La Mar de Nuesa

‘La Mar de Nuesa’
Mar Sánchez Troya – fotografía

Inauguración: viernes 16 de diciembre. 19h
Sala Màquines
Entrada gratuita

El desnudo. Desde la más delicada fragilitat a la más armoniosa libertad.
«Em crida l’atenció la figura humana, en tots els seus aspectes. La fotografia és un Art i les persones som sensacions, sentiments, emocions, estats d’ànim. El conjunt FotoHumà no precisa ser explicat, transmet per si sol.
La fotografia és estàtica, un moment, un instant però admirar la imatge d’un cos, un rostre, pot transformar aquest instant en un temps il·limitat, el temps que desitgem cadascú de nosaltres.
Així, doncs, des de la captura de la imatge (vista pel fotògraf des de l’objectiu) a la continuïtat imaginativa dels que observem el retrat, podem deixar volar la nostra creativitat i fixar-nos en els seus gestos, la mirada, els trets físics, l’attrezzo, i ens arribaran  sentiments diversos com ara por, felicitat, ràbia, preocupació, joia, frustració. A partir del que percebem en mirar atentament la imatge, idearem i crearem la nostra pròpia història. D’aquesta manera podrem tancar el cercle comunicatiu entre el fotògraf, la fotografia i l’espectador.
Avui exposem el nu femení. La dona és sensualitat, bellesa, femineïtat, intuïció, dolçor, fertilitat, tendresa… Però la dona també és lluita, fortalesa, tenacitat…
Avui és «ELLA» la protagonista. Fotografiar un nu, sigui masculí o femení, és una de les coses més delicades que hi ha. El joc de llums, flaixos, reflectors i el trobar el posat adient del personatge perquè exalci les seves virtuts no és feina fàcil. L’empatia entre model i fotògraf és summament important, si hi ha bona sintonia farà que la persona se senti tranquil·la i confiada, que cregui en tu, que es deixi guiar per les teves indicacions, que es mostri natural i, amb això, que el resultat sigui un èxit.
Aquest és el meu primer treball relacionat amb la figura humana. Vull continuar treballant sobre aquest concepte en diferents i diversos àmbits (fotografia solidària, de denúncia social, costumista, de folklore, del pas de la vida en les persones…). Tinc idees i projectes que poc a poc aniré materialitzant… L’expressió humana inspira, motiva i transmet…
Proveu-ho!!! Observeu i creeu lliurement la vostra pròpia història!!!» Mar Sánchez Troya

Mar Sánchez Troya (Barcelona, 1967)
Siempre me he sentido atraída por el arte en general, ya sea pintura, escultura, decoración, danza o música. Hace unos tres años que empezó a intrigarme el octavo arte, la fotografía. Es cierto que había visto varias exposiciones, pero se me despertó la curiosidad por lo que se sentía, que se veía, que se interpretaba, a través del pequeño agujero de una cámara.
Mi formación ha sido bastante autodidacta, con la ayuda de manuales, libros e ir probando. También, por supuesto, escuchando los buenos consejos de las personas que conocía con experiencia. He ido aprendiendo de mis propios errores. He hecho varios cursos monográficos que me han ayudado a entender y a poner en práctica determinadas técnicas.
Pienso que todavía tengo muchísimo por hacer, por mejorar, pero esto es precisamente una de las cosas que más me gusta de la fotografía, que nunca dejas de aprender y cada momento es único e irrepetible.
Doy gracias a todos los amigos y amigas, profesionales o aficionados ya con mucho bagaje cuando yo empecé, que me ayudaron a conocer este mundo y a formarme como fotógrafa amateur.
He participado en varias exposiciones, colectivas pero esta es la primera individual. Un gran reto para mí!

[www.lamardefotos.net]

Es miembro desde 2009 del grupo de fotografía Photosagrera, una entidad sin ánimo de lucro que promueve actividades dirigidas a todos los aficionados a la fotografía, en especial a todas las personas que se quieran iniciar en el mundo de la imagen digital. El objetivo del grupo es crear un punto de encuentro de la gente de la Sagrera aficionados a la fotografía, y en colaboración con las entidades del barrio.

www.photosagrera.cat
Facebook