| Cicle Teatre Contemporani ‘Un racó al cafè de la granota‘, de Jesús Moncada Lectura dramatitzada PORC – La Mirada Dilluns, 14 de desembre. 21h Entrada gratuïta |
|
‘Un racó al cafè de la granota‘, de Jesús Moncada Dramatúrgia i direcció: Xicu Masó Lectors: Eduard Muntada i Belén Alonso Música: Maurici Villavecchia Un racó al cafè de la granota és un seguit de lectures dramatitzades dels millors contes de Jesús Moncada. Després de l’experiència de l’Aigua, espectacle teatral a partir de l’obra de Jesús Moncada que es va poder veure a la Sala Muntaner de Barcelona, Xicu Masó torna a submergir-se en l’univers de l’escriptor de Mequinensa.Sorollar difunts i desarrelar-los de la mort . (Jesús Moncada)"Llegint Moncada vaig descobrir un món petit però que abraçava una bona part d’univers humà. No havia estat mai a Mequinensa, m’hi van portar perquè volia veure per entendre. Vaig veure les mines, el poble nou, el poble des del castell per veure les senyals geològiques de fins on va arribar l’aigua… Amb fotos, la germana del Jesús m’ensenyà quines cases i carrers van ser els primers a desaparèixer, els rius i l’esca del pecat, la presa. Després vam dinar tots junts, la sobretaula es va omplir de fotos de Mequinensa, sobretot del pare d’en Jesús i d’ell mateix, des de la República, carnestoltes, les mines, les obres… fins al final. (…) Tot encaixava amb la lectura. Un racó al cafè de la granota és un recull de textos sobre la pèrdua però també sobre la vida. La vida d’un lloc, d’un poble que Moncada sempre tractà quasi com si fos una persona. Un poble que es va enfonsar. Un poble, Mequinensa, carregat de vida, que va desaparèixer sota les aigües." Xicu Masó Durada: 60 minuts (aprox.) |
|
Cicle Teatre Contemporani
Jesús Moncada en els seus llibres de relats curts, o contes, com vulgueu, dóna veu als protagonistes, que parlen i expliquen coses petites i grans sempre amb un paisatge anímic interior que és el de la pèrdua, la pèrdua anunciada d’un poble, fins i tot quan els relats són d’abans de la notícia amb la mirada de l’autor en la que hi ha en perspectiva la pèrdua. Això, lluny d’entristir els relats, els vivifica perquè en el fons, en la tria, hi ha la voluntat d’explicar fins a quin punt estava ple de vida allò que volien enfonsar. Comparteix