Josep M. Huertas. Una persona molt estimada a la Nau Ivanow

La matinada del diumenge 4 de març va morir Josep M. Huertas. Li volem dedicar aquest espai, com a petit homenatge. Periodista amb un gran coneixement de la història de Barcelona i dels barris, havia també estat vinculat a la Nau Ivanow, que visitava de tant de tant.

Va donar el seu suport a l’exposició Ciutat i Fàbrica, un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona, coordinada per Martí Checa i Toni Vilanova amb Xavier Basiana, elaborada a la Nau Ivanow.

El 21 de març del 2003, va assistir a un sopar-col·loqui a la Nau, com a acte de celebració del cinquè aniversari d’aquest centre, i va pronunciar-hi la conferència "La Sagrera, un barri de Sant Martí de Provençals al districte de Sant Andreu".

 

Des d’aquí, volem agrair-li el recolzament que sempre ens ha donat.

Martí Checa, amb qui Xavier Basiana ha editat tres publicacions (La Sagrera, del Rec Comtal al TGV, Sant Andreu de Palomar, més que un poble i Barcelona, ciutat de fàbriques), li ret un homenatge en unes línies que subscrivim plenament.

"Homenatge a Josep M. Huertas 

He quedat astorat amb la notícia. Josep Maria Huertas Claveria ha mort.

Recordo que el dia 10 de gener vaig quedar amb ell a la seu del Col·legi de Periodistes, abans de marxar de nou cap a Mèxic. Com sempre, li vaig demanar l’opinió; com sempre, li explicava les meves darreres troballes, la meva nova experiència mexicana. Com sempre, trobava la seva veu greu que aconsellava, opinava i oferia el seu ajut, tot i el seu càncer que volia vèncer per seguir treballant.

No saps la quantitat de favors que li he deixat a deure, la d’opinions escoltades, la de cops a l’esquena que he rebut. Gràcies a ell, he intentat ser historiador. El seus copets d’esquena em van fer creure en el que feia. Va fer sortir a la llum les meves recerques sobre el barri del Congrés, sobre el Bon Pastor, Trinitat Vella, Sant Andreu, La Sagrera; els meus encàrrecs professionals per documentar inques que calia rehabilitar o que eren enderrocades. La darrera cuita va ser la finca dels Morera i el santuari de la Salut. Va donar cobertura i difusió a la exposició Ciutat i Fàbrica, un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona, que vaig coordinar juntament amb Xavier Basiana i Toni Vilanova, i en la qual van participar uns quants professionals amants de la ciutat i el seu patrimoni. Gràcies a ell vaig participar a l’enciclopèdia dels Barris de Barcelona i vaig escriure a la revista Icària. Va opinar amb detall sobre molts aspectes de la meva tesi doctoral. Va fer-se ressò dels problemes i les descobertes arran de l’encàrrec que em va fer Barcelona Activa i el Museu d’Història per fer un "filó d’ocupació", que va acabar investigant les fàbriques poblenovines. Va ser gràcies a ell i a la seva insistència periodística que l’Ajuntament va acabar publicant el llibre Poblenou: La fàbrica de Barcelona. El llibre que ben aviat, el 23 d’abril, es presentarà sobre la història del Bon Pastor, també porta una dosi del "cuquet" de Josep M. Huertas per saber-ne el destí. Fadrinatge social, una eina que sovint ell feia servir.

D’improvís, algun dia em trucava per preguntar-me algun detall històric que sabia que havia manegat. De tant en tant, trucava per saber com estava… Ell era molt conscient de la soledat de l’historiador, i més si és local, i més si ha de combinar una professió diferent amb la passió per la història.

M’he fet historiador seguint les seves passes i he après a estimar la meva ciutat llegint els seus llibres i articles; per casa en tinc un munt. Ara que és mort, ara que em trobo a Chetumal, una ciutat mexicana amb poc menys de cent anys, que gairebé no se sap res de la seva història, que encara busca la seva identitat en una entelèquia que li diuen Carib mexicà, no puc deixar de pensar en el seu mestratge. Ara que, precisament aquest mestratge, em serveix per indagar una mica en la història d’aquest lloc perdut enmig de les selves, m’adono del valor de la història local ben feta i de les aportacions de Josep M. Huertas i el seu inseparable Jaume Fabre.

Com ja sabeu, en queden pocs com ell. Ara el periodisme de proximitat té problemes de solvència, que no de credibilitat i professionalitat. Cal reivindicar el seu paper cada cop més necessari. Cal recuperar el valor de la història local com a eina de convivència, d’arrelament a un lloc, com a estabilitzadora d’identitats i com a eina de coneixement intergeneracional. Cal no perdre l’esperit que va portar a Huertas i a tants d’altres a continuar escrivint sobre la història més pròxima; mostrar les grandeses, però també les misèries. Ser crític sense ser-ho, simplement deixant que els fets històrics parlin per ells mateixos; els més propers, els més díficils de fer pair per coneguts i per tergiversats. Molts som deixebles del mestratge ocult de Josep M. Huertas; cal, doncs, que no es perdi.

No puc estar-me de retre-li un petit homenatge amb aquestes línies. A ell, que em deia que a banda de bon historiador era bona persona i que al final sempre els bons se’n surten. Ha mort un excel·lent periodista, un barceloní de soca-rel, i, com diria l’escriptor Pep Albanell, un grandiós barcelonauta.

Josep Maria, siguis on siguis. Moltes gràcies per tot."


Martí Checa Artasu.
 4 de març de 2007, Chetumal, Mèxic

 

 

 

 

Notícies relacionades

El Periódico. ‘Mor Huertas Claveria, degà dels periodistes catalans’. Josep M. Cadena/Antoni Ribas. [5.3.07

Nota de condol de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. [5.3.07

Col·legi de Periodistes. HA MORT JOSEP Mª HUERTAS CLAVERÍA, DEGÀ DEL COL.LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA’. [4.3.07

Comparteix