Espiral d’Embulls

Dissabte, 24 d’abril. 22 h

L’edat de plàstic. Espiral d’Embulls

 

Espiral dEmbulls va sorgir el 1998 amb la intenció de fer un modest recital de poesia catalana que trenqués amb el to greu dels recitals convencionals. Poetes, poetes daigua salada va ser la primera producció del grup, en la qual comptaren amb l’ajuda de Joan Gomila i Toni Gomila per a la dramatització, i on els poemes musicats ja hi jugaren un paper central.  Aquest primer projecte es va convertir en el fonament del que més tard es convertiria en l’Associació Cultural Espiral d’Embulls, enfocada a la defensa del llegat lingüístic i simbòlic de les Illes Balears i l’entorn de parla catalana.

L’estiu del 2000 enregistraren el disc No tot és desar somnis; es tracta d’un treball bàsicament musical en el qual recollien les cançons poètiques de Poetes, poetes daigua salada, i afegien noves composicions. D’aquesta manera, els seus objectius com associació es fusionaren amb la tasca creativa, i fins avui es dediquen plenament a fer concerts i a treballar amb textos poètics catalans i músiques pròpies.

Ledat de plàstic es el nom del segon treball discogràfic d’Espiral d’embulls, presentat el setembre de 2003. Compta amb la producció artística de Toni Xuclà, amb una col·laboració especial de Pascal Comelade i de Josep Palau i Fabre recitant els seus versos. El grup creu de nou en la cançó com a vehicle d’expressió poètica, i també en les definicions humanes d’una sèrie d’autors catalans clàssics i contemporanis: Miquel Àngel Riera, Blai Bonet, Ausiàs March, Josep Palau i Fabre, Ponç Pons, Ovidi Montllor, David Castillo, Miquel Bauçà, Sebastià Alzamora, Toni Riera, Bernat Nadal i Sebastià Sansó. Pel que fa al disseny, el CD té portada i retrats de Toni Catany. El grup va ser guardonat amb el premi a la millor lletra del festival Altaveu Fronera 2003, amb la cançó Inevitablement; amb l’àlbum L‘edat de plàstic, ha quedat entre els 10 finalistes del concurs "Material sensible: disc català de l’any".

Comparteix