Presentació llibre ‘La escena constituyente. Teoría y práctica del teatro político’. César de Vicente

El Teatre Polític és el resultat del canvi històric produït a mitjan segle XIX aproximadament, en què es generen les condicions socials necessàries per a l’aparició d’un discurs constituent emancipatori de masses, basat en la representació d’un nou antagonisme social formalitzat durant la Revolució Francesa i fet experiència en la Comuna de París. És per això que el Teatre Polític, de la mateixa manera que la tragèdia, va requerir l’aparició de la democràcia i d’unes concretes condicions de discursivitat, i que l’humanisme va necessitar l’emergència de la burgesia, va tenir possibilitat de produir-se en el moment històric en què la crisi del pensament burgès i de la ideologia liberal obrien el camp del teatre a la representació de l’antagonisme simbolitzat en un primer moment (finals del segle XIX-1950) per la lluita de classes (burgesia-proletariat) i en un segon moment (1950 fins als nostres dies) per la resistència a la biopolítica.

Aquest llibre estudia els fonaments del Teatre Polític com a sistema de treball teatral que produeix idees, imatges i representacions socials relatives a les estructures i dinàmiques de poder. Fins al segle XX el teatre no va incorporar els elements necessaris per a l’elaboració d’un discurs teòric (concepte, problemàtica i metodologia) per al teatre sobre allò polític (els processos antagonistes). Amb el llibre El teatro político (1929) de Piscator es va produir una revolució estètica que va venir acompanyada d’una transformació radical amb els intents d’establir, per part de Brecht, una dramatúrgia no aristotèlica, dialèctica i crítica. Aquesta manera d’entendre i practicar el teatre es va anar enriquint amb les aportacions de Peter Weiss (el teatre document), Augusto Boal (el teatre de l’oprimit), Antonin Artaud (la tornada a una antropologia materialista), Heiner Müller (l’escena com a laboratori de la imaginació social) i de diversos col·lectius (el teatre de agit-prop). En el llibre s’estudien els elements que formen el discurs del teatre polític tant a partir de la seva conceptualització teòrica com a través de la seva pràctica.

César de Vicente Hernando (Madrid, 1964)
És coordinador del Centro de Documentación Crítica. Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Madrid, ha estat professor a l’Aula de Estudios Teatrales de la Universidad de Alcalá de Henares i a l’Escuela Integral de Arte. Cofundador dels grups de teatre Unidad de Producción Alcores (1985) i Colectivo Konkret (1995). Ha estat coordinador de la Sala Youkali de Madrid des de 2003 a 2013. De 1994 a 2001 va realitzar un treball de documentació sobre El arte y la izquierda en España. Entre les diverses edicions que ha preparat hi ha: Peter Weiss: una estética de la resistencia (Hiru, 1996); El teatro político de Erwin Piscator (Hiru, 2001); Teatro de Alfonso Sastre (Akal, 2010). Ha coordinat diversos monogràfics sobre Erwin Piscator (Ade-Teatro, 1994); Heiner Müller (Revista Quimera, 1997); Peter Weiss (Revista Quimera, 1999); estètica i conflicte (Rif Raf, 2004); Marc Blitzstein (Ade-Teatro, 2005). La seva edició de The Cradle Will Rock de Marc Blitzstein apareixerà a finals de 2013.

César de Vicente Hernando
La escena constituyente. Teoría y práctica del teatro político
Madrid, Centro de Documentación Crítica, 2013
Col·lecció “Textos del CDC”, núm. 2, 372 pàgines

Entrada gratuïta
 

Comparteix