L’escriptor, el protagonista de la narració, es mou entre l’estreta línia que separa la creació de ficció i la creació de realitat, sense poder establir d’una forma clara i precisa on comença i acaba cadascuna. A més, la realitat vista com element inabastable s’obrirà pas i afectarà totes les àrees de la vida del protagonista. Les explicacions psicològiques, racionals, narratives…, no seran suficients per controlar, el que està passant.

En aquesta adaptació es tracta també el paral·lelisme entre la creació literària i la teatral per ressaltar l’individu sense equilibri a punt de caure en el buit existencial. El conte sobre l’escriptor que no escriu es converteix en l’adaptació teatral d’un conte sobre un escriptor que no escriu interpretat per un actor que no sap què fer.