Nau Ivanow. Espai de residències d’arts escèniques

Proyecto Bitácora

Table Of Contents

Introducció

Proyecto Bitácora sorgeix de la voluntat que des de la Nau Ivanow tenim per visibilitzar els processos creatius de les nostres companyies residents i obrir-los perquè tothom en pugui ser partícip. Més enllà de mostrar assajos, volem endinsar públic, professionals i tothom que ho vulgui en els processos de creació que es desenvolupen dins la Nau, tot oferint-los la possibilitat de conversar amb les companyies i formar part d’aquest treball i investigació teatral a través de plataformes digitals, abans que aquest arribi als circuits d’exhibició.

Des del 2016, aquests objectius els acomplíem amb l’Escola de l’Espectador, de forma presencial. Durant el 2020, any de la virtualitat, el desig de poder mantenir l’activitat de l’escola ens va dur a posar en marxa, amb la complicitat de les companyies residents Projecte Ingenu i Hermanas Picohueso, una nova etapa d’aquest projecte a través de les pantalles i fer-lo internacional: el Proyecto Bitácora.

P-ACTE idiota – Hermanas Picohueso

P-ACTE idiota és un gran esdeveniment en una plaça. L’espectacle és l’aparició de la Comunitat Idiota; és el ressorgir d’una religió amagada; és l’ànima de Laodice, la gran reina egípcia, major símbol de la religió mil·lenària, parlant a través de la mà, interpel·lant un públic alienat, preguntant allò que preferim deixar en el racó més profund del nostre cervell; és l’esquerda de la nostra vida que no volem mirar però que sabem que és allà i anirà creixent.

A través del mapping, l’horror vacui audiovisual i les càmeres en directe que enregistren tot allò que passa en el fet escènic, la intenció és omplir l’espai públic, amb la creença absoluta que per ser fidels al contingut que proposem necessitem un espai d’exhibició democràtic, al qual tothom pugui tenir accés i on poder tenir més oportunitats d’aconseguir adeptes a la Comunitat Idiota.

La nostra investigació parteix de les preguntes següents: què passa amb les comunitats que viuen conscientment fora de la llei i les convencions socials, encara que sigui per una curta però alegre existència? és ciència- ficció? són utopies pirates? Totes les persones d’aquest planeta estem condemnades a no experimentar, ni per un segon, la llibertat en la seva màxima plenitud? el projecte europeu vol difuminar tota diversitat cultural i individual, i excloure tots els col·lectius que no s’identifiquin i integrin en aquesta amalgama d’ànimes sense personalitat? com crear una normativa des de zero en què les lleis es regeixin per altres forces no institucionals? quin sentit té molestar-se a lluitar en contra d’un poder que ha perdut tota mena de significat i s’ha convertit en mera simulació?

Intentem trobar respostes sobre les diferents maneres de generar vincles entre participants, sobre el llegat que perllongui la durada de l’obra i creï una comunitat, per intentar generar reaccions de canvi i compromís cap a nosaltres mateixes com a espectadores, indaguem sobre la narrativa del fet religiós, allò ritualístic. Volem aprofundir en les connexions entre el teatre i els actes de fe.

P-acte idiota
Imatges de P-ACTE idiota

Vídeos

La ruta de la palta – Projecte Ingenu

La companyia resident a la Nau Ivanow Projecte Ingenu, conjuntament amb un grup d’actors, actrius, ballarins i ballarines xilenes, proposa un viatge per la història compartida entre Catalunya i Xile: des de la celebració de les seves derrotes (11 de setembre) a les nombroses onades migratòries o exilis entre l’un i l’altre, el passat dictatorial recent, les tortures i les protestes de la tardor, tant a la plaça d’Urquinaona de Barcelona com a la Plaza Italia (nom popular de la plaça Bolquedano) de Santiago de Xile.

La palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa dos anys Projecte Ingenu viatja a Santiago de Xile en un intercanvi artístic a l’Espacio Checoeslovaquia es troba en plena vaga de consum de palta: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassumible als autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i als Estats Units. Al mateix temps, aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident que la colonització no havia acabat, tal com expliquen els llibres d’història, senzillament havia canviat de forma.

La ruta de la palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; de les cançons de Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; de l’assassinat de Salvador Allende al de Salvador Puig Antich; de la plaça d’Urquinaona a Plaza Italia; des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.

Imatges

La ruta de la palta
Imatges de La ruta de la palta del fotògraf David Ruano©
_MG_7984
Imatges d’assaig de La ruta de la palta del fotògraf Jordi Buxó©

Vídeos

Històric

L’Escola de l’Espectador

L’Escola de l’Espectador de la Sagrera va sorgir el 2016 com un espai on es trencava la barrera entre companyia i públic amb l’objectiu de mostrar la feina del procés creatiu. Amb aquest projecte es volia donar a conèixer tota la feina que creadors i tècnics realitzen per transformar una idea en una obra. Els espectadors acompanyaven les companyies des del primer moment per sentir el teatre més de prop. Trencàvem la gran barrera entre creació i públic amb l’objectiu de viure el teatre més enllà de la representació final, d’una manera més familiar.

