procés d’investigació durant la primera meitat de l’any, i en la segona començarem a unir tot el material per condensar-se en una futura posada en escena. El nostre desig és culminar el treball al febrer del 2021, aquí mateix a la Nau, amb una estrena que agrupi tota aquesta experiència.

Comparteix