Ciutat Nord. 1/03

Pla Sant Andreu-La Sagrera

Fa molt de temps que vaig involucrar un grup de companys en un estudi sobre com transformar l’antiga estació de mercaderies de La Sagrera i el seu entorn. Parlem aproximadament dels anys 1988-89 quan Barcelona es preparava per acollir els Jocs Olímpics de 1992 i ningú anomenava encara l’AVE. M’adonava que La Sagrera quedava fora del pastís dels transcendentals canvis que es preparaven i volia concebre alguna idea. Érem joves i vàrem posar-hi molta il·lusió pensant que aquesta aportació seria el nostre gran projecte. Vam involucrar a Norman Foster perquè ens ajudés a donar forma a la iniciativa arquitectònica, al mateix temps que la seva implicació podia ser clau perquè el projecte tingués més ressò. La nostra proposta va ser un pla homogeni, amb una mixtura d’usos, sense especialitzacions, sostenible i ambiciós. En la memòria que acompanyava els nostres dibuixos instàvem a la creació d’un consorci format per Renfe, Estat espanyol, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de coordinar aquesta transformació, inspirant-nos en el model de Barcelona 92.

Han passat ja 15 anys, nosaltres ja no som tan joves, i s’ha acomplert el que em vaig témer quan vam presentar el projecte dels nostres somnis als polítics del moment: que es convertiria en una proposta polititzada i partidista. L’Ajuntament, a corre cuita, va començar a fer els deures en prendre consciència que un grup de joves se li havia anticipat. El tema s’ha eternitzat, als veïns de La Sagrera se’ls hi va vendre el manà, el futur. I, evidentment, al 2004 encara no s’haurà assolit el futur, ni l’estació, ni el cobriment de vies… Tan sols hi haurà molt d’esforç i molta il·lusió perduda.

Us reprodueixo un text meu publicat a la revista Tot Sagrera l’any 1996. La validesa d’aquelles ratlles continua sent la mateixa: “…podem dir que hem avançat una mica més i que ja tenim un document que defineix un espai i una ordenança d’ús. Ara és la millor solució. És un projecte de cabdal importància pels nostres barris i com a ciutat hem d’intentar ser capaços de no polaritzar. Entre tots hem d’aconseguir consensuar un pla per no endarrerir les inversions privades i les públiques, sense oblidar, però, que la filosofia del pla ha d’estar al servei del seu protagonista: el ciutadà”.

Xavier Basiana

Arquitecte i impulsor del centre cultural La Nau Ivanow

Comparteix