"Jo estava tan tranquil escrivint els meus poemes sobre la contemporaneïtat, seguint la indicació de Rimbaud: “Cal ser absolutament modern!”, quan de colp i volta vaig ser assaltat per una munió de records de la infantesa que reclamaven també convertir-se en poemes.
Això va ser l’estiu de 2005.
Mai abans no m’havia cabussat en l’aigua de la bassa del meu Jardí Daurat d’una manera tan fonda.
Vaig estar un parell d’anys jugant amb aquells records, donant-los forma com qui pasta figuretes de fang. I així he anat bastint estes imatges de la meua infància.
Ací dese estes vivències que la Memòria regala del pou. Si són reals o no, ja no ho sé; i a hores d’ara, com saber-ho? En tot cas, a hores d’ara, quina importància, quin valor pot tenir ja la realitat?" Elies Barberà