El 2020, un any en què la presencialitat ha estat un fet puntual i gairebé aïllat, un dels projectes que volíem seguir oferint a la comunitat que envolta la Nau Ivanow era l’Escola de l’Espectador. En aquesta situació de virtualitat que ha provocat la covid, sabíem la dificultat que suposaria poder mantenir l’Escola i no deixar el veïnat de la Sagrera sense la possibilitat de continuar vivint els assajos i els processos de creació que es duen a terme dins la Nau.

És per això que amb gran complicitat de les companyies residents Projecte Ingenu i Hermanas Picohueso, que van fer de conillets d’índies, vam posar en marxa una nova etapa d’aquest projecte. Li donàvem un plus i el convertíem en un espai on gent de tot el món -públic, amants de les arts escèniques, professionals de la cultura, institucions- pogués entrar i, a través de les seves pantalles, veure com treballa i crea una companyia. Així va néixer el Proyecto Bitácora.

Activitats amb l’Escola de l’Espectador

Excalibur i altres històries d’animals morts
Hermanas Picohueso
Premi DespertaLab 2019
març – abril 2019

“Quan l’espectadora observa els assajos s’imagina dins d’un escenari caòtic. Però per establir un ordre a l’Univers primer va ser el Caos. Càmera en mà o trípode i visualització en temps real en una pantalla del que passa dins de l’escenari. Hermanas Picohueso treballen des de la pura improvisació. A partir d’una proposta temàtica i alguns elements que constitueixen l’essència de la companyia fan, desfan, canvien, tornen a desfer. Els animals, víctimes dels negocis capitalistes i de les pors de la societat.” Genie G.

Unheimlich
Companyia Pelipolaca & Les Desvestides

Premi DespertaLab 2019
març – abril 2019

“Els cossos són instruments absoluts amb el joc de silencis, expressions i mirades. Cossos relaxats i tensos. Una veu en off acompanya de tant en tant el típic murmuri d’una sala d’exposicions. En els assajos, les actrius busquen en el seu cos el sentit propi i la referència amb les altres.” Genie G.

Protocolos de acción frente a lo desconocido
Fundación Agrupación Colectiva (FAC)

Companyia adjunta 2019
juliol 2019

Othello
Les Antonietes
Residència de creació
maig 2018

“La metamorfosi imaginativa de l’espai que experimentem els membres l’Escola de l’Espectador als assajos de la Nau Ivanow seria impossible sense la profunda i creïble interpretació de la companyia Les Antonietes.” Genie G.

Un grupo de performers mira hacia el oriente
Arrogante Albino
Premi Internacional DespertaLab 2018
juny – juliol 2018

Shenzhen significa infern
De Stefano Massini, direcció Roberto Romei

Factoria Grec 2018
juny 2018

Viatge a Almagro per veure ‘Juana Inés, paràfrasis de sí misma’
Teatro Nómada – Teatro Estudio TEES

Premi Internacional DespertaLab 2017
juliol 2018

“L’Escola de l’Espectador va poder experimentar un viatge -perquè de viatges sempre va la cosa- com a testimoni de la concepció i transformació d’una obra profunda.” Genie G.

Participació a Escena Germinal
Amb Isabel Soriano i Carles Salas

Espai conjunt entre Nau Ivanow i Projecte Ingenu
octubre 2018

La dona pantera
Projecte Ingenu

Companyia resident durant el 2018
desembre 2018

“Afrontem com a espectadors l’adaptació dels textos de Josep Palau i Fabre sobre el mite de Don Joan. Una revisió particular que la companyia ha establert sobre la dualitat Joan / Joana. Hi hem estat des de la lectura del text fins a l’estrena. Els intèrprets s’inicien en l’ús de càmeres de vídeo que utilitzaran al llarg de l’obra. Text i imatge com a metàfora audiovisual.” Genie G.

Yerma
Projecte Ingenu
Companyia resident durant el 2017
abril 2017

“L’objectiu final d’una obra de teatre és, sens dubte, la seva posada en escena, però és important no oblidar les moltes hores d’assaig que hi ha al darrere, les converses, les correccions i tots els esforços que cal realitzar.” Jordi S.

Galileu
Factoria Escènica Internacional – FEI
Companyia del coworking
març 2017

“Un acte de generositat per part de les companyies d’acceptar la nostra presència, intrusos en el seu univers creatiu, i fer-nos partícips de l’íntima recerca del personatge i el seu entorn.” Genie G.

Juana Inés, paráfrasis de sí misma
Teatro Nómada – Teatro Estudio TEES
Premi Internacional DespertaLab 2017
juny – juliol 2017

“Des del principi, han obert les portes a l’Escola de l’Espectador, ens han fet partícips del seu projecte i ens han escoltat cada dia. Han tingut en compte les nostres opinions.” Maria Carmen B.

Patufet & El Fandango, cuentos del Teatriciclo
Espai Liminal
Residència de creació
novembre 2017

“La experiencia va más allá de divertir o entretener: si hoy pasamos la misma escena tres veces es porque se debe hacer, y la Escuela del Espectador viene a ver este proceso. Es una gran labor que se tiene que mantener.” Ariadna Ferreira, directora d’Espai Liminal