Dansa ‘butoh’

Dissabte 12 de juliol. 21h
Diumenge 13 de juliol. 20.30h

Dansa ‘butoh’
Yumi Fujitani: Butôtic
Victoria Macarte: Demented Sausage

El Ankoku Buto conegut a occident simplement com a Buto -o Butoh per la seva transliteració anglesa- és el nom utilitzat per a referir-se al diferent ventall de tècniques de dansa creades el 1950 per Kazuo Ohno i Tatsumi Hijikata, que, commoguts pel fatídic bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki, comencen amb la recerca d’un nou cos, el cos de la postguerra. Cal aclarir que durant aquesta dècada, les imatges d’alguns sobrevivents omplien els carrers. Caminaven amb els cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les galtes. Així va néixer el Buto, la dansa cap a la foscor. Normalment involucra moviments lents, expressius i imaginatius. La temàtica del buto és tan àmplia com difusa, i toca aspectes fonamentals de l’existència humana. És habitual explorar la transició entre estats anímics i, alhora, el canvi de la forma física del cos humà en les formes més variades, ja que el ballarí de Buto esdevé a través de la dansa (i la seva tècnica particular) diferents objectes, figures, en fi, en diferents cossos. El Buto és una reflexió del cos sobre el cos i el lloc que aquest ocupa en el Cosmos. No hi ha decorat o vestuari determinat; és habitual que els intèrprets actuïn nus o pintats de blanc. La improvisació és part fonamental d’aquest estil de dansa, la idea no és pensar el fet sinó sentir-lo.

Kaze Daruma presenta:

Yumi Fujitani: Butôtic

A la vida… ens trobem amb bellesa i lletjor, que són imatges. Yumi es qüestiona què és la imatge.

Un home globus vagareja per una cuitat.
Una dona  maquillada de manera extravagant…
Una dona o un home ballen al voltant d’una paradoxa idiota.

Què busca un home globus, una dona maquillada?
Què és un home globus, una dona maquillada?
Sóc jo una dona globus? Sóc jo un home maquillat?

Yumi Fujitani dóna el seu primer espectacle a França el 1985 amb la companyia Ariadone, dirigida per Carlotta Ikeda. La companyia de Butoh Ariadone està formada únicament per dones; el seu univers és el d’una estètica del cos femení, nu i pintat de blanc.

El 1995, el butoh ja està més estès a França que al Japó. Després de 10 anys, el 1995, Yumi Fujitani deixa la companyia Ariadone i comença el seu treball en solitari el 1996, a París i per tot França. Des de llavors es qüestiona sobre el butoh d’avui dia. Quina imatge dóna el butoh ara?

Per seguir aquesta conducta, el qüestionament i la seva investigació personal, Yumi Fujitani col·labora de nou amb el músic Nicolas Moulin (Lena Circus) en una improvisació entre la dansa i la música.

Creació: Març 2008
Concepte i dansa: Yumi Fujitani
Composició i música en directe: Nicolas Moulin
Durada: 45 min

Victoria Macarte: Demented Sausage

"Demented sausage" o "salsitxa dement" és el que em cridava la meva àvia de petita i és, en el fons, el que som tots (un comentari absurd). Un cos infectat per una coreografia d’espasmes. Qui és l’intrús en el cos? La coreografia o els espasmes? La dansa és en la lluita entre ells. Per moments la sala d’estar torna a ser viva.

Concepte i dansa: Victòria Macarte
Música: easy listening
Il·luminació: Luigi Ioele
So: David Galán

Comparteix