Xavier Basiana

En Xavier Basiana és arquitecte i fotògraf, nascut a Manresa. És un apassionat de la Sagrera, on viu des de 1970, i en fa més de 25 que està vinculat al moviment associatiu del barri. Ha estat implicat en una gran diversitat de tasques, tant a títol personal com relacionades amb l’Associació de Veïns, i en àmbits molt diversos.

 

Va ser un dels impulsors, el 1982, del Tot Sagrera, el butlletí de l’Associació de Veïns; el 1992 en va dur a terme el rellançament i en va ser el coordinador fins al 1994. Les seves fotografies de nombrosos espais i aspectes de la Sagrera han il·lustrat des del primer número moltes de les pàgines d’aquesta revista. Va participar activament en diferents reivindicacions veïnals: la conversió de l’antic Cinema Imperial "La Barraca" en Centre Cívic; el parc de la Pegaso; els locals de l’Associació de Veïns (els va aconseguir i en va fer el projecte); la urbanització de la plaça de l’Assemblea de Catalunya ("de les Rates"); l’Escola Pegaso i El Sagrer; la reactivació del nucli antic; la dignificació de la Meridiana; i altres de menys envergadura, però no per això de menys importància. També va formar part de la junta de l’Associació de Veïns; ara no hi ocupa cap càrrec, però mai no se n’ha desvinculat. També col·labora encara en la festa major del barri i l’any 2003 va fer possible que la Sagrera tingués una geganta: la Sagrerina.

 

Va fer la proposta dels nous usos socials del Sant Andreu Teatre (SAT) i, juntament amb altres arquitectes, va promoure la recuperació de Can Fabra per transformar-lo en un centre multimèdia.

 

El desembre de 1997 va adquirir una fàbrica antiga a la Sagrera que ha restaurat per convertir-la en centre cultural: la Nau Ivanow. L’activitat professional la desenvolupa des de la mateixa fàbrica.

 

L’arquitectura de Xavier Basiana força sovint ha tingut relació amb el barri, on hi ha construït diverses obres, d’entre les quals es poden destacar la rehabilitació de la plaça Masadas; diversos habitatges unifamiliars; la reconversió d’un edifici industrial en habitatges. Fora del barri, cal destacar la supervisió de les obres del Palau Sant Jordi, de l’arquitecte Arata Isozaki; la re conversió de l’antic mercat de Colón i adequació dels voltants, a València ; el projecte per a la creació del futur Museu Olímpic de Barcelona a Montjuïc.

 

El projecte més rellevant, però, és el que té a veure amb la urbanització del sector de la Sagrera. En Xavier Basiana va ser un dels primers a adonar-se que l’àrea de l’estació de la Sagrera seria de vital importància per al barri i per a la ciutat. Per això va veure la necessitat de dissenyar un projecte de futur. El 1990, ell i els seus col·laboradors van dissenyar un projecte urbanístic a la zona de l’estació de la Sagrera, amb la incorporació d’elements identificatius del barri (un llac i un parc que eren un recordatori de la trajectòria del Rec Comtal) i la ubicació de la terminal del TAV en els terrenys ferroviaris de la Sagrera. Aquest estudi va ser l’origen de la proposta de Norman Foster, en la qual Xavier Basiana també va col·laborar (1991-1992). El 1993 va organitzar unes jornades informatives al Centre Cívic de la Sagrera, amb l’assistència de Sir Norman Foster.

 

Una altra vessant en què ha treballat és en l’organització d’exposicions relacionades amb el districte: "Construint la ciutat" i "Plans i projectes". També va muntar una exposició de fotografies seves al Centre Cívic de la Sagrera i “Ciutat i Fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona”.

 

Com a fotògraf també ha fet el seguiment de les obres de l’Anella Olímpica, de les del Fòrum 2004 i de L’Hospitalet. L’última exposició va ser al MACBA, el 2008, dins de "L’Arxiu Universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna".

 

Per últim, cal fer esment de les publicacions que ell mateix ha editat:

1984-1994. Barcelona Transfer (Barcelona, 1995), amb M. Arenas, M. Gausa i M. Ruano. S’hi expliquen tots els projectes urbanístics que es van anar dissenyant per a la zona de la Sagrera-Sant Andreu: des del primer que va dirigir Basiana i els seus col·laboradors, fins al del despatx de Norman Foster, i els posteriors realitzats per l’Ajuntament de Barcelona. Inclou tot un seguit de fotografies que Xavier Basiana ha anat realitzant en tots aquests anys de l’àrea d’estudi.

Crònica d’un any, 1995 (Barcelona, 1995), amb Ester López i Eugènia Ustrell. És un recull d’imatges, textos i cartells dels esdeveniments més rellevants de l’any 1995 que van viure els districtes de Sant Andreu, de tot el que fa referència a urbanisme, cultura, esports, lleure, festes populars, etc. És un document que reflecteix la història quotidiana d’uns barris que marquen el caràcter dels seus ciutadans. Ell va fer la majoria de les fotografies que il·lustren el llibre.

La Sagrera, del Rec Comtal al TGV (Barcelona, 1997), amb Martí Checa, Joan Miquel Palomar, Pere Solà i Joaquim Terré. Significa la primera aproximació seriosa a una història de la Sagrera. S’hi estudia de manera específica l’activitat botiguera i comercial, la transmissió cultural, l’urbanisme, els noms dels carrers i el seu significat, els transports, l’associacionisme i les entitats, i aspectes diversos de la vida quotidiana, amb una referència al futur sobre la nova estació del TGV, que pot significar un impacte important per al territori.

Sant Andreu de Palomar, més que un poble (Barcelona, 1998), amb Manuel Alvarez, Martí Checa, Xavier de la Cruz, Joan Pallarès, Jordi Rabassa i Pau Vinyes. És una visió de la història de Sant Andreu moderna i progressista en què ha col·laborat una gran quantitat de persones.

Barcelona, ciutat de fàbriques (Barcelona, 2000), amb coordinació de Martí Checa i fotografies de Jaume Orpinell i ell mateix. Una monografia que vol ser una eina útil per donar a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat.

Diversos llibres-catàlegs de pintors:

Patricio Reig. Pintura 1995-1997 (Barcelona, 1997)

Patricio Reig. Documento (Barcelona, 2002)

Josep Verdaguer, pintor de Sant Andreu (Barcelona, 2002

Mirada de Dona (Barcelona, 2008)